XV JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT, ROMA 2000
Homilia de Joan Pau II
Santa Missa de cloenda de la JMJ

Tor Vergata, 20 d'agost de 2000
URL: http://www.parroquiasarria.net · A/e: santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents

Roma 2000

 


1. “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna” (Jn 6,68). 

Benvolguts joves de la quinzena Jornada Mundial de la Joventut, aquestes paraules de Pere, en el diàleg amb Crist al final del discurs del “pa de vida”, ens afecten personalment. Aquests dies hem meditat sobre l'afirmació de Joan: “La paraula es va fer carn i va habitar entre nosaltres” (Jn 1,14). L'evangelista ens ha portat al gran misteri de l'encarnació del Fill de Déu, el Fill que se'ns ha donat a través de Maria “en arribar la plenitud dels temps” (Gal 4,4).

En el seu nom us torno a saludar a tots amb un gran afecte. Saludo i agraeixo al cardenal Camillo Ruini, el meu vicari general per a la diòcesi de Roma i president de la Conferència Episcopal Italiana, les paraules que m'ha adreçat al començament d'aquesta Santa Missa; saludo també el cardenal James Francis Stafford, president del Consell Pontifici per als Laics i tants cardenals, bisbes i sacerdots reunits aquí; també saludo amb gran deferència el senyor president de la República i el cap del Govern Italià, i totes les autoritats civils i religioses que ens honoren amb la seva presència.

2. Hem arribat al punt culminant de la Jornada Mundial de la Joventut. Ahir a la nit, estimats joves, vam reafirmar la nostra fe en Jesucrist, en el Fill de Déu que, com diu la primera lectura d'avui, el Pare ha enviat “a anunciar la bona nova als pobres, a guarir els cors trencats, a predicar als captius l'alliberament i als reclusos la llibertat... per consolar tots els qui ploren” (Is 61,1-3).
En aquesta celebració eucarística Jesús ens introdueix en el coneixement d'un aspecte particular del seu misteri. Hem escoltat a l'Evangeli un passatge del seu discurs a la sinagoga de Cafarnaüm, després del miracle de la multiplicació dels pans, en què es revela com el vertader pa de vida, el pa baixat del cel per donar la vida al món (cf. Jn 6,51). És un discurs que els qui l'escolten no entenen. La perspectiva en què es mouen és massa material per poder captar l'autèntica intenció de Crist. Ells raonen segons la carn, que “no serveix per a res” (Jn 6,63). Jesús, en canvi, orienta el seu discurs cap a l'horitzó inabastable de l'esperit: “Les paraules que us he dit són esperit i són vida” (ibid).

Tanmateix l'auditori es resisteix a entendre'l: “És dur aquest llenguatge; qui el pot escoltar?” (Jn 6,60). Es consideren persones amb sentit comú, que toquen de peus a terra, i per això mouen el cap i se'n van remugant un darrere l'altre. El nombre dels reunits es va reduint progressivament. Al final només queda un petit grup amb els deixebles més fidels. Però, respecte al “pa de vida”, Jesús no està disposat a contemporitzar. Més aviat està preparat per afrontar l'allunyament fins i tot dels més propers: “També vosaltres us en voleu anar?” (Jn 6,67).

3. “També vosaltres?” La pregunta de Crist sobrepassa els segles i arriba fins a nosaltres, ens interpel·la personalment i ens demana una decisió. Quina és la nostra resposta? Estimats joves, si avui estem aquí és perquè ens veiem reflectits en l'afirmació de l'apòstol Pere: “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna” (Jn 6,68).

Moltes paraules ressonen en vosaltres, però només Crist té paraules que resisteixen el pas del temps i perduren per a l'eternitat. El moment que esteu vivint us imposa algunes opcions decisives: l'especialització en l'estudi, l'orientació en el treball, el compromís que heu d'assumir en la societat i en l'Església. És important adonar-se que, entre totes les preguntes que sorgeixen en el vostre interior, les decisives no es refereixen al “què”. La pregunta de fons és “qui”: cap a “qui” anar, a “qui” seguir, a “qui” confiar la pròpia vida.

Penseu en la vostra elecció afectiva i m'imagino que estareu d'acord que el que veritablement compta en la vida és la persona amb qui hom decideix compartir-la. Però, atenció! Tota persona és inevitablement limitada; fins i tot en el matrimoni més compenetrat s'ha de tenir en compte un cert grau de desil·lusió. Doncs bé, estimats amics: no hi ha aquí quelcom que confirma el que hem escoltat a l'apòstol Pere? Tot ésser humà, més aviat o més tard, es troba exclamant amb Pere: “A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”. Només Jesús de Natzaret, el Fill de Déu i de Maria, la Paraula eterna del Pare, que va néixer fa dos mil anys a Betlem de Judà, pot satisfer les aspiracions més profundes del cor humà.

En la pregunta de Pere: “A qui anirem?” ja hi ha la resposta sobre el camí que s'ha de recórrer. És el camí que porta a Crist. I el diví Mestre és accessible personalment; en efecte, és present sobre l'altar en la realitat del seu cos i la seva sang. En el sacrifici eucarístic podem entrar en contacte, d'una forma misteriosa però real, amb la seva persona, acudint a la font inesgotable de la seva vida de Ressuscitat.

4. Aquesta és la veritat meravellosa, estimats amics: la Paraula, que es va fer carn fa dos mil anys, és present avui en l'Eucaristia. Per això, l'any del Gran Jubileu, en què estem celebrant el misteri de l'encarnació, no podia deixar de ser també un any “intensament eucarístic” (cf. Tertio millennio adveniente, 55).

L'Eucaristia és el sagrament de la presència de Crist que se'ns dóna perquè ens estima. Ell estima cada un de nosaltres, d'una manera personal i única, en la vida concreta de cada dia: en la família, entre els amics, en l'estudi i en el treball, en el descans i en la diversió. Ens estima quan omple de frescor els dies de la nostra existència i també quan, en el moment del dolor, permet que la prova recaigui sobre nosaltres; també a través de les proves més dures, Ell ens fa escoltar la seva veu.
Sí, estimats amics, Crist ens estima i ens estima sempre! Ens estima fins i tot quan el decebem, quan no corresponem a allò que espera de nosaltres. Ell no ens tanca mai els braços de la seva misericòrdia. Com no hem d'estar agraïts a aquest Déu que ens ha redimit fins arribar a la bogeria de la Creu? A aquest Déu que s'ha posat al costat nostre i que s'hi està fins al final?

5. Celebrar l'Eucaristia “menjant la seva carn i bevent la seva sang” significa acceptar la lògica de la creu i del servei. És a dir, significa oferir la pròpia disponibilitat per sacrificar-se pels altres, com va fer Ell. D'aquest testimoni, en té una necessitat urgent la nostra societat. El necessiten més que mai els joves, temptats sovint pels miratges d'una vida fàcil i còmoda, per la droga i l'hedonisme, que després porten a l'espiral de la desesperació, del sense sentit, de la violència. És urgent canviar de rumb i dirigir-se a Crist, que és també el camí de la justícia, de la solidaritat, del compromís per una societat i un futur dignes de l'home.

Aquesta és la nostra Eucaristia, aquesta és la resposta que Crist espera de nosaltres, de vosaltres, joves, al final del vostre Jubileu. A Jesús no li agraden les mitges tintes i no dubta a interpel·lar-nos amb la pregunta: “També vosaltres us en voleu anar?” Amb Pere, davant de Crist, Pa de vida, també avui nosaltres volem repetir: “Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna” (Jn 6,68).

6. Benvolguts joves, en tornar a casa poseu l'Eucaristia al centre de la vostra vida personal i comunitària: estimeu-la, adoreu-la i celebreu-la, sobretot el diumenge, dia del Senyor. Viviu l'Eucaristia donant testimoni de l'amor de Déu als homes. Us confio aquest do de Déu, el més gran que ens ha estat donat a nosaltres, pelegrins pels camins del temps però que portem al cor la set d'eternitat. Tant de bo que hi pugui haver sempre, a cada comunitat, un sacerdot que celebri l'Eucaristia! Per això demano al Senyor que brollin entre vosaltres nombroses i santes vocacions al sacerdoci. L'Església necessita que algú celebri també avui, amb el cor pur, el sacrifici eucarístic. El món no es pot veure privat de la presència dolça i alliberadora de Jesús viu a l'Eucaristia!
Sigueu vosaltres mateixos testimonis fervorosos de la presència de Crist als nostres altars. Que l'Eucaristia modeli la vostra vida, la vida de les famílies que formareu; que orienti totes les vostres opcions de vida. Que l'Eucaristia, presència viva i real de l'amor trinitari de Déu, us inspiri ideals de solidaritat i us faci viure en comunió amb els vostres germans dispersos per tots els racons del planeta.

Que la participació a l'Eucaristia fructifiqui, d'una manera especial, en un nou esclat de vocacions a la vida religiosa, que asseguri la presència de forces noves i generoses en l'Església per a la gran tasca de la nova evangelització. 

Si algú de vosaltres, estimats joves, sent dintre seu la crida del Senyor a lliurar-se totalment a Ell per estimar-lo “amb cor indivís” (cf. 1 Co 7,34), que no es deixi paralitzar pel dubte o per la por. Que pronunciï amb valentia el seu propi “sí” sense reserves, confiant que Ell és fidel en totes les seves promeses. No ha promès, a qui ho ha deixat tot per Ell, aquí el cent per u i després la vida eterna? (cf. Mc 10,29-30).

7. Al final d'aquesta Jornada Mundial, mirant-vos a vosaltres, els vostres rostres joves, el vostre entusiasme sincer, vull expressar, des del fons del meu cor, el meu agraïment a Déu pel do de la joventut, que a través de vosaltres perdura en l'Església i en el món. Gràcies a Déu pel camí de les Jornades Mundials de la Joventut! Gràcies a Déu per tants joves que hi han participat durant aquests setze anys! Són joves que ara, ja adults, continuen vivint en la fe allà on habiten i treballen. Estic segur que també vosaltres, estimats amics, estareu a l'altura dels qui us han precedit. Portareu l'anunci de Crist en el nou mil·lenni. Quan torneu a casa, no us disperseu. Confirmeu i aprofundiu la vostra adhesió a la comunitat cristiana a la qual pertanyeu. Des de Roma, la ciutat de Pere i Pau, el Papa us acompanya amb el seu afecte i, parafrasejant una expressió de santa Caterina de Siena, us diu: “Si sou el que heu de ser, calareu foc al món sencer!” (cf. Cart. 368).

Miro amb confiança aquesta nova humanitat que es prepara també per mitjà de vosaltres; miro aquesta Església constantment rejovenida per l'Esperit de Crist i que avui s'alegra dels vostres propòsits i el vostre compromís. Miro al futur i faig meves les paraules d'una antiga oració, que canta el do de Jesús, de l'Eucaristia i de l'Església:

“Et donem gràcies, Pare nostre, per la vida i el coneixement que ens vas fer saber per mitjà de Jesús, el teu servent. A tu, la glòria pels segles dels segles. Igual com aquest tros de pa que estava dispers per les muntanyes i, reunit, s'ha fet un, reuneix també la teva Església des dels confins de la terra en el teu regne [...] Tu, Senyor omnipotent, que has creat l'univers a causa del teu nom, has donat als homes aliment i beguda perquè en gaudeixin, a fi que te'n donin gràcies i, a més, a nosaltres ens has concedit la gràcia d'un aliment i una beguda espirituals i de vida eterna per mitjà del teu servent [...] A tu, la glòria pels segles dels segles” (Didaché 9,3-4; 10,3-4).

Amén.

JOAN PAU II

1
© Parròquia de Sarrià, 2000. All rights reserved