1. “Senyor, a qui anirem? Tu
tens paraules de vida eterna” (Jn 6,68).
Benvolguts joves de la quinzena Jornada
Mundial de la Joventut, aquestes paraules de Pere, en el diàleg
amb Crist al final del discurs del “pa de vida”, ens afecten personalment.
Aquests dies hem meditat sobre l'afirmació de Joan: “La paraula
es va fer carn i va habitar entre nosaltres” (Jn 1,14). L'evangelista ens
ha portat al gran misteri de l'encarnació del Fill de Déu,
el Fill que se'ns ha donat a través de Maria “en arribar la plenitud
dels temps” (Gal 4,4).
En el seu nom us torno a saludar
a tots amb un gran afecte. Saludo i agraeixo al cardenal Camillo Ruini,
el meu vicari general per a la diòcesi de Roma i president de la
Conferència Episcopal Italiana, les paraules que m'ha adreçat
al començament d'aquesta Santa Missa; saludo també el cardenal
James Francis Stafford, president del Consell Pontifici per als Laics i
tants cardenals, bisbes i sacerdots reunits aquí; també saludo
amb gran deferència el senyor president de la República i
el cap del Govern Italià, i totes les autoritats civils i religioses
que ens honoren amb la seva presència.
2. Hem arribat al punt culminant
de la Jornada Mundial de la Joventut. Ahir a la nit, estimats joves, vam
reafirmar la nostra fe en Jesucrist, en el Fill de Déu que, com
diu la primera lectura d'avui, el Pare ha enviat “a anunciar la bona nova
als pobres, a guarir els cors trencats, a predicar als captius l'alliberament
i als reclusos la llibertat... per consolar tots els qui ploren” (Is 61,1-3).
En aquesta celebració eucarística
Jesús ens introdueix en el coneixement d'un aspecte particular del
seu misteri. Hem escoltat a l'Evangeli un passatge del seu discurs a la
sinagoga de Cafarnaüm, després del miracle de la multiplicació
dels pans, en què es revela com el vertader pa de vida, el pa baixat
del cel per donar la vida al món (cf. Jn 6,51). És un discurs
que els qui l'escolten no entenen. La perspectiva en què es mouen
és massa material per poder captar l'autèntica intenció
de Crist. Ells raonen segons la carn, que “no serveix per a res” (Jn 6,63).
Jesús, en canvi, orienta el seu discurs cap a l'horitzó inabastable
de l'esperit: “Les paraules que us he dit són esperit i són
vida” (ibid).
Tanmateix l'auditori es resisteix
a entendre'l: “És dur aquest llenguatge; qui el pot escoltar?” (Jn
6,60). Es consideren persones amb sentit comú, que toquen de peus
a terra, i per això mouen el cap i se'n van remugant un darrere
l'altre. El nombre dels reunits es va reduint progressivament. Al final
només queda un petit grup amb els deixebles més fidels. Però,
respecte al “pa de vida”, Jesús no està disposat a contemporitzar.
Més aviat està preparat per afrontar l'allunyament fins i
tot dels més propers: “També vosaltres us en voleu anar?”
(Jn 6,67).
3. “També vosaltres?” La pregunta
de Crist sobrepassa els segles i arriba fins a nosaltres, ens interpel·la
personalment i ens demana una decisió. Quina és la nostra
resposta? Estimats joves, si avui estem aquí és perquè
ens veiem reflectits en l'afirmació de l'apòstol Pere: “Senyor,
a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna” (Jn 6,68).
Moltes paraules ressonen en vosaltres,
però només Crist té paraules que resisteixen el pas
del temps i perduren per a l'eternitat. El moment que esteu vivint us imposa
algunes opcions decisives: l'especialització en l'estudi, l'orientació
en el treball, el compromís que heu d'assumir en la societat i en
l'Església. És important adonar-se que, entre totes les preguntes
que sorgeixen en el vostre interior, les decisives no es refereixen al
“què”. La pregunta de fons és “qui”: cap a “qui” anar, a
“qui” seguir, a “qui” confiar la pròpia vida.
Penseu en la vostra elecció
afectiva i m'imagino que estareu d'acord que el que veritablement compta
en la vida és la persona amb qui hom decideix compartir-la. Però,
atenció! Tota persona és inevitablement limitada; fins i
tot en el matrimoni més compenetrat s'ha de tenir en compte un cert
grau de desil·lusió. Doncs bé, estimats amics: no
hi ha aquí quelcom que confirma el que hem escoltat a l'apòstol
Pere? Tot ésser humà, més aviat o més tard,
es troba exclamant amb Pere: “A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”.
Només Jesús de Natzaret, el Fill de Déu i de Maria,
la Paraula eterna del Pare, que va néixer fa dos mil anys a Betlem
de Judà, pot satisfer les aspiracions més profundes del cor
humà.
En la pregunta de Pere: “A qui anirem?”
ja hi ha la resposta sobre el camí que s'ha de recórrer.
És el camí que porta a Crist. I el diví Mestre és
accessible personalment; en efecte, és present sobre l'altar en
la realitat del seu cos i la seva sang. En el sacrifici eucarístic
podem entrar en contacte, d'una forma misteriosa però real, amb
la seva persona, acudint a la font inesgotable de la seva vida de Ressuscitat.
4. Aquesta és la veritat meravellosa,
estimats amics: la Paraula, que es va fer carn fa dos mil anys, és
present avui en l'Eucaristia. Per això, l'any del Gran Jubileu,
en què estem celebrant el misteri de l'encarnació, no podia
deixar de ser també un any “intensament eucarístic” (cf.
Tertio millennio adveniente, 55).
L'Eucaristia és el sagrament
de la presència de Crist que se'ns dóna perquè ens
estima. Ell estima cada un de nosaltres, d'una manera personal i única,
en la vida concreta de cada dia: en la família, entre els amics,
en l'estudi i en el treball, en el descans i en la diversió. Ens
estima quan omple de frescor els dies de la nostra existència i
també quan, en el moment del dolor, permet que la prova recaigui
sobre nosaltres; també a través de les proves més
dures, Ell ens fa escoltar la seva veu.
Sí, estimats amics, Crist
ens estima i ens estima sempre! Ens estima fins i tot quan el decebem,
quan no corresponem a allò que espera de nosaltres. Ell no ens tanca
mai els braços de la seva misericòrdia. Com no hem d'estar
agraïts a aquest Déu que ens ha redimit fins arribar a la bogeria
de la Creu? A aquest Déu que s'ha posat al costat nostre i que s'hi
està fins al final?
5. Celebrar l'Eucaristia “menjant
la seva carn i bevent la seva sang” significa acceptar la lògica
de la creu i del servei. És a dir, significa oferir la pròpia
disponibilitat per sacrificar-se pels altres, com va fer Ell. D'aquest
testimoni, en té una necessitat urgent la nostra societat. El necessiten
més que mai els joves, temptats sovint pels miratges d'una vida
fàcil i còmoda, per la droga i l'hedonisme, que després
porten a l'espiral de la desesperació, del sense sentit, de la violència.
És urgent canviar de rumb i dirigir-se a Crist, que és també
el camí de la justícia, de la solidaritat, del compromís
per una societat i un futur dignes de l'home.
Aquesta és la nostra Eucaristia,
aquesta és la resposta que Crist espera de nosaltres, de vosaltres,
joves, al final del vostre Jubileu. A Jesús no li agraden les mitges
tintes i no dubta a interpel·lar-nos amb la pregunta: “També
vosaltres us en voleu anar?” Amb Pere, davant de Crist, Pa de vida, també
avui nosaltres volem repetir: “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de
vida eterna” (Jn 6,68).
6. Benvolguts joves, en tornar a
casa poseu l'Eucaristia al centre de la vostra vida personal i comunitària:
estimeu-la, adoreu-la i celebreu-la, sobretot el diumenge, dia del Senyor.
Viviu l'Eucaristia donant testimoni de l'amor de Déu als homes.
Us confio aquest do de Déu, el més gran que ens ha estat
donat a nosaltres, pelegrins pels camins del temps però que portem
al cor la set d'eternitat. Tant de bo que hi pugui haver sempre, a cada
comunitat, un sacerdot que celebri l'Eucaristia! Per això demano
al Senyor que brollin entre vosaltres nombroses i santes vocacions al sacerdoci.
L'Església necessita que algú celebri també avui,
amb el cor pur, el sacrifici eucarístic. El món no es pot
veure privat de la presència dolça i alliberadora de Jesús
viu a l'Eucaristia!
Sigueu vosaltres mateixos testimonis
fervorosos de la presència de Crist als nostres altars. Que l'Eucaristia
modeli la vostra vida, la vida de les famílies que formareu; que
orienti totes les vostres opcions de vida. Que l'Eucaristia, presència
viva i real de l'amor trinitari de Déu, us inspiri ideals de solidaritat
i us faci viure en comunió amb els vostres germans dispersos per
tots els racons del planeta.
Que la participació a l'Eucaristia
fructifiqui, d'una manera especial, en un nou esclat de vocacions a la
vida religiosa, que asseguri la presència de forces noves i generoses
en l'Església per a la gran tasca de la nova evangelització.
Si algú de vosaltres, estimats
joves, sent dintre seu la crida del Senyor a lliurar-se totalment a Ell
per estimar-lo “amb cor indivís” (cf. 1 Co 7,34), que no es deixi
paralitzar pel dubte o per la por. Que pronunciï amb valentia el seu
propi “sí” sense reserves, confiant que Ell és fidel en totes
les seves promeses. No ha promès, a qui ho ha deixat tot per Ell,
aquí el cent per u i després la vida eterna? (cf. Mc 10,29-30).
7. Al final d'aquesta Jornada Mundial,
mirant-vos a vosaltres, els vostres rostres joves, el vostre entusiasme
sincer, vull expressar, des del fons del meu cor, el meu agraïment
a Déu pel do de la joventut, que a través de vosaltres perdura
en l'Església i en el món. Gràcies a Déu pel
camí de les Jornades Mundials de la Joventut! Gràcies a Déu
per tants joves que hi han participat durant aquests setze anys! Són
joves que ara, ja adults, continuen vivint en la fe allà on habiten
i treballen. Estic segur que també vosaltres, estimats amics, estareu
a l'altura dels qui us han precedit. Portareu l'anunci de Crist en el nou
mil·lenni. Quan torneu a casa, no us disperseu. Confirmeu i aprofundiu
la vostra adhesió a la comunitat cristiana a la qual pertanyeu.
Des de Roma, la ciutat de Pere i Pau, el Papa us acompanya amb el seu afecte
i, parafrasejant una expressió de santa Caterina de Siena, us diu:
“Si sou el que heu de ser, calareu foc al món sencer!” (cf. Cart.
368).
Miro amb confiança aquesta
nova humanitat que es prepara també per mitjà de vosaltres;
miro aquesta Església constantment rejovenida per l'Esperit de Crist
i que avui s'alegra dels vostres propòsits i el vostre compromís.
Miro al futur i faig meves les paraules d'una antiga oració, que
canta el do de Jesús, de l'Eucaristia i de l'Església:
“Et donem gràcies, Pare nostre,
per la vida i el coneixement que ens vas fer saber per mitjà de
Jesús, el teu servent. A tu, la glòria pels segles dels segles.
Igual com aquest tros de pa que estava dispers per les muntanyes i, reunit,
s'ha fet un, reuneix també la teva Església des dels confins
de la terra en el teu regne [...] Tu, Senyor omnipotent, que has creat
l'univers a causa del teu nom, has donat als homes aliment i beguda perquè
en gaudeixin, a fi que te'n donin gràcies i, a més, a nosaltres
ens has concedit la gràcia d'un aliment i una beguda espirituals
i de vida eterna per mitjà del teu servent [...] A tu, la glòria
pels segles dels segles” (Didaché 9,3-4; 10,3-4).
Amén.