Estimats germans i germanes,
1. L’Església en totes
les èpoques prossegueix l’obra que es va iniciar el dia de la Pentecosta,
quan els apòstols, amb la força de l’Esperit Sant, van anar
pels camins de Jerusalem a predi-car l’Evangeli de Jesucrist en diverses
llengües (cfr At 2,5-11). En els segles successius, aquesta missió
evangelit-zadora s’ha difós arreu del món, en la mesura que
el cristianisme s’ha assentat en molts indrets i ha après a parlar
les diverses llengües del món, sempre en obediència
al mandat de Crist d’anunciar l’Evangeli a totes les nacions (cfr Mt 28,
19-20).
Tanmateix, la història de
l’evangelització no és tan sols una qüestió d’expansió
geogràfica, sinó que l’Església ha hagut de traspassar
mol-tes barreres culturals, cada una de les quals ha requerit nova energia
i imagi-nació en l’anunci de l’únic Evangeli de Jesucrist.
L’època de les grans descobertes,
el Renaixement i la invenció de la impremta, la revolució
industrial i el naixement del món modern: també aquests han
estat moments de transi-ció que han requerit noves formes d’evangelització.
Ara, amb la revolució actual de les comunicacions i de la informació,
l’Església es troba sens dubte davant d’una altre repte decisiu.
Així doncs, és oportú que en aquesta Jornada Mundial
de les Comunicacions Socials 2002 reflexionem sobre el tema: “Internet:
un nou fòrum per proclamar l’Evangeli”.
2. Internet és certament
un nou “fòrum”, en el sentit que s’atribuïa a aquest terme
en l’antiga Roma, és a dir, un espai públic on s’exercia
la política i els afers, on es complien els deures religiosos, on
es desenvolupava gran part de la vida social de la ciutat i on la naturalesa
humana es mostrava en la seva excel·lència i la seva misè-ria.
Era un espai urbà molt concorregut i caòtic, que reflectia
la cultura domi-nant, però que també creava una cultura pròpia.
Això també és vàlid per al ciberespai, que
és una nova frontera que es desclou a l’inici d’aquest mil·lenni.
Com les noves fronteres d’altres èpo-ques, també aquesta
és una barreja de perills i de promeses, no exempta d’aquell sentit
d’aventura que ha caracteritzat altres grans períodes de canvi.
Per a l’Església, el nou món del ciberespai exhorta a la
gran aventura d’utilitzar el seu potencial per anunciar el missatge evangèlic.
Aquest repte és l’essència del significat que, a l’inici
del mil·lenni, revesteixen el seguiment de Crist i el seu mandat
“aneu mar endins”: Duc in altum! (Lc 5, 4).
3. L’Església s’aproxima
a aquest mitjà amb realisme i confiança. Com d’altres instruments
de comunicació, aquest és un mitjà i no un fi en si
mateix. Inter-net pot oferir oportunitats magnífiques d’evangelització
si s’utilitza amb com-petència i amb una consciència clara
de la seva força i de les seves febleses. Sobretot oferint informacions
i susci-tant interessos, fa possible un primer encontre amb el missatge
cristià, en particular per als joves que cada vegada més
recorren al ciberespai com si fos una finestra sobre el món. És
important, doncs, que la comunitat cristiana ideï maneres molt pràctiques
per ajudar els qui hi entren en contacte per primera vegada a través
d’Internet, a passar del món virtual del ciberespai al món
real de la comunitat cristiana.
En una etapa successiva, Internet
pot facilitar fins i tot el tipus de procedi-ment que l’evangelització
requereix. En particular, en una cultura que no ofe-reix cap suport, la
vida cristiana demana una instrucció i una catequesi permanents
i aquesta és potser l’àrea en què Internet pot proporcionar
una ajuda excel·lent.
Ja existeixen a la xarxa moltes
fonts d’informació, documentació i instrucció sobre
l’Església, la seva història i la seva tradició, la
seva doctrina i el seu compromís en tots els camps, arreu del món.
Així doncs, és clar
que, si bé mai no podrà substituir l’experiència profunda
de Déu que només la vida litúrgica i sagramental de
l’Església pot oferir, Internet podrà proporcionar certament
un suplement i un suport únics tan per preparar l’encontre amb Crist
en la comunitat, com per mantenir els nous creients en el camí de
fe que inicien.
4. No obstant això, es plantegen
algu-nes qüestions necessàries, fins i tot òbvies, en
la utilització d’Internet per la causa de l’evangelització.
De fet, la característica essencial d’Internet consisteix a proporcionar
un flux quasi infinit d’informacions, moltes de les quals duren tan sols
uns instants. En una cultura que es nodreix de l’efímer, fàcilment
es pot córrer el risc de creure que el que compten són els
fets més que els valors. Internet ofereix moltes nocions, però
no ensenya valors i quan es descuiden els valors la nostra pròpia
humanitat en surt minada i l’home perd fàcilment de vista la seva
dignitat transcendent. Malgrat el seu enorme potencial de bé, algunes
maneres degradants i danyoses d’utilitzar Inter-net són de tots
conegudes i les autori-tats públiques tenen certament la responsabilitat
de garantir que aquest instrument meravellós serveixi al bé
comí i no esdevingui danyós.
D’altra banda, Internet redefineix
de manera radical la relació psicològica d’una persona amb
l’espai i el temps. Atrau l’atenció allò que és tangible,
útil, disponible immediatament. Pot fer perdre l’estímul
a pensar i a reflexionar amb profunditat, mentre que l’ésser humà
té una necessitat vital de temps i de tranquil·litat interior
per ponderar i examinar la vida i els seus misteris i per adquirir gradualment
un domini madur de si mateix i del món que l’envolta.
La comprensió i la saviesa
són el fruir d’un esguard contemplatiu sobre el món i no
s’adquireixen amb la mera adquisició de fets, per molt interes-sants
que siguin. Són el resultat d’una intuïció que penetra
el significat més profund de les coses en relació entre ells
i amb tota la realitat.
A més, com a “fòrum”
en què pràcti-cament tot és acceptable i quasi res
no és durador, Internet afavoreix una manera de pensar relativista
i a vega-des alimenta l’evasió de la responsabi-litat i del compromís
personals.
En aquest context, de quina manera
hem de conrear aquella saviesa que no s’adquireix amb la informació,
sinó amb la intuïció, aquella saviesa que comprèn
la diferència entre el que és just i el que és equivocat
i que sosté l’escala de valors que deriva d’aquesta diferència?
5. El fet que mitjançant
Internet les persones multipliquin els seus contac-tes d’una manera fins
ara impensable ofereix possibilitats meravelloses per a la difusió
de l’Evangeli. Però també és cert que les relacions
mediatitzades electrònicament mai no podran subs-tituir el contacte
humà directe, que requereix una evangelització autèntica.
De fet, l’evangelització depèn sempre del testimoniatge personal
d’aquells als quals els ha estat manat d’evangelitzar (cfr Rm 10, 14-15).
De quina manera l’Església encamina des del tipus de contacte que
Internet fa possible cap aquella comunicació més profunda
que requereix l’anunci cristià? De quina manera desenvolupem el
primer con-tacte i el primer intercanvi d’informacions que Internet fa
possible?
Sens dubte, la revolució
electrònica té en si la promesa de grans progressos per al
món en via de desenvolupa-ment, però també existeix
l’eventualitat que agreugi de fet les desigualtats existents i que les
diferèn-cies en la informació i les comunicaci-ons siguin
més profundes. Com podem garantir que la revolució
de la infor-mació i de les comunicacions que té en Internet
el seu primer motor, actuï a favor de la globalització del
desenvolu-pament humà i de la solidaritat, objec-tius lligats estretament
a la missió evangelitzadora de l’Església?
Finalment, en aquests temps difícils,
permeteu-me que em pregunti: de quina manera podem garantir que aquest
instrument meravellós, conce-but originàriament en l’àmbit
de les operacions militars, pugui ara servir la causa de la pau? Pot promoure
aquella cultura del diàleg, de la participació, de la solidaritat
i de la reconciliació sense la qual la pau no pot florir? L’Església
creu que això és possible. Per garantir-ho està decidida
a entrar en aquest nou “fòrum”, proveïda amb l’Evangeli de
Crist, el Príncep de la Pau.
6. Internet permet que milions d’imatges
apareguin sobre milions de pantalles arreu del món. D’aquesta galàxia
d’imatges i sons, n’emergirà el rostre de Crist? Si sentirà
la seva veu? Perquè només quan es veurà el seu rostre
i se sentirà la seva veu el món coneixerà la “bona
nova” de la nostra redempció. Aquest és el fi de l’evangelització
i això farà d’Internet un espai humà autèntic,
perquè si no hi ha lloc per a Crist, no hi ha espai per a l’home.
En aquesta Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, exhorto tota l’Església
a traspassar amb coratge aquesta nova fita, per “anar mar endins” en la
xarxa, per tal que, ara com en el passat, el gran compromís de l’Evangeli
i de la cultura pugui mostrar al món “la glòria divina que
brilla sobre el rostre de Crist” (2 Cor 4,6). Que el Senyor beneeixi tots
aquells que treballen per a aquest fi.
Vaticà, 24 de gener de
2001, memorial de sant Francesc de Sales.
JOANNES PAULUS II
[Traducció
de l'italià: Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià]