Volem oferir la nostra contribució per allunyar els núvols del terrorisme, de l'odi, dels conflictes armats, núvols que als darrers mesos s'han condensat especialment en l'horitzó de la humanitat. Per això volem escoltar-nos els uns als altres: aquest sol fet --ho sentim-- ja és un signe de pau. En aquest fet ja hi ha una resposta als interrogants inquietants que ens preocupen. Aquest esdeveniment ja serveix per aclarir les boires de la sospita i de la incomprensió. 

Les tenebres no es dissipen amb les armes; les tenebres s'allunyen encenent fars de llum. Fa uns pocs dies recordava al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu que l'odi només es venç amb l'amor. Ens trobem a Assís, on tot parla d'un singular profeta de la pau, anomenat Francesc. Ell és estimat no solament pels cristians, sinó per tants d'altres creients i per gent que, potser estant lluny de la religió, es reconeix en els ideals de justícia, reconciliació i pau que van ser els seus. 

Aquí el Pobrissó d'Assís ens convida abans que tot a elevar un cant d'acció de gràcies a Déu per tots els seus dons. Lloem Déu per la bellesa del cosmos i de la terra., "jardí" meravellós que Ell confïà a l'home perquè el conreés i el custodiés (cfr. Gn 2,15). És bo que els homes recordin que es troben en un "parterre" de l'immens univers, creat per Déu per a ells. És important que s'adonin que ni ells ni les qüestions per les quals tant s'afanyen són "el tot". Només Déu és "el tot", i és a Ell que cadascú haurà de presentar-se a la fi per rendir-ne comptes. 

Lloem Déu, Creador i Senyor de l'univers, pel do de la vida i especialment de la vida humana, brotada en el planeta per un misteriós designi de la seva bondat. La vida, en totes les seves formes, és confïada de manera especial a la responsabilitat dels homes. Amb meravella renovada cada dia, nosaltres constatem la varietat amb la qual la vida humana es manifesta, a partir de la polaritat femenina i maculina, fins a una multiplicitat de dons característics, propis de les diverses cultures i tradicions, que formen un multiforme i polièdric cosmos lingüístic, cultural i artístic. Es una multiplicitat cridada a integrar-se en la contrastació i en el diàleg per l'enriquiment i la joia de tots. 

Déu mateix ha posat en el cor humà un impuls instintiu a viure en pau i en harmonia. És un anhel més íntim i tenaç que qualsevol instint de violència, un anhel que conjuntament hem vingut a reafirrnar aquí a Assís. Ho fem des de la consciència d'interpretar el sentiment més profund de tot ésser humà. 

La història ha conegut i continua coneixent homes i dones que, precisament en tant que creients, s'han distingit com a testimonis de pau. Amb el seu exemple, ells ens ensenyen que és possible construir entre els individus i els pobles ponts per trobar-se i per carninar junts per les vies de la pau. A ells volem rnirar per treure inspiració en el nostre compromís al servei de la humanitat. Aquests ens encoratgen a esperar que, també en el nou rnil·lenni iniciat fa poc, no mancaran homes i dones de pau, capaços d'irradiar en el món la llum de l'amor i de l'esperança. 

La pau! La humanitat té necessitat de pau sempre, però encara més en té la necessitat ara, després dels tràgics esdeveniments que han somogut la seva confiança i en presència dels persistents fogars de lacerants conflictes que mantenen en aprensió el món. En el missatge del passat primer de gener, vaig posar l'accent sobre els dos "pilars" sobre els quals es recolza la pau: el compromís per la justícia i la disponibilitat al perdó. 

Justícia, en primer lloc, perquè no hi pot haver veritable pau si no és dins el respecte de la dignitat de les persones i dels drets i dels deures de cada u en la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues entre individus i les col·lectivitats. No es pot oblidar que situacions d'opressió i de marginació estan molt sovint a l'origen de les manifestacions de violència i de terrorisme. 

I després també, perdó, perquè la justícia humana està exposada a la fragilitat i als lírnits dels egoismes individuals i de grup. Només el perdó cura d'arrel les ferides del cor i restableix en profunditat les relacions humanes torbades. 

Cal hurnilitat i coratge per dirigir-se envers aquest itinerari. El context de la trobada d'avui, és a dir, el del diàleg amb Déu, ens ofereix l'oportunitat de reafirmar que en Déu trobem la uníó eminent de la justícia i de la rnisericòrdia. Ell és en grau sumrne fidel a si mateix i a l'home, fins quan l'ésser humà s'allunya d'Ell. Per això les religions estan al servei de la pau. Pertany a elles, i sobretot als dirigents, la tasca de difondre entre els homes del nostre temps una renovada consciència de la urgència de construir la pau. 

Ho van reconèixer els participants a l'Assemblea Interreligiosa que va tenir lloc al Vaticà a l'octubre de 1999, en afirmar que les tradicions religioses posseeixen els recursos necessaris per superar les fragmentacions i per afavorir la recíproca amistat i el respecte entre els pobles. En aquella ocasió es va reconèixer fins i tot que no pas pocs conflictes tràgics provenen sovint de la injusta associació de la religió amb interessos nacionalistes, polítics, econòrnics o d'altre gènere. 

Una vegada més, nosaltres, aplegats aquí, afirmem que qui utilitza la religió per fomentar la violència en contradiu l'aspiració més autèntica i profunda. És un deure, per tant, que les persones i les comunitats religioses manifestin el més net i radical refús de la violència, començant per aquella que pretén encobrir-se de religiositat, servint-se fins i tot del nom sacrosant de Déu per ofendre l'home. L'ofensa a l'home és, en definitiva, ofensa a Déu. No existeix cap finalitat religiosa que pugui justificar la pràctica de la violència de l'home sobre l'home. 

M'adreço ara de manera particular a vosaltres, germans i germanes cristians. El nostre Mestre i Senyor Jesucrist ens crida a ser apòstols de pau. Ell ha fet la seva la regla d'or coneguda per l'antiga saviesa: "Tot allò que voleu que els altres us facin, feu-ho també a ells" (Mt 7,12; cfr Lc 6,31) i el manament de Déu a Moisès: "Estima el teu proïsme com a tu mateix" (cfr. Lv 19,18; Mt 22,39 i paral·lels), portant-los a l'acompliment en el manament nou: "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat" (Jo 13,34). Arnb la mort al Gòlgota, ha imprès en la seva carn els estigmes de la divina passió per la humanitat. Testimoni del designi de l'amor del Pare del cel, ha esdevingut "la nostra pau. Aquell que ha fet de dos pobles un sol poble, abatent el mur de separació que era al rnig, és a dir, l'enernistat" (Ef 2,14). 

Arnb Francesc, el Sant que ha respirat l'aire d'aquests turons i recorregut aquestes contrades, fixem l'esguard en el rnisteri de la Creu, arbre de salvació irrigat per la sang redemptora de Crist. L'existència del Pobrissó, de Santa Clara i d'innombrables altres sants i màrtirs cristians fou marcada pel misteri de la Creu. El seu secret va ser precisament aquest signe victoriós de l'amor sobre l'odi, del perdó sobre la venjança, del bé sobre el mal. Sobre les seves petjades som convidats a avançar, perquè la pau de Crist esdevingui un anhel incessant de la vida del món. 

Si la pau és do de Déu i té en Ell la seva font, on és posssible cercar-la i com podem construir-la si no en una relació intima i profunda amb Ell? Edificar la pau en l'ordre, en la justícia i en la llibertat requereix per tots donar prioritat a la pregària, la qual és obertura, escolta, diàleg i, en fi, unió amb Déu, font originària de la veritable pau. Pregar no significa evadir-se de la història i dels problemes que aquesta presenta. Al contrari, és escollir d'afrontar la realitat no amb les nostres soles forçes, sinó amb la força que ve de Dalt, la força de la veritat i de l'amor, de la qual la font última es troba en Déu. 

L'home religiós, davant les insídies del mal, sap que pot comptar amb Déu, absoluta voluntat del bé; sap que li pot pregar per obtenir d'Ell el coratge per afrontar les diflcultats, fins les més dures, amb una responsabilitat personal, sense cedir a fanatismes o reaccions impulsives. 

Germans i germanes que heu vingut d'arreu del món! Dintre de poc ens disposarem a marxar vers els llocs previstos per invocar de Déu el do de la pau per la humanitat sencera. Demanem que ens sigui donat de reconèixer el carní de la pau, de les justes relacions amb Déu i entre nosaltres. Demanem a Déu que obri els cors a la veritat sobre Ell i sobre l'home. És un de sol l'objectiu i una mateixa la intenció, però pregarem segons formes diverses, respectant les altres tradicions religioses. Fins en això, en el fons, hi ha un rnissatge. Volem mostrar al món que l'impuls sincer de la pregària no empeny vers la contraposició i menys encara al menyspreu de l'altre, sinó més aviat a un diàleg constructiu, en el qual cadascú, sense abandonar-se de cap manera al relativisme ni al sincretisme, pren més aviat una viva consciència del deure del testimoniatge i de l'anunci. 

És hora de superar decididament aquelles temptacions d'hostilitat que no han mancat també en la història religiosa de la humanítat. En realitat, aquestes, tot i remetent-se a la religió, n'expressen un rostre profundament immadur. El sentiment religiós genuí, en efecte, condueix a percebre d'alguna manera el rnisteri de Déu, font de la bondat, i això constitueix una font de respecte i d'harmonia entre els pobles: més encara, en això resideix l'antídot principal contra la violència i els conflictes (cfr. Missatge de Primer d'Any, n.14).

l avui Assís, com el 27 d'octubre de 1986, esdevé novament el "cor" d'una multitud innombrable que invoca la pau. A nosaltres s'uneixen tantes persones, que d'ahir fins a aquesta tarda, en els llocs de culte, en les cases, en les comunítats, en el món sencer, preguen per la pau. Són ancians, infants, adults i joves: un poble que no es cansa de creure en la força de la pregària per obtenir la pau. 

Que la pau faci estatge especialment en l'ànim de les noves generacions. Joves del tercer rnil·lenni, joves cristians i de totes les religions, us demano a vosaltres que sigueu, com Francesc d'Assís, "sentinelles" dòcils i coratjosos de la pau veritable, basada en la justícia i en el perdó, en la veritat i en la rnisercòrdia! Avançeu vers el futur tenint ben alta la "torxa" de la pau. De la seva llum, quanta necessitat en té el món! 

Ha parlat l'home. Han parlat diversos homes aquí presents. Ha parlat també el vent, un vent fort. Diu I'Escriptura: "Spiritus flat ubi vult". Vulgui avui aquest Esperit Sant parlar als cors de tots nosaltres aquí presents. Ell és simbolitzat per aquell vent que acompanyava les paraules humanes escoltades per tots nosaltres. Gràcies.