XVIII JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2003
Aquí tens la teva mare (Jn 19,27)
Missatge del Sant Pare Joan Pau II

13 d'abril de 2003
URL: http://www.parroquiasarria.net · A/e: santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents

Roma 2000

 


Estimadíssims joves!

1. És per a mi una joia constantment renovada adreçar-vos un missatge especial en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut, per testimoniar-vos també d’aquesta manera l'afecte que us tinc.

Guardo en la memòria, com un record lluminós, les impressions que han suscitat en mi les nostres trobades en les jornades mundials: els joves i el Papa junts, amb un estol de bisbes i de sacerdots, contemplant Crist, la llum del món, l’invoquen i l’anuncien a tota la família humana. Alhora que dono gràcies a Déu pel testimoniatge de fe que heu donat fa ben poc a Toronto, us renovo la invitació que us vaig fer a les ribes del llac Ontario: «L’Església us esguarda amb confiança i espera que esdevingueu el poble de les benaurances!» (Exhibition Place, 25 de juliol de 2002).

Per a la XVIII Jornada Mundial de la Joventut, que celebrareu en les diverses diòcesis del món, he escollit un tema relacionat amb l’Any del Rosari: “Aquí tens la teva mare!” (Jn 19,27). Abans de morir, Jesús ofereix a l’apòstol Juan el que té de més preciós: la seva Mare, Maria. Són les darreres paraules del Redemptor i, per això, assumeixen un caràcter solemne i constitueixen com el seu testament espiritual.

2. Les paraules de l’àngel Gabriel a Natzaret: “Déu te guard, plena de gràcia” (Lc 1,28) il·luminen també l’escena del Calvari. L’Anunciació es posa als inicis, la Creu senyala l’acompliment. A l’Anunciació, Maria dona en el seu si la natura humana al Fill de Déu; als peus de la Creu, en Joan, acull al seu cor la humanitat sencera. Mare de Déu des del primer instant de l’Encarnació, esdevé Mare dels homes en els últims moments de la vida del Fill Jesús. Ella, concebuda sens pecat, al Calvari “coneix” en el seu propi ésser el sofriment del pecat, que el Fill pren sobre seu per salvar els homes. Als peus de la Creu sobre la qual està morint el qui ella ha concebut amb el “sí” de l’Anunciació, Maria rep d’Ell quasi una “segona anunciació”: «Dona, aquí tens el teu fill!» (Jn 19,26).

Sobre la Creu, el Fill pot vessar el seu sofriment novament en el cor de la Mare. Tot fill que pateix en sent la necessitat. També vosaltres, estimats joves, esteu posats davant del sofriment: la solitud, els fracassos i les desil·lusions en la vostra vida personal; les dificultats per inserir-vos en el món dels adults i en la vida professional; les separacions i les discòrdies en les vostres famílies; la violència de les guerres i la mort dels innocents. Sapigueu, però, que en els moments difícils, que no manquen en la vida de ningú, no esteu sols: com Joan al peu de la Creu, Jesús us dóna també a vosaltres la seva Mare, perquè us conforti amb la seva tendresa.

3. L’evangeli diu després que «d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,27). Aquesta expressió, tant comentada des dels orígens de l’Església, no designa tan sols el lloc en què habitava Joan. Més que l’aspecte material, evoca la dimensió espiritual d’aquest acolliment, del nou lligam que s’instaura entre Maria i Joan.

Vosaltres, estimats joves, teniu més o menys la mateixa edat de Joan i el mateix desig d’estar amb Jesús. Avui és a vosaltres que Crist demana expressament que prengueu Maria “a casa vostra”, que l’acolliu “entre els vostres béns” per aprendre d’Ella, que «guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (Lc 2,19), que tingueu la disposició interior d’escoltar i l’actitud d’humilitat i de generositat que la van distingir com la primera col·laboradora de Déu en l’obra de la salvació. És Ella qui, exercint el seu ministeri matern, ens educa i ens modela fins que Crist no prengui forma en vosaltres plenament (cfr. Rosarium Virginis Mariae, 15).

4. Per això també avui repeteixo el lema del meu servei episcopal i pontifical: «Totus tuus». He experimentat constantment en la meva vida la presència amorosa i eficaç de la Mare del Senyor; Maria m’acompanya cada dia en l’acompliment de la missió del successor de Pere.

Maria és la Mare de la divina gràcia, perquè és la Mare de l’Autor de la gràcia. Confieu-vos a Ella amb plena confiança! Resplendireu amb la bellesa de Crist. Oberts a l’alè de l’Esperit, esdevindreu apòstols intrèpids, capaços de difondre entorn vostre el foc de la caritat i la llum de la veritat. A l’escola de Maria, descobrireu el compromís concret que Crist s’espera de vosaltres, aprendreu a posar Crist al primer lloc en la vostra vida, a orientar els vostres pensaments i les vostres accions vers Ell.

Estimats joves, ja ho sabeu: el cristianisme no és una opinió i no consisteix en paraules vanes. El cristianisme és Crist! És una Persona, és el Vivent! Trobar Jesús, estimar-lo i fer-lo estimar: aquesta és la vocació cristiana. Maria ens és donada per ajudar-nos a entrar en una relació més autèntica, més personal amb Jesús. Amb el seu exemple, Maria ens ensenya a adreçar un esguard d’amor vers Ell, que ens ha estimat el primer. Amb la seva intercessió, Ella afaiçona en vosaltres un cor de deixebles capaços de posar-se a l’escolta del Fill, que revela el rostre autèntic del Pare i la veritable dignitat de l’home.

5. El 16 d’octubre de 2002 vaig proclamar l’“Any del Rosari” i vaig invitar tots els fills de l’Església a fer d’aquesta antiga pregària mariana un exercici simple i profund de contemplació del rostre de Crist. Recitar el Rosari significa, efectivament, aprendre a esguardar Jesús amb els ulls de la seva Mare, a estimar Jesús amb el cor de la seva Mare. Us entrego avui idealment també a vosaltres, estimats joves, la corona del Rosari. Mitjançant la pregària i la meditació dels misteris, Maria us guia amb seguretat vers el
seu Fill! No us avergonyiu de recitar el Rosari sols, mentre aneu a l’escola, a la universitat o a la feina, pel carrer i en els mitjans de transport públic; acostumeu-vos a recitar-lo entre vosaltres, en els vostres grups, moviments i associacions; no dubteu a proposar de recitar-lo a casa, als vostres pares i als vostres germans, perquè això revifa i referma els lligams entre els membres de la família. Aquesta pregària us ajudarà a ser forts en la fe, constants en la caritat, joiosos i perseverants en l’esperança.

Amb Maria, serventa del Senyor, descobrireu la joia i la fecunditat de la vida amagada. Amb Ella, deixebla del Mestre, seguireu Jesús al llarg dels camins de Palestina i esdevindreu testimonis de la seca predicació i dels seus miracles. Amb Ell, Mare dolorosa, acompanyareu Jesús en la passió i en la mort. Amb Ella, Verge de l’esperança, acollireu l’anunci joiós de la Pasqua i el do inestimable de l’Esperit Sant.

6. Estimats joves, només Jesús coneix el vostre cor, els vostres desigs més profunds. Només Ell, que us ha estimat fins a la mort (cfr. Jn 13,1), és capaç de sadollar les vostres aspiracions. Les seves són paraules de vida eterna, paraules que donen sentit a la vida. Ningú fora de Crist us podrà donar l’autèntica felicitat. Seguint l’exemple de Maria, sapigueu dir-li el vostre “sí” incondicional. Que en la vostra existència no hi hagi lloc per l’egoisme ni per la mandra. Ara més que mai és urgent que vosaltres sigueu els “sentinelles del matí”, que anuncien les llums de l’alba i la nova primavera de l’Evangeli, de la qual ja apunten les gemmes. La humanitat té una necessitat imperiosa del testimoni de joves lliures i coratjosos, que gosin anar a contracorrent i proclamar amb força i entusiasme la pròpia fe en Déu, Senyor i Salvador.

També sabeu, estimats amics, que aquesta missió no és fàcil. De fet, resulta impossible si comptem només amb nosaltres mateixos. Però «allò que és impossible als homes, és possible a Déu» (Lc 18,27; 1,37). Els autèntics deixebles de Crist són conscients de la seva pròpia feblesa. Per aquest motiu dipositen tota la seva confiança en la gràcia de Déu que acullen amb un cor indivís, convençuts que sense Ell no poden fer res (cfr. Jn 15,5). El que els caracteritza i els distingeix dels altres homes no són els talents o les disposicions naturals. És la seva determinació ferma a caminar seguint els passos de Jesús. Sigueu imitadors seus com ells ho van ser de Crist! A Ell “li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants, i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la seva força poderosa i eficaç” (Ef 1,18-19).

7. Estimats joves, la propera Trobada Mundial tindrà lloc, com sabeu, l’any 2005 a Alemanya, a la ciutat i diòcesi de Colònia. El camí encara és llarg, però els dos anys que ens separen d’aquella cita poden servir de preparació intensa. Que us ajudin en el camí els temes que he escollit per vosaltres: 

- 2004, XIX Jornada Mundial de la Joventut: «Voldríem veure Jesús» (Jn 12,21);
- 2005, XX Jornada Mundial de la Joventut: «Venim a adorar-lo» (Mt 2,2).

Mentrestant us trobareu en les vostres esglésies locals el Diumenge de Rams: visqueu amb compromís, en la pregària, en l’escolta atenta i compartint amb joia aquestes ocasions de “formació permanent”, manifestant la vostra fe sincera i devota! Com els Mags, sigueu també vosaltres pelegrins moguts pel desig de trobar el Messies i d’adorar-lo! Anuncieu amb valentia que Crist, mort i ressuscitat, és el vencedor del mal i de la mort!

En aquest temps amenaçat per la violència, l’odi i la guerra, sigueu testimonis que només Ell pot donar la veritable pau al cor de l’home, a les famílies i als pobles de la terra. Comprometeu-vos a cercar i a promoure la pau, la justícia u la fraternitat. I no oblideu les paraules de l’Evangeli: «Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus» (Mt 5,9).

Mentre us confio a la Verge Maria, Mare de Crist i Mare de l’Església, us acompanyo amb una benedicció apostòlica especial, senyal de la meva confiança i confirmació del meu afecte per vosaltres.

El Vaticà, 8 de març de 2003
 

JOAN PAU II
1
© Parròquia de Sarrià, 2003. All rights reserved