Tema: "Prediqueu-ho
des dels teulats": l'Evangeli a l'Era de la Comunicació Global
1. El tema que he escollit per a
la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials 2001 reprèn les
paraules de Jesús mateix. No podria ser d'una altra manera perquè
nosaltres prediquem només Crist. Ricordem les paraules que adreça
als seus primers deixebles: «Allò que us dic a les tenebres
digueu-ho a plena llum, i allò que escolteu a l'orella prediqueu
sobre els teulats» (Mt 10, 27). En el secret del nostre cor,
hem escoltat la veritat de Jesús. Ara hem de proclamar aquesta veritat
des dels teulats.
En el món actual quasi tots
els nostres teulats es caracteritzen perquè són un bosc de
trasmissors i d'antenes que envien i reben missatge de tota mena des de
i cap als quatre punts de l'horitzó. És de vital importància
garantir que entre aquests nombrosos missatges hi sigui la Paraula de Déu.
Avui proclamar la fe des dels teulats significa proclamar la Paraula de
Jesús al món dinàmic de les comunicacions socials
i a través d'elles.
2. En totes les cultures i a totes
les èpoques, i certament també en les trasformacions socials
actuals, les persones es plantegen sempre les mateixes qüestions fonamentals
sobre el significat de la vida: «Qui sóc? D'on vinc i a on
vaig? Per què existeix el mal? Què hi haurà després
d'aquesta vida?» (Fides et Ratio, n. 1). A totes les
èpoques l'Església ofereix l'única resposta que satisfà
definitivament els interrogants profundíssims del cor humà:
Jesucrist mateix, «que revela plenament l'home a l'home i li fa notar
la seva altíssima vocació» (Gaudium et spes,
n. 22). Per tant, la nostra veu de cristians no es pot callar mai perquè
el Senyor ens ha confiat la paraula de salvació a la qual anhela
tot cor humà. L'evangeli ofereix la perla preciosa que tots cerquem
(cfr Mt 13, 45-46).
En consequència, l'Església
no pot deixar de comprometre's cada vegada més profundament en el
món tan canviant de les comunicacions socials. La xarxa mundial
de les comunicacions socials s'està estenent i està esdevenint
cada vegada més complexa i els mitjans de comunicació social
tenen un efecte cada cop més visible en la cultura i la seva trasmissió.
Així com temps enrere els esdeveniments simplement eren reportats,
ara sovint són creats per satisfer les exigències dels mitjans
de comunicació. D'aquí que la relació entre la realitat
i els mitjans de comunicació social sigui cada vegada més
intricada, i això origina un fenomen ambivalent. D'una banda, pot
desaparèixer la distinció entre veritat i il·lusió,
però, de l'altra, es poden perdre oportunitats sense precedents
per fer que la veritat estigui tan accessible com sigui possible a un nombre
més gran de persones. El deure de l'Església és garantir
que es realitzi aquesta última eventualitat.
3. El món dels mitjans de
comunicació social a vegades pot semblar indiferent i àdhuc
hostil a la fe i a la moral cristiana. Això és degut en part
al fet que la cultura dels mitjans de comunicació social està
tan profundament imbuïda d'un senit típicament postmodern que
la seva única veritat absoluta és que no existeixen veritats
absolutes o que, si existissin, sertien inaccessibles a la raó humana
i, per tant, irrellevants. Des d'aquest punto de vista cel que compta no
és la veritat, sinó «la història». Si
alguna cosa és digna de ser divulgada o és font d'entreteniment,
la temptació de bandejar les consideracions sobre la seva versemblança
resulta gairebé irresistibile. En conseqüència, el món
dels mitjans de comunicació social a vegades apareix com un ambient
encara més hostil a l'evangelitzazió que el món pagà
en el qual actuaven els apòstols. Tanmateix, igaul com els primers
testimonis de la Bona Nova no es van fer enrere davant l'adversitat, no
ho haurien de fer tampoc els actuals seguidors de Crist. La crida de sant
Pau encara ressona entre nosaltres: «Ai de mi si no prediqués
l'Evangeli!» (1 Cor 9, 16).
Malgrat que el món dels mitjans
de comunicació social a vegades pot semblar en contrast amb el missatge
cristià, ofereix també oportunitats uniques per proclamar
la veritat salvadora de Crist a tota la família humana. Pensem,
per exemple, en les trasmissions per via satèl·lit de cerimònies
religioses que sovint arriben a un públic mundial, o en la capacitat
positiva d'Internet per trasmetre informacions i ensenyaments de caràcter
religiós superant les barreres i les fronteres. Els qui van predicar
l'Evangeli abans de nosaltres mai no s'haurien pogut imaginar un públic
tan ampli. A la nostra època l'Església ha de fer un ús
actiu i creatiu dels mitjans de comunicació social. Els catòlics
no haurien de tenir por d'obrir les portes de les comunicacions socials
a Crist per tal que la Seva Bona Nova pugui ser sentida des dels teulats
del món!
4. I també és de vital
importància que a l'inici d'aquest nou mil·lenni recordem
la missió ad gentes que Crist ha confiat a l'Església.
Prop de dues terceres parts dels sis mil milions d'habitants del món
no coneixen realment Jesucrist i molts d'ells viuen en països amb
antigues arrels cristianes, on grups sencers de batejats han perdut el
sentit viu de la fe o ja no es consideren membres de l'Església,
i menen una vida allunyada del Senyor i del Seu Evangeli (cfr Redemptoris
missio,
n. 33). És clar que una resposta eficaç a aquesta
situació exigeix quelcom més que l'actuació dels mitjans
de comunicació social, tanmateix en la lluita per fer front a alguns
reptes el cristians no pooden ignorar el món de les comunicacions
socials. De fet, mitjans de comunicació social de tota mena poden
acomplir un paper essencial en l'evangelització directa i en la
trasmissió de la veritat i de valors que sostenen i acreixen la
dignitat del l'home. La presència de l'Església en els mitjans
de comunicació social és un aspecte important de la inculturació
de l'Evangel que requereix la nova evangelització a la qual l'Esperit
Sant exhorta l'Església en el món.
Mentre tota l'Església cerca
de tenir en compte aquesta exhortació de l'Esperit, els comunicadors
cristians tenen «un deure profètic, una vocació: parlar
contra els falsos déus i ídols d'avui, el materialisme, l'hedonisme,
el consumisme, el nacionalisme mesquí...» (Etica nella
comunicazione, n. 31). Sobretot tenen el deure i el privilegi de declarar
la veritat, la veritat gloriosa obre la vida i sobre el destí de
l'home que es revela en el Verb encarnat. Que els catòlics compromesos
en el món de les comunicacions socials prediquin la veritat de Jesús
encara més joiosament i més coratjosament des dels teulats
per tal que tots els homes i dones puguin conèixer l'amor que és
el centre de la comunicació que Déu fa de si mateix en Jesucrist,
el mateix ahir, avui i pels segles (cfr Eb 13, 8).
Vaticà, 24 de gener de
2001, memorial de sant Francesc de Sales.
[Traducció de l'italià:
Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià]