LA CREU DELS JOVES A SARRIÀ

Fou dimecres passat, a les 18:15, que la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut, procedint de la parròquia del Remei a Les Corts, i camí del Tibidabo, passava per la Plaça de Sarrià. Fou un encontre emotiu i per moltes raons, feliç per les coincidències: la presència del Sr. Cardenal Arquebisbe, que acabava d‘arribar per administrar el sagrament de la Confirmació a 51 joves de l‘Escola de Santa Isabel, la presència de tants altres joves i de moltes famílies, de no pocs feligresos.
Després d‘un cant, el nostre Pastor diocesà inicià el rés del Parenostre seguit de l‘Avemaria.
La Creu fou acomiadada enmig de forts aplaudiments, en un clima de gran joia.
Aquesta creu, quan no és portada en pelegrinatge, es troba al Centre Internacional Juvenil Sant Llorenç de Roma, molt a prop de la Plaça de Sant Pere. Milions de joves han pregat arreu del món davant d‘ella i ara pelegrina per les nostres diòcesis, en l‘interludi que precedeix la propera Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a la arxidiòcesi de Madrid l‘agost del 2011. Amb el pas dels anys aquesta creu de fusta ha esdevingut un símbol molt potent que ha deixat la seva empremta en tots els llocs que ha visitat. Potser molts dels qui es trobaven a la Plaça no sabien la història d‘aquesta Creu, que des del 1984 acompanya el Papa i els joves a través del món i les Jornades Mundials de la Joventut. Realitzada en base a precises indicacions del papa Joan Pau II, fou instal•lada per a l‘Any Sant de la Redempció del 1984, prop de l‘altar major de la Basílica de Sant Pere, on tots poguessin veure-la: un visible símbol de fe. El 22 d‘abril, segon Diumenge de Pasqua, una vegada la Porta Santa fou closa posant fi al Jubileu, el Papa decidí de confiar simbòlicament la creu a la joventut, amb aquestes paraules: “Estimats joves, al terme de l‘Any Sant us confio el signe mateix d‘aquest Any Jubilar: la Creu de Crist! Porteu-la en el món, com a signe de l‘amor del Senyor Jesús per a la humanitat i anuncieu a tots que només en Crist mort i ressuscitat hi ha salvació i redempció”.
Moltíssimes són les persones que han restat colpides per les grans demostracions de fe que han acompanyat el seu pas aquests 26 anys. Pensant en els nostres joves, encuriosits uns, o indiferents altres, davant aquell seguici, ¿què els diu la Creu de Jesús?
Creiem que diu a cada jove: “vine a confiar-me els teus sofriments, les teves peticions, les teves dificultats de perdonar, d‘estimar, de dir un sí als altres, a Jesús, a la vida, a l‘esperança; vine, i jo Jesús, et donaré aquesta esperança, aquesta pau del cor, aquesta capacitat de perdonar, aquesta capacitat d‘estimar, aquesta capacitat d‘anar endavant en la vida”.

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM ELS DIUMENGES. A les 19:15, mitja hora d‘oració i adoració silencioses, pregant per les vocacions. ADORACIÓ EUCARÍSTICA DIÀRIA. Capella del Santíssim: De dilluns a divendres, des de les 10:30 a les 20:00 h. LA FESTA DE LA VISITACIÓ. Se celebra demà dilluns. Sant Rosari a les 19:30h. LA FESTA DE CORPUS: A la Missa d‘una hi intervindrà la Capella de Música.

VINT-I-CINC ANYS D’UN FESTA QUE FA
CANVIAR EL COR DELS JOVES

La institució de les Jornades Mundials de la Joventut en l‘Església fou una de les grans opcions profètiques de Joan Pau II. Ell va emprendre una aventura espiritual en la qual han participat milions de joves de tots els continents. Per a molts, la JMJ s‘ha convertit en una mena de “laboratori de la fe”, com li agradava de definir-la al Papa Wojtyla, el lloc del redescobriment d‘una religiositat que no està en contrast amb el ser jove. Existeix una pregunta habitual que sorgeix en cada nova edició de la JMJ: la pregunta sobre quin és el “secret” d‘aquest sorprenent fenomen. Les JMJ són un do que segueix sorprenent dins i fora de l‘Església. I són la fotografia d‘una joventut molt diversa de la que ens posen com estereotip els mitjans de comunicació, una joventut assedegada de valors i que recerca un significat més profund de la vida.

Cada JMJ és una gran celebració de la fe jove, l‘epifania d‘una Església que no envelleix, que és sempre jove, perquè Crist és sempre jove i jove per sempre és el seu Evangeli. El projecte pastoral fonamental de la JMJ no només implica als joves, sinó a tot el poble de Déu que constantment necessita ser estimulat i enfortit per l‘entusiasme i impuls de la fe jove. L‘estructura bàsica de les JMJ, reflecteix en certa manera l‘esquema clàssic de la traditio-redditio: anunci de Crist (les catequesis), celebració de Crist (la reconciliació sacramental i l‘eucaristia), enviament missioner. La persona clau de les JMJ és el Papa (“persona far”, com diuen els sociòlegs) successor de Pere, testimoni i mestre de la fe, catequista de la fe, assistit per una nodrida representació de l‘episcopat de tot el món que acompanyen els joves de les seves diòcesis.

El Papa Benet XVI va rebre el llegat del seu predecessor només tres mesos després de la seva elecció a la càtedra de Pere. El juliol de 2005, anà a l‘encontre dels joves del món a Colònia i els va conquistar amb el seu somriure, amb el gest dels braços estesos i amb paraules clares i profundes que penetraren en el més íntim de les seves ànimes. Un nou Papa, sí, però sempre el mateix cor de pare. A Colònia el 2005 i a Sidney el 2008, l‘essència de l‘esdeveniment ha estat el mateix. Benet XVI insisteix en que la JMJ no es pot reduir als moments festius. La preparació en la pastoral ordinària és molt necessària. La festa, l‘esdeveniment, té lloc com una mena de catalitzador que facilita el procés educatiu ja en marxa. Comença, doncs, una etapa en les nostres parròquies, en la qual cal concentrar-se a fons i sumar forces.

Benet XVI fa constantment referència a que les JMJ -el seu transcurs- no perdi mai de vista el seu objectiu final, i adverteix als organitzadors, als responsables i als participants, dels riscos reals que es converteixi en una “variant de la cultura juvenil moderna, com una espècie de festival rock modificat en sentit eclesial”, en un “gran espectacle, àdhuc formós, però de poca importància en relació amb la qüestió de la fe i la presència de l‘Evangeli en el nostre temps”, un “èxtasi festiu“ que després deixa les coses com estaven abans.

El cardenal Stanislaw Rilko, president del Pontifici Consell per als laics, en una conferència recent, establia clarament quines eren les prioritats de la pastoral juvenil i de l‘evangelització de les noves generacions. En primer lloc, el centre de cada acció evangelitzadora ha de ser la persona de Jesucrist. Benet XVI a la “Deus caritas est” recorda que “no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l‘encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”. Crist ha d‘estar al centre! La segona prioritat pastoral és ajudar els joves a descobrir la racionalitat de la fe i la seva bellesa. Per al Papa Ratzinger el diàleg entre fe i raó és fonamental en la vida del cristià. El cristianisme no es redueix a un àrid moralisme, a un jou pesat de “deures” o “obligacions”. L‘Evangeli ens descobreix un horitzó apassionant pel qual paga la pena jugar-se la vida. Heus ací, doncs, el repte fonamental de la pastoral juvenil: la capacitat de revelar als joves el rostre de Crist i el seu Evangeli, la capacitat de convèncer-los que val la pena apostar per Crist i convèncer-los que ser cristià és formós.

Hi ha encara una tercera lliçó, la qual es refereix a les opcions fonamentals de vida que els joves són cridats a dur a terme, i a la recerca del sentit últim de la seva existència. És primordial la concepció de la vida com a vocació. Viure la vida significa viure-la en la perspectiva de l‘entrega. Per tant hem d‘ajudar als joves a redescobrir la dimensió de la vida com un do que no s‘ha de malbaratar sinó de viure de manera responsable davant d‘Aquell del qual prové. Tot aquest procés demana veritables educadors que entenguin que la joventut no és solament un període de vida corresponent a un determinat número d‘anys, sinó que és, a la vegada, un temps donat per la Providència a cada persona, temps que se li ha donat com a tasca, i durant el qual ella cerca, com el jove de l‘Evangeli, la resposta als interrogants bàsics: no només el sentit de la vida, sinó també un pla concret per començar a construir la seva vida.