Portal arrow Documents arrow Full Parroquial arrow Any 2011 · nº02
Email
Imprimir

Any 32, núm. 2, Solemnitat del Baptisme del Senyor, 9 de gener 2011

EL MEU NADAL DESPRÉS DEL SEU NADAL

Baptisme del Senyor

Jesús sortí de l’aigua i, heus ací que es van obrir els cels, i l’Esperit Sant davallà com un colom sobre Ell. L’esperit i l’aigua són les més antigues presències en la Bíblia. Ja entren en escena al segon verset del Gènesi: la terra era informe i deserta, però “L’Esperit de Déu planava sobre les aigües”. El primer moviment de la vida és, doncs, una dansa de l’Esperit sobre les aigües. Com un colom que cerca el seu niu, que cova la vida que està per néixer. Des d’aleshores l’Esperit i l’aigua sempre estan entrellaçats en el sorgir de la vida. Per això estan presents en el Baptisme de Jesús i en el nostre Baptisme: com a vida naixent. Ara bé, ¿de quina vida es tracta? Ho explica la Veu del Cel: “Aquest és el meu Fill, l’estimat: en Ell he posat la meva complaença”. “Fill” és la primera paraula. Tot fill viu de la vida del pare, no té en si mateix la pròpia font, sinó que ve d’un altre. Aquella mateixa Veu ha davallat en el nostre Baptisme i ens ha declarat fills. Baptisme significa immersió: hem estat immergits dins de la Font, no com dues coses separades o estranyes, com el vestit i el cos, sinó per esdevenir una sola cosa, com l’aigua i la Font, com la sarment i el Cep: la nostra carn en Déu en resposta a Déu de la nostra carn, el nostre habitar en Déu després que Déu ha vingut a habitar enmig de nosaltres.

MN. XAVIER RIUS, DIACA PERMANENT AL SERVEI DE LA NOSTRA PARRÒQUIA

El Sr. Cardenal Arquebisbe ha adscrit al servei de la nostra comunitat el diaca permanent Mn. Xavier Rius. Podem dir que ha estat com un regal de Reis. Aquest nou col•laborador reforçarà el treball pastoral dels mossens, i des d’avui mateix està a la vostra disposició. Casat amb Antònia Sambeat, metge com ell, tenen un fill i una filla i són avis de dues nétes. Ell mateix ens explica qui és i ens parla, sobretot, de la seva professió mèdica. Ens arriba de la Parròquia de la Sagrada Família, amb la qual cosa ens fa també partícips de tot el que significa la Basílica dedicada per Benet XVI el 7 de novembre passat. Li donem la nostra benvinguda!

Xavier Rius

Nascut a Barcelona l’any 1945 en una família creient, vaig ser educat en l’esforç, el gust per les coses ben fetes, l’art i l’amor a la terra. Els estudis primaris i el batxillerat els vaig fer a l’Escola Virtèlia. Allí vaig entrar en contacte amb el moviment escolta de la època, de mans de Mn. Pere Llumà.

Vaig estudiar Medicina i em vaig especialitzar en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Tota la meva tasca assistencial l’he exercit en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, compatibilitzant des del primer moment la tasca assistencial amb la docència universitària. Actualment sóc subdirector de docència de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i director del Departament de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En el camí vers el diaconat permanent, vocació de servei a l’Església, vaig estudiar Teologia al Centre Martí-Codolar i vaig ser ordenat diaca per l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, el 30 de novembre de 2008. Des d’aleshores fins ara, he exercit el ministeri diaconal a la parròquia de la Sagrada Família.

CATEQUESI DE CONFIRMACIÓ. Aquest dimarts proper dia 11, a les 17’30h, comença el grup de confirmació. Tots els joves que vulguin preparar-se per a rebre el sagrament de la confirmació els convidem a apuntar-s’hi. Parleu amb Mn. Carles.

EL NOSTRE DONATIU A CÀRITAS. Hem lliurat a Càritas Diocesana la quantitat de 7.327’-€, que és el que sumen les aportacions del diumnenge IV d’Advent i del dia de Nadal.

PETIT “DICCIONARI” DE LA VERBUM DOMINI (I)

Acústica: Per afavorir l’escolta de la Paraula de Déu no s’han de descuidar aquells mitjans que poden ajudar als fidels a una major atenció. En aquest sentit, és necessari que en els edificis sagrats es tingui sempre en compte l’acústica, respectant les normes litúrgiques i arquitectòniques (n. 68).

Animació: L’animació bíblica de la pastoral: El Sínode ha convidat a un esforç pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Déu en la vida eclesial, recomanant «incrementar la “pastoral bíblica”, no en juxtaposició amb altres formes de pastoral, sinó com a animació bíblica de tota la pastoral.» No es tracta, doncs, d’afegir cap trobada a la parròquia o a la diòcesi, sinó d’aconseguir que les activitats habituals de les comunitats cristianes, de les parròquies, de les associacions i dels moviments, s’interessin realment pel trobament personal amb Crist, que es comunica en la seva Paraula. Així, ja que «la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist», l’animació bíblica de tota la pastoral ordinària i extraordinària portarà a un major coneixement de la persona de Crist, revelador del Pare i plenitud de la Revelació divina (n.73).

Cant litúrgic: Per a enaltir la Paraula de Déu durant la celebració litúrgica, cal que es tingui també en compte el cant en els moments previstos pel ritu mateix, afavorint aquell que tingui una clara inspiració bíblica i que sàpiga expressar, mitjançant una concordança harmònica entre les paraules i la música, la bellesa de la Paraula divina. En aquest sentit, convé valorar els cants que ens ha llegat la tradició de l’Església i que respecten aquest criteri. Penso, en particular, en la importància del cant gregorià (n.70).

Catequesi: Dimensió bíblica de la catequesi: L’activitat catequètica comporta un acostament a les Escriptures en la fe i en la Tradició de l’Església, de manera que es perceben aquestes paraules com vives, igual que Crist és viu avui on n’hi ha dos o tres de reunits en el seu nom (cf. Mt 18,20). A més, ha de comunicar de manera vital la història de la Salvació i els continguts de la fe de l’Església, perquè tot fidel reconegui que també la seva existència personal pertany a aquesta mateixa història (n.74).

Celebracions de la Paraula: Els Pares sinodals han exhortat tots els pastors a promoure moments de celebració de la Paraula en les comunitats a ells confiades: són ocasions privilegiades d’encontre amb el Senyor. Per això, aquesta pràctica comportarà grans beneficis per als fidels, i s’ha de considerar un element rellevant de la pastoral litúrgica. Aquestes celebracions adquireixen una rellevància especial en la preparació de l’eucaristia dominical, per tal els creients tinguin la possibilitat d’endinsar-se més en la riquesa del Leccionari per a pregar i meditar la Sagrada Escriptura, sobretot en els temps litúrgics com l’Advent i Nadal, Quaresma i Pasqua (n.65).

Creació: Paraula de Déu i salvaguarda de la Creació: El compromís en el món requerit per la Paraula divina ens impulsa a mirar amb ulls nous el cosmos que, creat per Déu, porta en ell la petjada del Verb, pel qual tota cosa fou creada (cf. Jn 1,2). En efecte, com a creients i anunciadors de l’evangeli tenim també una responsabilitat pel que fa a la creació (...) L’arrogància de l’home que viu «com si Déu no existís», porta a explotar i a malmetre la natura, sense reconèixer-hi l’obra de la Paraula creadora.

Drets humans: A més, vull cridar l’atenció de tothom sobre la importància de defensar i promoure els drets humans de cada persona, fundats en la llei natural inscrita en el cor de l’home i que, com a tals, són «universals, inviolables, inalienables». L’Església espera que, mitjançant l’afirmació d’aquests drets, es reconegui més eficaçment i es promogui universalment la dignitat humana, com a característica impresa per Déu creador en la seva criatura, assumida i redimida per Jesucrist per la seva encarnació, mort i resurrecció. Per això, la difusió de la Paraula de Déu reforça l’afirmació i el respecte d’aquests drets.

Diàleg: Déu escolta l’ésser humà: En aquest diàleg amb Déu ens comprenem a nosaltres mateixos i trobem resposta a les qüestions més profundes que nien en el nostre cor. La Paraula de Déu, en efecte, no es contraposa a l’home, ni fa callar els seus desitjos autèntics, sinó que més aviat els il•lumina, purificant i perfeccionant. Com n’és, d’important, descobrir en l’actualitat que només Déu respon a la set que hi ha en el cor de tot ésser humà. En la nostra època s’ha difós lamentablement, sobretot a Occident, la idea que Déu és estrany a la vida i als problemes de l’home, i encara més, que la seva presència pot ser fins i tot una amenaça per a la seva autonomia (...) La pastoral de l’Església ha de saber mostrar que Déu escolta el clam de l’home (n. 23).

Diàleg interreligiós: L’Església reconeix com a part essencial de l’anunci de la Paraula l’encontre i la col•laboració amb tots els homes de bona voluntat, en particular amb les persones pertanyents a les diferents tradicions religioses, evitant formes de sincretisme i de relativisme (n.117).

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sarrià, 2010. © All rights reserved