"Els qui aquella tarda del 19 d'agost ens atansàvem a Roma, punt central del nostre pelegrinatge per terres italianes, sentíem ja abans d'arribar al campus romà de Tor Vergata que estàvem a punt de ser testimonis d'un esdeveniment excepcional.

Riades de joves d'arreu del món, provinents de més de 160 països i portant com a estendards les banderes més diverses, parlant i cantant en tants idiomes diferents, començàvem a encatifar amb múltiples colors les més de 330 hectàrees de l'esplanada de Tor Vergata, al sud-est de la capital romana. Ens empenyia un mateix esperit: "Videre Petrum", responent a la convocatòria que cada any fa el Sant Pare als joves de tot el món. Enguany, a mes, l'acte era especialment rellevant perquè s'esqueia a Roma, en el marc de l'Any Jubilar del 2000.

L'arribada del Papa va ser aclamada amb joia, i l'entusiasme es desbordà quan, abans de pujar fins a l'altar, va "improvisar" un passeig amb el papamòbil pels diversos carrerons que quadriculaven la immensa esplanada de Tor Vergata en "illes" plenes de pelegrins, motxilles i sacs de dormir. Aquesta "sorpresa" ens el va fer sentir molt més proper ja des del començament i va contribuir, sens dubte, que les paraules que ens va adreçar a continuació en la vetlla de pregària fossin escoltades amb una gran atenció.

"I vosaltres, qui dieu que sóc jo?". Amb aquestes mateixes paraules que Crist va adreçar als deixebles a Cesarea de Filip, el Sant Pare ens convidava ara a nosaltres a fer-nos la mateixa pregunta, a no tenir por d'establir aquest diàleg íntim amb Crist, a analitzar les dificultats amb què ens trobem per creure i que a vegades fins ens porten a sentir la temptació de la incredulitat.

Perquè és només a través d'aquest dialèctica sincera amb Ell que s'arriba a experimentar una maduració progressiva de la convicció conscient de la pròpia adhesió de la fe.

Això és el que el Papa anomenà el "laboratori de la fe": l'admirable laboratori de l'esperit humà on es troben mútuament Déu i l'home: "Crist ressuscitat entra en el cenacle de la nostra vida i ens porta a experimentar la seva presència i a confessar com sant Tomàs: Tu Jesús ets veritablement el "Senyor meu i Déu meu"."

Les paraules del Papa no amagaven, però, la dificultat que comporta creure avui dia: "També avui creure en Jesús, seguir Jesús requereix fer una opció per Ell que no poques vegades és com un nou martiri: el de qui és cridat a anar contra corrent."

I esmentà concretament les dificultats per mantenir la fidelitat en els matrimonis joves, la lleialtat entre els amics, la constància per als qui han emprès un camí d'especial consagració, i les contrarietats amb què es troben els qui volen viure unes relacions de solidaritat i d'amor en un món on predominen la lògica del profit i de l'interès personal o de grup.

Davant les dificultats reals per creure al llindar del segle xxi, el Papa ens exhortà novament a entaular el diàleg amb Crist i a confiar en la seva gràcia. Perquè, "és Jesús qui busqueu quan somieu la felicitat; es Ell qui us espera quan res del que trobeu no us satisfà; és Ell la bellesa que tant us atrau; és Ell qui us provoca amb aquesta set de radicalisme que no us permet deixar-vos portar pel conformisme; es Ell qui us llegeix al cor les decisions més autèntiques que altres voldrien sufocar. És Jesús qui suscita en vosaltres el desig de fer de la vostra vida una cosa gran, la voluntat de seguir un ideal, el rebuig a deixar-vos atrapar per la mediocritat, la valentia de comprometre-us amb humilitat i perseverança per millorar-vos a vosaltres mateixos i a la societat, fent-la més humana i fraterna."

Conclogué el Papa la seva reflexió amb un crit d'esperança: "En vosaltres veig els "sentinelles del matí" a l'alba d'aquest tercer mil·lenni" i una pregària per a als qui ens trobàvem allí reunits: "Demano a Crist que regni en els vostres cors. Que Ell us guiï i us doni la força per seguir-lo tots els dies i en cada situació."

Certament la presència tan massiva de joves era ja de si per a tots nosaltres un gran motiu d'esperança per al demà. Mai en la història ningú no ha estat capaç d'aplegar tanta gent com Joan Pau II en les trobades mundials de la joventut.

I l'entusiasme amb què havia començat l'acte esclatà novament quan el Papa ens feu saber que havia obsequiat cada un dels presents amb l'Evangeli, la paraula de Jesús. "Si l'escolteu en silenci, en oració, trobareu Crist i el seguireu, lliurant dia a dia la vida per Ell."

La vetlla d'oració es va cloure amb el cant de l'Emmanuel, l'himne oficial de les Jornades, i amb un espectacle de focs d'artifici que va estel·lar la nit de Tor Vergata. L'alegria que esclatava al cel era un bell reflex de la joia i l'esperança que ens commovia a tots en aquells instants inoblidables.

* * *

De tornada a Catalunya, no ha deixat de sorprendre'm la quasi unanimitat amb què els mitjans de comunicació del nostre país (ràdio, televisió, premsa escrita, etc.) han silenciat un fet tan rellevant i tan sorprenent com és que a l'any 2000 més de dos milions de joves decideixin carregar la motxilla per anar a passar una nit al ras en una esplanada que, per a molts, queia ben lluny de casa.

Dit d'una altra manera: un xinès, un canadenc o un burindià no s'apunten a una aventura com aquesta aventura si no és que els mou l'Esperit. Per a alguns això és un miracle; per a altres, com a mínim, hauria de ser una notícia, la notícia, més enllà del trivial anecdotari de tòpics amb què moltes redaccions i agències de notícies sovint despatxen les trobades del Papa amb els joves de tot el món.