Portal arrow Documents arrow Full Parroquial arrow Any 2011 · nº24
Email
Imprimir

Any 32, núm. 24, Solemnitat de la Pentecosta, 12 de juny de 2011

L’Esperit Sant, comunicador d’esperança, de generositat, de joia!

Pentecosta

L’Evangeli d’avui estableix un nexe entre Esperit Sant i remissió dels pecats. El Ressuscitat mostra als deixebles les ferides de les mans i del costat, i dóna la pau i l’Esperit Sant. Perdonar és donar a través de les ferides rebudes, és fer del mal sofert l’ocasió d’un gest d’amor, és crear pau amb una sobreabundància d’amor que venç l’odi i la violència patits. El Ressuscitat ha vençut en la seva persona, amb l’amor, el mal que li ha estat infligit i, manifestant als deixebles la continuïtat del seu amor, els comunica també a ells la via per a participar de la seva vida de ressuscitat: vèncer el mal amb el bé, respondre a la dolenteria amb la dolcesa, fer prevaler la gràcia sobre la venjança o el ressentiment. Un cristià “cremat” pel ressentiment s’enfonsa en l’anti-pentecosta. L’Esperit Sant, abans de ser capacitat de perdó en relació als altres, ensenya al creient a reconèixer el mal que habita en ell i a vèncer-lo amb l’amor. En tot cas, la Pentecosta que hauria de “cremar” dins nostre ha de ser el foc de l’amor. Perdoneu, és a dir, planteu al vostre entorn oasis de reconciliació, petits oasis de pau en tots els deserts de la violència, del tancament, del ressentiment, i obriu portes, infoneu a tothom la confiança en el Crist!

DEMÀ ÉS DIA FESTIU. Litúrgicament, però, és un dia ferial, per la qual cosa l’horari és el propi d’un dia feiner: misses a les 8h, a les 10h, i a les 20’15h.

L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA. De dilluns a divendres, en torns d’una hora, de les 8:30 del matí a les 8 del vespre. DIUMENGES, A LES 19’15, EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM, pregant per les vocacions.

CONSELL PASTORAL. Dimarts vinent, 14 de juny, a les 20h. Valoració del curs, activitats pastorals de l’estiu, i perspectives per al curs vinent, etc. són els temes principals.

LA SETMANA VINENT, COMENÇA HORARI D’ESTIU. El proper dissabte 18 de juny i el diumenge 19 de juny -i durant els mesos d’estiu- la missa de les 19’15 es passarà a les 20’15, i se suprimirà, com ja venim fent des de fa anys, la missa de les 8’30 dels diumenges. Preneu-ne nota.

Títol de la imatgeCAMPAMENTS DE L’ESPLAI. Aquest estiu l’Esplai se’n va a “El Vilosell”, a la comarca de “Les Garrigues”, des del dia 13 de juliol fins al 24. L’equip de monitors ha estat preparant durant molt de temps aquestes jornades que ja estan a tocar. Són moments molt especials per trobar-se amb Crist en la natura, en els companys i en la pregària. Encara resten obertes les inscripcions. Podeu trobar més informació al blog de l’esplai: esplaistvicenc.blogspot.com.

CENTRE PARROQUIAL. Diumenge 12, a les 12h, a la plaça de Sarrià, la Taula d'Entitats us ofereix una ballada de sardanes amb la Cobla Baix Llobregat. A les 11h hi haurà escola de sardanes per gentilesa de l'Esbart Sarrià. Dimecres 15, a les 20'30h, al pati del Centre, sopar-tertúlia sobre El vehicle elèctric. Realitat o ficció?, per Aleix Layola, vicepresident de l'associació Volt-tour, promotora del vehicle elèctric. Preu del sopar 15€ (12 € per als socis). Cal inscripció prèvia. Fins al dia 15 podeu gaudir de l'exposició de fotografia Clic jove, a la primera planta del Centre. Encara queden places lliures per al Casal d'Estiu 2011.

IGUALTAT EN LA GRANJA

Article d’Agustí Domingo Moratalla publicat el 6 de juny de 2011 a Páginasdigital.es

Igualtat

L’obsessió per la producció social de la normalitat, tal com ells –els qui encara governen- l’entenen, no té aturador. Ens volen ciutadans obedients, animats de similars aspiracions, quantificables i previsibles, que ens converteixin en objecte apte per a la seva administració general. Sí, obsessió per no discriminar. Pendents de no excloure res ni a ningú, ens volen convertir en éssers incapaços de discriminar allò que és valuós i digne d’admiració d’ allò que es mereixedor de menyspreu. Més ideologia! La lectura d’aquest article ens hauria d’obrir els ulls. Estem adormits, o potser anestesiats?

El Govern ha remès a les Corts Generals l’avantprojecte de Llei integral per la Igualtat de Tracte i la No Discriminació. És probable –encara que no segur- que s’acceleri la tramitació parlamentària perquè ha entrat per tràmit d’urgència i que, per tant, abans d’acabar l’any ja estiguem tutelats pel “Gran Hermano” (o “hermana”) que el títol II descriu com a Autoridad para la Igualdad. Tenint en compte que després dels tres mesos d’entrada en vigor ha de produir-se el nomenament d’aquesta figura podem estar tranquils perquè abans d’acabar l’any si algú se sent discriminat pot acudir a aquesta important figura tutelar, administrativa i paternal que se’ns anuncia.

El document se situa en la línia de les lleis aprovades les dues últimes legislatures amb les quals s’ha dut a terme un programa d’enginyeria social sense precedents. Encara que estem pendents de les discussions parlamentàries, hi ha algunes qüestions d’antropologia política i ètica cívica a les quals convé prestar especial atenció. Per ara només apuntaré tres que m’han semblat importants després d’una ràpida lectura. La primera està relacionada amb la importància que es concedeix en tota l’exposició de motius al Dret i a les lleis com eines per a aconseguir la fruïció existencial. En el paràgraf primer ens diu que la no discriminació serà una “garantia en el gaudiment de tots els drets. Uns paràgrafs més endavant se la descriu en els termes següents: “...L’evolució de la nostra societat exigeix una resposta més àmplia i eficaç per abordar els reptes que té per davant en matèria d’integració, ciutadania i gaudi de drets i llibertats”. I per si quedava algun dubte en el paràgraf següent afirma: “és necessari oferir garanties de la fruïció d’allò que són alguns dels nostres més grans èxits com a societat...”

La segona està relacionada amb el model de societat. Tot el text ens recorda que no és una llei més de drets socials, ni tan sols una llei com la 62/2003 aprovada per governs populars perquè la van fer “sense un adequat debat públic en un àmbit que requereix sensibilització y visibilització pública, repercussió social i política de les seves deliberacions i una tramitació parlamentaria significativa". Com si les lleis anteriors s’haguessin fet d’espatlles a la societat i aquesta donés un gir important a totes perquè “ve a donar cobertura a les lleis que existeixen i a les que estan per venir, ja que els desafiaments de la igualtat canvien amb la societat...”

Aquesta curiosa relació entre la societat i un dret visionari no dura molt perquè el desenvolupament normatiu no deixa lloc a dubtes. La llei vol abastar tots els sectors, tant públics com privats (art. 1.2), prohibeix tota "conducta, acte, criteri o pràctica que atempti contra el mateix" (art. 4.1). ¿Com pot prohibir una llei un criteri o una forma de pensar? ¿Potser volen prohibir que es pensi de manera distinta i limitar altres formes de promoure la igualtat que no estiguin contemplades per la llei? Aquest paternalisme s’ agreuja quan s’enumeren els tipus de discriminació i s’arriba a plantejar una discriminació "per error" (art.6) o "múltiple" (art.7). La primera, fundada en alguna cosa tan imprecisa com l’ apreciació incorrecta sobre les característiques de la persona discriminada. I adquireix un nivell sorprenent en el art. 28, el qual descriu les regles de la càrrega de la prova. Mentre que l’ afectat en la seva al·legació només necessita "aportar un principi de prova", "correspondrà a la part demandada o a qui s’ imputi la situació discriminatòria l’ aportació d’ una justificació objectiva i raonable, suficientment acreditada...".

Aquest aire de família paternalista es clarifica quan descobrim en tot l’ articulat que no es busca generar cohesió o concòrdia en la vida social sinó instrumentalitzar de forma partidista l’ aplicació de les normes que han desenvolupat l’ article 14 de la Constitució espanyola de 1978. El document reconeix que el gran problema en aquesta matèria "no és la regulació de la igualtat i no discriminació" sinó la garantia en el compliment. Aleshores, ¿per a què aquest avantprojecte i la creació de nous òrgans administratius amb competències per a regular la vida d’ àmbits públics i privats?

Finalment, es tracta d’una nova llei trampa la finalitat de la qual és disposar de majors recursos de partit o de grups afins per configurar la societat des de les administracions públiques. Tenim la prova més evident en el Títol III dedicat a l’ "Autoridad para la igualdad de trato", un òrgan transversal i quasi plenipotenciari que elaborarà el seu propi estatut de manera discrecional i tindrà un mandat de sis anys. Tot això sense comptar l’ important paper que concedeix a les subvencions (art. 35), als cursos de formació que es realitzaran en les proves selectives per a l’ accés a una col·locació pública i en la formació continuada (art. 36). A través d’allò que la llei anomena "formació especialitzada", que suposa tota una estratègia estatal (art. 32) i la corresponent financiació d’ estadístiques o estudis (art. 34), emergeix l’ horitzó de partit en tot un camp de línies pressupostàries per a promoure la “fruició i la felicitat”, sinó de tots els espanyols, almenys dels qui gestionen, administren i dirigeixen aquestes accions formatives. Potser hagi arribat el moment de tornar a llegir Rebel·lió en la granja d’ Orwell i realitzar les analogies oportunes. Deixo al lector que assigni personatges i l’ invito a conèixer amb lucidesa un text que amb certa llicència literària regularia la Igualtat en la granja.

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sarrià, 2010. © All rights reserved