Estimats germans i germanes,
1. L'encíclica Pacem in terris del
beat papa Joan XXIII va arribar com un far d'esperança per als homes
i dones de bona voluntat en els foscs dies de la Guerra Freda. En afirmar
que l'autèntica pau requereix “guardar íntegrament l'ordre
establert per Déu” (Pacem in terris, 1), el Sant Pare esmentava
la veritat, la justícia, la caritat i la llibertat com els pilars
d'una societat pacífica (ibid., 37).
El poder creixent que adquirien els moderns mitjans
de comunicació social fou una part important del rerefons de l'encíclica.
El papa Joan XXIII tenia molt en compte aquests mitjans quan cridava a
la “serena objectivitat” en l'ús dels “mitjans d'informació
que la tècnica ha introduït” i que “tant serveixen per fomentar
i estendre el coneixement mutu dels pobles”; alhora que desacreditava “els
sistemes d'informació que, violant els preceptes de la veritat i
la justícia, fereixen el bon nom de qualsevol país” (ibíd.,
90).
2. Avui, mentre recordem el quarantè aniversari
de Pacem in terris, la divisió dels pobles en blocs contraposats
és gairebé només un record dolorós, però
encara la pau, la justícia i l'estabilitat social estan absents
en moltes parts del món. El terrorisme, el conflicte a l'Orient
Mitjà i en altres regions, les amenaces i contra-amenaces, la injustícia,
l'explotació i les violacions a la dignitat i la santedat de la
vida humana, tant abans com després del naixement, són realitats
que causen consternació en els nostres dies.
Mentrestant ha crescut enormement el poder dels
mitjans per modelar les relacions humanes i influir en la vida política
i social, tant per al bé com per al mal. D'aquí l'actualitat
permanent del tema elegit per a la 37a Jornada Mundial de les Comunicacions
Socials: “Els mitjans de comunicació al servei de la pau autèntica,
a la llum de la Pacem in terris”. El món dels mitjans encara
ha d'aprendre molt del missatge del beat papa Joan XXIII.
3 . Els mitjans i la veritat. L'exigència
moral fonamental de tota comunicació és el respecte i el
servei a la veritat. La llibertat de cercar i dir la veritat és
un element essencial de la comunicació humana, no tan sols en relació
amb els fets i la informació, sinó també i especialment
pel que fa a la naturalesa i el destí de la persona humana, a la
societat i al bé comú, a la nostra relació amb Déu.
Els mitjans massius tenen una responsabilitat irrenunciable en aquest sentit,
ja que constitueixen l'escena on avui dia s'intercanvien les idees i on
els pobles poden créixer en el coneixement mutu i la solidaritat.
És per això que el papa Joan XXIII va defensar el dret a
“buscar la veritat lliurement i, dintre dels límits de l'ordre moral
i el bé comú, manifestar i difondre les pròpies opinions”,
tot això com a condició necessària per a la pau social
(Pacem in terris, 12).
De fet, sovint els mitjans presten un servei valent
a la veritat; però a vegades funcionen com a agents de propaganda
i desinformació al servei d'interessos estrets o de prejudicis de
naturalesa nacional, ètnica, racial o religiosa, d'avidesa material
o de falses ideologies de tendències diverses. Davant les pressions
que empenyen la premsa a cometre aquests errors, és imprescindible
que hi hagi una resistència en primer lloc per part dels propis
homes i les dones que treballen en aquests mitjans, però també
de l'Església i d'altres grups amb responsabilitat.
4 . Els mitjans i la justícia. El
beat papa Joan XXIII va tenir paraules eloqüents a la Pacem in
terris sobre el bé comú universal, “el bé universal,
és a dir, el que afecta tota la família humana” (n. 132),
que cada individu i tots els pobles tenen el dret de compartir.
La projecció global dels mitjans comporta
una responsabilitat especial pel que fa a aquest aspecte. Si bé
és cert que els mitjans solen pertànyer a grups amb interessos
propis, privats i públics, la naturalesa intrínseca del seu
impacte en la vida requereix que no afavoreixin la divisió entre
els grups --per exemple, en nom de la lluita de classes, del nacionalisme
exacerbat, de la supremacia racial, la neteja ètnica o d'altres.
Enfrontar els uns contra els altres en nom de la religió és
un error particularment greu contra la veritat i la justícia, com
ho és també el tractament discriminador de les creences religioses,
ja que aquestes pertanyen a l'espai més profund de la dignitat i
de la llibertat personal.
Quan es fa una crònica acurada dels fets,
s'expliquen bé els temes i es presenten honradament els diversos
punts de vista, els mitjans acompleixen el seu deure essencial d'impulsar
la justícia i la solidaritat en les relacions humanes a tots els
nivells de la societat. Això no significa treure importància
a les injustícies i a les divisions, sinó anar a les seves
arrels perquè puguin es puguin arribar a comprendre i a resoldre.
5 . Els mitjans i la llibertat.
La llibertat és una condició prèvia de la pau veritable,
com també un dels seus fruits més preuats. Els mitjans serveixen
la llibertat quan serveixen la veritat i, per contra, obstrueixen la llibertat
en la mesura que s'allunyen de la veritat i difonen falsedats o creen un
clima de reaccions emotives incontrolades davant dels fets. Només
quan la societat té lliure accés a una informació
veraç i suficient, es pot dedicar a buscar el bé comú
i a emparar una autoritat pública responsable.
Si els mitjans estan per servir a la llibertat,
ells mateixos han de ser lliures i usar correctament aquesta llibertat.
La seva situació privilegiada els obliga a estar per sobre de les
meres preocupacions comercials i a servir les veritables necessitats i
els interessos de la societat. Si bé existeixen normatives públiques
sobre els mitjans, adequades a la defensa del bé comú, de
vegades el control governamental no hi és. En particular, els reporters
i comentaristes tenen el deure exigent de seguir les indicacions de la
seva consciència moral i de resistir davant les pressions que els
empenyen a “adaptar” la veritat per tal de satisfer les exigències
dels poders econòmics o polítics.
En concret, cal no tan sols trobar la manera de
garantir als sectors més febles de la societat l'accés a
la informació que necessiten, sinó també assegurar
que no siguin exclosos d'un paper efectiu i responsable en la presa de
decisions sobre els continguts dels mitjans, i en la determinació
de les estructures i les línies de conducta de les comunicacions
socials.
6 . Els mitjans i l'amor. “L'home que està
irritat no obra segons la justícia de Déu” (Jm 1,20). En
la clímax de la Guerra Freda, el beat papa Joan XXIII va expressar
un pensament que combinava la senzillesa amb una gran profunditat sobre
el que comportava el camí de la pau: “Cal que la norma suprema que
avui se segueix per mantenir la pau sigui substituïda per una altra
totalment distinta, en virtut de la qual es reconegui que una pau internacional
veritable i constant no es pot recolzar en l'equilibri de les forces militars,
sinó nimés en la confiança recíproca” (Pacem
in terris, 113).
Els mitjans de comunicació són actors
clau en el món actual, i han d'acomplir un paper molt important
per construir aquella confiança. El seu poder és tal que
amb poc temps poden suscitar una reacció pública positiva
o negativa respecte dels esdeveniments, segons els seus interessos. El
públic assenyat s'adonarà que un poder tan enorme requereix
els més alts nivells de compromís amb la veritat i amb el
bé. En aquest sentit, els homes i les dones dels mitjans estan especialment
obligats a contribuir a la pau en totes les parts del món, derrocant
les barreres de la desconfiança, impulsant la reflexió sobre
el punt de vista dels altres i esforçant-se sempre per aplegar els
pobles i les nacions en una entesa i un respecte mutus i, més enllà
de la comprensió i el respecte, en la reconciliació i en
la misericòrdia. “Allà on dominen l'odi i la set de venjança,
allà on la guerra causa el sofriment i la mort dels innocents, és
necessària la gràcia de la misericòrdia per asserenar
les ments i els cors i construir la pau” (Homilia al Santuari de la
Divina Misericòrdia de Cracòvia-Lagiewiniki, 17 d'agost
de 2002, n. 5).
Encara que tot això sembli un repte enorme,
de cap manera és demanar massa als homes i a les dones dels mitjans.
Tant per vocació com per professió, estan cridats a ser agents
de pau, de justícia, de llibertat i d'amor, i a contribuir amb la
seva labor important a un ordre social “basat en la veritat, establert
d'acord amb les normes de la justícia, fonamentat i amarat per la
caritat, i realitzat sota els auspicis de la llibertat” (Pacem in terris,
167). Per això, en la meva oració en aquesta Jornada Mundial
de les Comunicacions Socials demano que els homes i les dones dels mitjans
assumeixin més que mai el repte de la seva vocació: servir
el bé comú universal. D'això depenen, en gran mesura,
la seva realització personal i la pau i felicitat del món.
Que Déu els beneeixi, els il·lumini i els enforteixi.
Vaticà, 24 de gener de
2003, memorial de sant Francesc de Sales.
JOAN PAU II
[Traducció de l'italià:
Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià]