“PLENS D’UNA ALEGRIA IMMENSA,
SE’N TORNAREN A JERUSALEM”

EL CORATGE DE LES OPCIONS DEFINITIVES

Dissabte vinent 22 de maig se celebra a Terrassa “L’Aplec de l’Esperit”, un encontre juvenil que els nostres bisbes convoquen cada tres anys, des que va iniciar-se el 1978. Joves dels nostres grups i associacions hi assistiran, juntament amb tants altres joves. El text que transcrivim és de Benet XVI i els seus destinataris els joves de Torí, ciutat que visità recentment. A la Plaça “San Carlo” els parlà de la “valentia de les opcions definitives”. Pot servir-nos de preparació espiritual!

Fa vint-i-cinc anys, amb ocasió de l’Any Internacional de la Joventut, el venerable i estimat Joan Pau II adreçà una Carta apostòlica als joves del món, centrada en l’encontre de Jesús amb el jove ric del qual ens parla l’Evangeli (21 de març de 1985). Partint precisament d’aquesta pàgina (cf. Mc 10, 17-22; Mt 19, 16-22), que ha sigut també objecte de reflexió en el meu Missatge d’aquest any per a la Jornada mundial de la joventut, vull oferir-vos alguns pensaments que espero us ajudin en el vostre creixement espiritual i en la vostra missió dins de l’Església i en el món.

El jove de l’Evangeli, com sabeu, pregunta a Jesús: “Què haig de fer per a posseir la vida eterna?”. Avui no és fàcil parlar de vida eterna i de realitats eternes, perquè la mentalitat del nostre temps ens diu que no existeix res definitiu: tot canvia i fins i tot molt ràpidament. “Canviar” s’ha convertit en molts casos en la contrasenya, en l’exercici més exaltant de la llibertat, i d’aquesta forma també vosaltres, els joves, tendiu moltes vegades a pensar que és impossible realitzar eleccions definitives, que comprometin tota la vida. Però, ¿és aquesta la forma correcta d’usar la llibertat? ¿És realment cert que per a ser feliços hem d’acontentar-nos amb petites i fugaces alegries momentànies, les quals, una vegada acabades, deixen amargura en el cor? Estimats joves, aquesta no és la veritable llibertat, la felicitat no s’assoleix així. Cada u de nosaltres no ha estat creat per a realitzar eleccions provisionals i revocables, sinó eleccions definitives i irrevocables, que donen sentit ple a l’existència. Ho veiem en la nostra vida: voldríem que tota experiència formosa, que ens omple de felicitat, no s’acabés mai. Déu ens ha creat en vistes al “per sempre”; ha posat en el cor de cada u de nosaltres la llavor d’una vida que realitzi quelcom gran i bell. Tingueu la valentia de fer eleccions definitives i de viure-les amb fidelitat. El Senyor podrà cridar-vos al sacerdoci, a la vida consagrada, a un lliurament particular de vosaltres mateixos: responeu-li amb generositat.

En el diàleg amb el jove que posseïa moltes riqueses, Jesús indica quina és la riquesa més important i més gran de la vida. L’amor. Estimar Déu i estimar els altres amb tot el seu ésser. La paraula amor, com sabeu, es presta a diverses interpretacions i té distints significats: nosaltres necessitem un Mestre, Crist, que ens indiqui el seu sentit més autèntic i més profund, que ens guiï a la font de l’amor i de la vida. Amor és el nom propi de Déu. L’apòstol Sant Joan ens el recorda: “Déu és amor”, i afegeix que “no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill”. I “si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres” (1 Jn 4, 8.10.11). En l’encontre amb Crist i en l’amor mutu experimentem en nosaltres la vida mateixa de Déu, que roman en nosaltres amb el seu amor perfecte, total, etern (cf. 1Jn 4,12). Així doncs, no hi ha res més gran per a l’home, ésser mortal i limitat, que participar en la vida d’amor de Déu. Avui vivim en un context cultural que no afavoreix relacions humanes profundes i desinteressades, sinó que, al contrari, indueix sovint a tancar-se en si mateixos, a l’individualisme, a deixar que prevalgui l’egoisme que hi ha en l’home. Però el cor d’un jove per naturalesa és sensible a l’amor vertader. Per això em dirigeixo amb gran confiança a cada u de vosaltres i us dic: no és fàcil fer de la vostra vida quelcom formós i gran; és ardu, però amb Crist tot és possible.

En la mirada de Jesús que –com diu l’Evangeli- contempla al jove amb amor, percebem tot el desig de Déu d’estar amb nosaltres, d’estar prop de nosaltres; Déu desitja el nostre sí, el nostre amor. Sí, estimats joves, Jesús vol ser el vostre amic, el vostre germà en la vida, el mestre que us assenyala el camí a recórrer per assolir la felicitat. Ell us estima pel que sou, amb la vostra fragilitat i debilitat, perquè tocats pel seu amor, pugueu ser transformats. Viviu aquest encontre amb l’amor de Crist en una forta relació personal amb ell; viviu-lo en l’Església, abans que tot en els sagraments. Viviu-lo en l’Eucaristia, en la qual es fa present el seu sacrifici: ell realment lliura el seu Cos i la seva Sang per nosaltres, per a redimir els pecats de la humanitat, per a que arribem a ser una sola cosa amb ell, per a que aprenguem també nosaltres la lògica del lliurar-se. Viviu-lo en la Confessió, en la qual, oferint-nos el seu perdó, Jesús ens acull amb totes les nostres limitacions per a donar-nos un cor nou, capaç d’estimar com ell. Apreneu a tenir familiaritat amb la Paraula de Déu, a meditar-la, especialment en la lectio divina, la lectura espiritual de la Bíblia. Finalment, sapigueu trobar l’amor de Crist en el testimoni de la caritat de l’Església. Torí us ofereix, en la seva història, esplèndids exemples: seguiu-los, vivint concretament la gratuïtat del servei. En la comunitat eclesial tot ha d’estar dirigit a fer que els homes palpin la infinita caritat de Déu.

Estimats amics, l’amor de Crist al jove de l’Evangeli és el mateix que té a cada u de nosaltres. No és un amor confinat en el passat, no és un miratge, no està reservat a uns pocs. Trobareu aquest amor i experimentareu tota la seva fecunditat si cerqueu amb sinceritat i viviu amb compromís la vostra participació en la vida de la comunitat cristiana. Que cada u se senti “part viva” de l’Església, implicat en la tasca d’evangelització, sense por, amb un esperit de sincera harmonia amb els germans en la fe i en comunió amb els pastors, sortint d’una tendència individualista també al viure la vostra fe, per a respirar a ple pulmó la bellesa de formar part del gran mosaic de l’Església de Crist.