Benvolguts germans i germanes,
1. En complir-se el quarantè
aniversari de la cloenda del Concili Vaticà II, m'alegra recordar-ne
el Decret sobre els mitjans de comunicació social, Inter Mirifica,
que va assenyalar especialment el poder dels mitjans per exercir una influència
en tota la societat humana. La necessitat d'eines que ajudin al bé
de la humanitat m'ha impulsat a reflexionar, en el meu primer missatge
per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, sobre la idea dels
mitjans com una xarxa que facilita la comunicació, la comunió
i la cooperació.
Sant Pau, a la carta als Efesis,
descriu vivament la nostra vocació humana com la de “participants
de la naturalesa divina” (Dei verbum, 2): per Crist tenim accés
al Pare en l'Esperit; ja no som estrangers i forasters, sinó ciutadans
del poble sant i els membres de la família de Déu, transformant-nos
en un temple sant, el lloc on Déu resideix (cf. Ef 2,18-22).
Aquest sublim retrat d'una vida de comunió posa en moviment tots
els aspectes de la nostra vida com a cristians. La invitació a acollir
amb autenticitat l'autocomunicació de Déu en Crist significa,
en realitat, una crida a reconèixer la seva força dinàmica
dins nostre, que des d'aquí es vol propagar als altres i estendre's
arreu del món, perquè el seu amor sigui realment la mesura
prevalent en el món (cf. Homilia
per a la Jornada Mundial de la Joventut, Colònia, 21 d'agost
2005).
2. Els avenços tecnològics
en els mitjans han guanyat, d'alguna manera, temps i espai, fent la comunicació
entre les persones tant instantània com directa, malgrat estar separades
per distàncies enormes. Aquest desenvolupament presenta un potencial
enorme per servir al bé comú i “constitueix un patrimoni
que cal salvaguardar i promoure” (El ràpid desenvolupament,
10). No obstant això, com tots sabem, el nostre món està
lluny de ser perfecte. Diàriament se'ns recorda que la immediatesa
de la comunicació no necessàriament es tradueix en la construcció
de la cooperació i la comunió en la societat.
Il·luminar les consciències
dels individus i ajudar a formar-ne el pensament mai no és una tasca
neutral. La comunicació autèntica demanda valor i decisió
radicals. Requereix la determinació d'aquells que treballen en els
mitjans per a no afeblir-se sota el pes de tanta informació ni per
a conformar-se amb veritats parcials o provisionals. Per contra, requereix
tant la recerca com la transmissió d'allò que és el
sentit i el fonament últim de l'existència humana, personal
i social (cf. Fides et ratio, 5). D'aquesta forma, els mitjans poden
contribuir constructivament a la propagació de tot el que és
bo i veritable.
3. La crida als mitjans de comunicació
d'avui a ser responsables, a ser protagonistes de la veritat i promotors
de la pau que aquella comporta suposa molts reptes. Encara que els diversos
instruments de comunicació social faciliten l'intercanvi d'informació
i d'idees i l'entesa mútua entre grups, també estan tenyits
d'ambigüitat. Alhora que faciliten “una gran taula rodona” per al
diàleg, algunes tendències dintre dels mitjans engendren
una forma de monocultura que enfosqueix el geni creador, redueix la subtilesa
del pensament complex i desestima l'especificitat de pràctiques
culturals i la particularitat de la creença religiosa. Aquestes
són distorsions que es produeixen quan la indústria dels
mitjans es redueix al servei de si mateixa o funciona solament guiada pel
lucre, perdent el sentit de responsabilitat cap al bé comú.
Així, doncs, s'han de fomentar
sempre el relat precís dels esdeveniments, l'explicació completa
dels fets d'interès públic i la presentació justa
de diversos punts de vista. La necessitat de sostenir i donar suport a
la vida matrimonial i familiar és particularment important, precisament
perquè es relaciona amb el fonament de cada cultura i societat (cf.
Apostolicam actuositatem, 11).
En col·laboració amb
els pares, les indústries de la comunicació social i l'entreteniment
poden ajudar en la difícil però altament satisfactòria
vocació d'educar la infantesa, amb la presentació de models
edificants de vida i amor humans (cf. Inter mirifica, 11). És
molt descoratjador i destructiu per a tots nosaltres quan succeeix el contrari.
No s'entristeixen els nostres cors especialment quan els joves són
subjectes d'expressions degradants o falses d'amor que ridiculitzen la
dignitat que Déu ha atorgat a cada persona humana i que minen els
interessos de la família?
4. Per motivar tant una presència
constructiva com una percepció positiva dels mitjans a la societat,
vull reiterar la importància dels tres passos que va identificar
el meu venerat predecessor el papa Joan Pau II, necessaris per al servei
que han de prestar al bé comú: formació, participació
i diàleg (cf. El ràpid desenvolupament, 11).
La formació en l'ús
responsable i crític dels mitjans ajuda les persones a utilitzar-los
de manera intel·ligent i apropiada. L'impacte profund que els mitjans
electrònics en particular exerceixen en generar un nou vocabulari
i imatges, que s'introdueixen tan fàcilment a la societat, no s'hauria
de sobrevalorar. Precisament perquè els mitjans contemporanis configuren
la cultura popular, ells mateixos s'han de sobreposar a tota temptació
de manipular, especialment els joves, i per contra s'han d'impulsar en
el desig de formar i servir. D'aquesta manera, protegeixen el teixit de
la societat civil, tan valuós per a la persona humana, en comptes
d'erosionar-lo..
La participació en els mitjans
sorgeix de la seva naturalesa: són un bé destinat a tota
persona. Com a servei públic, la comunicació social requereix
un esperit de cooperació i de coresponsabilitat, fent una atenció
escrupolosa en l'ús dels recursos públics i en l'exercici
dels càrrecs públics (cf. Ètica en les comunicacions
socials, 20), inclòs el recurs a marcs normatius i a d'altres
mesures o estructures dissenyades per assolir aquest objectiu.
Finalment, els mitjans de comunicació
han d'aprofitar i exercir les grans oportunitats que els brinden la promoció
del diàleg, l'intercanvi de coneixements, l'expressió de
solidaritat i els vincles de pau. D'aquesta manera, es transformen en recursos
incisius i valuosos per a la construcció de la civilització
de l'amor que tota persona anhela.
Estic segur que si es fan esforços
seriosos per promoure aquests tres passos s'ajudarà els mitjans
a desenvolupar-se sòlidament com una xarxa de comunicació,
comunió i cooperació, que ajudi els homes, les dones i els
nens a prestar més atenció a la dignitat de la persona humana,
a ser més responsables i oberts als altres, especialment als membres
més necessitats i febles de la societat (cf. Redemptor hominis,
15; Ètica en les comunicacions socials, 4).
Per acabar, reprenc les paraules
encoratjadores de sant Pau: Crist és la nostra pau. En ell som un
sol poble (cf. Ef 2,14). Trenquem junts els murs divisoris de l'hostilitat
i construïm la comunió d'amor segons els designis que el Creador
ens va donar a conèixer per mitjà del seu Fill!
El Vaticà, 24 de gener
de 2006, festa de sant Francesc de Sales
BENET XVI
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]