Any 31, núm. 21, Solemnitat de la Pentecosta, 23 de maig de 2010

EL BEAT PERE TARRÉS
EN L’ANY SACERDOTAL

Dijous, 27 de maig, a les 19:30 h,
en celebrarem la festa amb la Missa
que presidirà Mons. Pere Tena

Essent enguany l’ Any Sacerdotal, la festa del Beat, atès que
el 30 de maig no es pot celebrar perquè cau en diumenge,
es trasllada a dijous vinent, dia en que s’escau la festa de
“Jesucrist, gran sacerdot per sempre”

Hi participaran els nostres seminaristes, que animaran els cants, i en acabar la celebració, es cantaran els “goigs” i es venerarà la relíquia. A l’ofertori de la Missa es realitzarà una col·lecta destinada a la Postulació de la Causa

DIMECRES, 26 DE MAIG, A LES SIS DE LA TARDA, REBEM LA CREU DE LES JORNADES MUNDIALS DE LA JOVENTUT, A LA PLAÇA

La Creu, acompanyada per grups de joves, sortirà en pelegrinatge a les 17:00 h, de la Parròquia de Santa Maria del Remei (Plaça de la Concòrdia n.1). A les 18:00, aproximadament, arribarà a Sarrià. Pregària a la Placeta del Roser, on la imatge de la Verge, restaurada, es troba novament a la fornícula des de divendres passat. Després la Creu es traslladarà a l’estació del FGC Peu Funicular de Vallvidrera, per arribar a la Basílica del Tibidabo a les 20:00, on tindrà lloc la benedicció final.

PENTECOSTA, EL LLENGUATGE DE LA COMUNIÓ I DE LA UNITAT

Amb la festa de la Pentecosta culmina el temps pasqual. Aquesta festa, en efecte, és el cimal, el culmen de l’obra mestra de Déu sobre la creació. Creació redimida per la Pasqua de Jesús i ara re-creada amb el do del seu Esperit: “Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra”. L’Esperit Sant és l’artífex de la novetat, de la joia, de l’esperança, del món nou. El cristià, mogut per l’Esperit, construeix cada dia la pau, la justícia, la veritat. L’evangelista sant Joan ens guia en aquest recorregut, quan enllaça clarament el do de l’Esperit a la mort i resurrecció de Crist, tal com subratllen les paraules: “Al vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “pau a vosaltres”. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: “rebeu l’Esperit Sant”. Crist ressuscitat els mostra els signes de la seva passió, els signes de l’infinit amor envers el Pare i envers els homes: aquest Amor és la Persona-Do, l’Esperit Sant. Si al vespre de del diumenge de Resurrecció, el Senyor els dóna, en la intimitat, el do de l’Esperit Sant, el dia de Pentecostès, després dels dies de pregària amb Maria al Cenacle, l’Esperit Sant els és donat amb signes –el foc, el vent- que manifesten amb tot l’esclat la seva irrupció. “Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges (...) cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua”.

La Pentecosta parla el llenguatge de la comunió i de la unitat. L’Esperit Sant ens fa parlar la Paraula de Déu amb la llengua de la vida i de l’amor. La Pentecosta ens fa parlar amb paraules que transporten i difonen l’aspiració a la joia, a la vida, a l’amor, aquelles paraules que brollen del cor de tot ésser humà. Déu parla amb aquestes paraules. Esguardant el món, però, sembla com si estiguéssim vivint una mena de capgirament de la Pentecosta, una espècie de pentecosta infernal, en el sentit que sembla com si l’esperit no davallés ja sobre el món per regalar-li la portentosa capacitat de parlar altres llengües, sinó per constrenyir-lo a un únic idioma incomprensible: la de la llengua de la confusió en la qual vivim. Es torna a parlar la llengua de l’odi i de la violència. Regna de nou la confusió de la injustícia social. Predomina el llenguatge de la confusió sobre l’amor, avui amor líquid i no convicció sòlida per la fragilitat de tantes parelles. Són tants els cenacles als quals és urgent que hi davalli l’Esperit Sant: pensem en les famílies, en els grups de joves, en els hospitals, en les presons, en les nostres ciutats. Veniu, Esperit Sant, a la política, a l’economia, al món educatiu!

Esguardant el nostre món, no és difícil que ens vingui la imatge del que podríem anomenar una pentecosta “antitètica”, moguda per l’esperit Maligne. Una pentecosta antitètica que ens obliga a parlar un únic idioma farcit de banalitats, condimentat d’obvietats i amanit d’insensateses. Quina buidor! N’hi ha prou en escoltar el que es parla al si de moltes famílies, al metro, a l’oficina, a l’escola, als parlaments, a la ràdio o a la televisió, en qualsevol lloc, per a comprendre aquesta pentecosta antitètica. Només cal veure quins són els llibres més venuts, els films més vistos. Mai com ara potser no estem tan necessitats de la purificació de la mirada, de l’ascesi de la paraula, de l’alliberament de la vulgaritat, del retorn del pensament fort, de l’oreig suau de la vida espiritual autèntica.

L’A.T., primera etapa de la pedagogia divina, privilegia l’oïda, l’escolta: “Escolta Israel”. El N.T. inaugura, podríem dir, l’era de la visió: els ulls de la fe que s’obren a la presència del Crucificat i del Ressuscitat. Però amb la Pentecosta comença el temps de l’Església marcada pels altres sentits. “Accende lumen sensibus” resem en el “Veni Creator”. Tots els sentits, vista oïda, tacte, gust i olfacte, són implicats en l’adoració i en la pregària. La nostra pregària, a partir de la Pentecosta, és capaç de tocar cor, ulls, orelles, olfacte, gust, tacte. Per això, Senyor, doneu-nos la vostra llum perquè vegem el vostre amor. Doneu-nos un cor per estimar-vos, doneu-nos uns llavis per parlar de Vós, doneu-nos el gust d’assaborir-vos, doneu-nos l’olfacte per sentir el vostre perfum, doneu-nos mans per tocar-vos i peus per seguir-vos. Serafí de Sarov, un sant monjo rus, deia que l’objectiu de la vida cristiana és “l’adquisició de l’Esperit Sant”. Veniu, Esperit Sant, i transforma’ns en apòstols a ple temps, fes-nos aprendre el llenguatge de Déu que uneix els llenguatges de la família humana en un sol llenguatge: el de la raó de l’amor, el d’una intel•ligència de la fe viva, el del reconeixement de la força de la reconciliació i de la pau. Que aquesta llengua i aquesta intel•ligència –oh Divina Claredat- prevalguin sobre les amenaces de la irracionalitat o d’una raó falsa, confusa, manipuladora, separada de Déu.

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM ELS DIUMENGES. A les 19:15, mitja hora d’oració i adoració silencioses, pregant per les vocacions. ADORACIÓ EUCARÍSTICA DIÀRIA. Capella del Santíssim: De dilluns a divendres, des de les 10:30 a les 20:00 h. Demà dilluns, en ser diu festiu, no hi haurà torns d’adoració. MES DE MARIA: De dilluns a divendres, durant el mes de maig, a la Capella del Santíssim, a les 19:30 h., recitació del Sant Rosari i invocacions del Mes de Maria.

ACCIÓ CATÒLICA. Dimarts 25 de maig, a les sis de la tarda, a la sala de la planta baixa de la rectoria.

SORTIDA PASQUAL. Serà el dissabte 29 de maig. Anirem a visitar el santuari del Sant Dubte, al poble d’Ivorra, entre Cervera i Solsona. Podeu veure els cartells al cancell. Inscripció, en dies despatx a la rectoria i abans o després de les misses. També al Centre Parroquial. Preu: 35 € (inclòs el dinar), nens i nenes amb l’esplai 15 € (cal portar el dinar a part). Dijous vinent és el darrer dia d’inscripció.

REPOSICIÓ DE LA VERGE DEL ROSER A LA PLACETA. Han passat set anys des que la imatge de terra cuita, obra del caputxí Fra Jordi Oliveras Vayreda, sofrí alguns desperfectes importants. Restaurada per Mn. Raimon Izard, ha calgut esperar uns anys, però finalment la imatge retorna a la fornícula. Cal agrair a la família Margenat, que han donat el consentiment per a dita reposició i han tingut cura de la protecció de la imatge amb un vidre ben gruixut. Ara, cal confiar en el civisme i el respecte de tots els sarrianencs, joves i adults, per tal que no es repeteixin els incidents de fa set anys. Sarrià ha mantingut durant segles uns estreta vinculació amb la Verge del Roser. La imatge, en passar per la seva Placeta, ens ho continuarà recordant, i ens serà més fàcil saludar-la amb l’Avemaria.