“Eucaristia i missió”
MISSATGE PER A LA JORNADA MISSIONERA MUNDIAL 
29 d'abril de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net
RECTOR VOLTÀ  5 · 08034 BARCELONA · TEL. 932 030 907 · A/e:santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents

 

 
Benvolguts germans i germanes:

1. El compromís missioner de l'Església constitueix, també en aquest començament del tercer mil·lenni, una urgència que en diverses ocasions he volgut recordar. La missió, com he recordat a l'encíclica Redemptoris Missio, està encara lluny d'acomplir-se i per això ens hem de comprometre amb totes les nostres energies a servir-la (cf. n.1). Tot el Poble de Déu, a cada moment del seu peregrinatge en la història, està cridat a compartir la "set" del Redemptor (cfr Jn 19,28). Els sants han advertit sempre amb molta força aquesta set d'ànimes que cal salvar: n'hi ha prou a pensar, per exemple, en santa Teresa de Lisieux, patrona de les missions, i en Mn. Comboni, gran apòstol d'Àfrica, que he tingut l'alegria d'elevar recentment a l'honor dels altars.

Els reptes socials i religiosos que afronta la humanitat en aquests temps nostres motiven els creients a renovar-se en el fervor missioner. És necessari promoure amb valentia la missió ad gentes, partint de l'anunci de Crist, Redemptor de tota criatura humana. El Congrés Eucarístic Internacional, que tindrà lloc a Guadalajara (Mèxic), el pròxim mes d'octubre, mes missioner, serà una ocasió extraordinària per a aquesta presa de consciència missionera de tots al voltant de la Taula del Cos i de la Sang de Crist. Reunida entorn de l'altar, l'Església comprèn millor el seu origen i el seu mandat missioner. "Eucaristia i missió", com subratlla el tema de la Jornada Missionera Mundial d'enguany, formen un binomi inseparable. A la reflexió sobre els vincles entre el misteri eucarístic i el misteri de l'Església, s'uneix aquest any una referència eloqüent a la Santa Verge Maria, amb la celebració del 150è aniversari de la definició de la Immaculada Concepció (1854-2004). Contemplem l'Eucaristia amb els ulls de Maria. Amb la intercessió de la Verge, l'Església ofereix Crist, pa de la salvació, a tots els homes, perquè el reconeguin i l'acullin com a únic salvador.

2. Tornant idealment al Cenacle, l'any passat, precisament el Dijous Sant, vaig signar l'encíclica Ecclesia de Eucharistia, de la qual voldria ara prendre alguns passatges que ens poden ajudar a viure amb esperit eucarístic la pròxima Jornada Missionera Mundial.

«L'Eucaristia edifica l'Església i l'Església fa l'Eucaristia» (n. 26): escrivia això observant que la missió de l'Església es continuadora de la de Crist (Cfr Jn 20,21) i obté força espiritual de la comunió amb el seu Cos i amb la seva Sang. El fi de l'Eucaristia és precisament «la comunió dels homes amb Crist i, en Ell, amb el Pare i amb l'Esperit Sant» (Ecclesia de Eucharistia, 22). Quan es participa en el sacrifici eucarístic es percep més a fons la universalitat de la redempció, i en conseqüència, la urgència de la missió de l'Església, el programa de la qual «se centra, en definitiva, en Crist mateix, que cal conèixer, estimar i imitar, per a viure en ell la vida trinitària i transformar amb ell la història fins al seu perfeccionament en la Jerusalem celestial» (ibíd., 60).

Al voltant de Crist eucarístic, l'Església creix com a poble, temple i família de Déu: una, santa, catòlica i apostòlica. Al mateix temps, comprèn millor el seu caràcter de sagrament universal de salvació i de realitat visible jeràrquicament estructurada. Certament «no es construeix cap comunitat cristiana si aquesta no té com a arrel i centre la celebració de la Sagrada Eucaristia» (ibíd., 33; cfr Presbyterorum Ordinis, 6). Al final de cada Santa Missa, quan el celebrant acomiada l'assemblea amb les paraules "Ite, missa est", tots s'na de sentir enviats com "missioners de l'Eucaristia" a difondre en tots els ambients el gran do rebut. De fet, qui troba Crist en l'Eucaristia no pot deixar de proclamar amb la vida l'amor misericordiós del Redemptor.

3. Per viure de l'Eucaristia cal, a més, estar-se un temps en oració davant del Santíssim Sagrament, experiència que jo mateix faig cada dia i en la qual trobo força, consol i suport (cfr Ecclesia de Eucharistia, 25). L'Eucaristia --subratlla el Concili Vaticà II-- «és font i cimal de tota la vida cristiana» (Lumen Gentium, 11), «font i culminació de tota la predicació evangèlica» (Presbyterorum Ordinis, 5).

El pa i el vi, fruit del treball de l'home, transformats per la força de l'Esperit Sant en el cos i la sang de Crist, són la prova d'"un cel nou i una terra nova" (Ap 21,1) que l'Església anuncia en la seva missió quotidiana. En Crist, que adorem present en el misteri eucarístic, el Pare ha pronunciat la paraula definitiva sobre l'home i sobre la seva història.

Podria l'Església acomplir la seva pròpia vocació sense conrear una relació constant amb l'Eucaristia, sense nodrir-se d'aquest aliment que santifica, sense posar-se sobre aquest suport indispensable per a la seva acció missionera? Per evangelitzar el món són necessaris apòstols "experts" en la celebració, l'adoració i la contemplació de l'Eucaristia.

4. En l'Eucaristia tornem a viure el misteri de la Redempció que culmina en el sacrifici del Senyor, com diuen les paraules de la consagració: "Això és el meu cos, entregat per vosaltres... aquesta és la meva sang, vessada per vosaltres" (Lc 22, 19-20). Crist ha mort per a tots; el do de la salvació és per a tots, un do que l'Eucaristia fa present sagramentalment al llarg de la història: "Feu això, que és el meu memorial" (Lc 22,19). Aquest mandat està confiat als ministres ordenats mitjançant el sagrament de l'ordre. A aquest banquet i sacrifici estan convidats tots els homes, per poder així participar de la mateixa vida de Crist: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi." (Jn 6,56-57). Alimentats d'Ell, els creients comprenen que la tasca missionera consisteix a ser "una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant" (Rm 15,16), per formar cada vegada més "un sol cor i una sola ànima" (Ac 4,32) i ser així testimonis del seu amor d'un cap a l'altre de la terra.

L'Església, poble de Déu en camí al llarg dels segles, renovant cada dia el sacrifici de l'altar, espera el retorn gloriós de Crist. És el qu proclama, després de la consagració, l'assemblea eucarística reunida al voltant de l'altar. Amb fe constantment renovada, confirma el desig de trobr-se finalment amb Aquell que vindrà a acomplr el seu designi de salvació universal.

L'Esperit Sant, amb la seva acció invisible, però eficaç, condueix el poble cristià en el seu camí espiritual de cada dia, que coneix inevitablement moments de dificultat i experimenta el misteri de la Creu. L'Eucaristia és el consol i la prova de la victòria definitiva per a qui lluita contra el mal i el pecat; és el "pa de vida" que sosté tots els qui es fan "pa partit" per als germans, pagant de vegades fins i tot amb el martiri la seva fidelitat a l'Evangeli.

5. Enguany es commemora el 150è aniversari de la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció. Maria fou "redimida" de manera eminent en previsió dels mèrits del seu Fill" (Lumen gentium, 53). A la carta encíclica Ecclesia de Eucharistia deia: «Mirant-la a ella coneixem la força transformadora que té l'Eucaristia. En ella veiem el món renovat per l'amor» (n. 62).

Maria, «el primer tabernacle de la història» (ibíd., 55), ens mostra i ens ofereix Crist, el nostre Camí, Veritat i Vida (cfr Jn 14,6). «Així com Església i Eucaristia són un binomi inseparable, el mateix es pot dir del binomi Maria i Eucaristia» (Ecclesia de Eucharistia, 57).

El meu desig és que la feliç coincidència del Congrés Internacional Eucarístic amb el 150è aniversari de la definició de la Immaculada ofereixi als fidels, a les parròquies i als instituts missioners l'oportunitat de refermar-se en l'ardor missioner, perquè es mantingui viva en cada comunitat «una veritable fam de l'Eucaristia» (ibíd., n. 33). L'ocasió també és propícia per recordar la contribució que les benemèrites Obres Missioneres Pontifícies ofereixen a l'acció apostòlica de l'Església. Aquestes compten amb tota la meva estima i els dono les gràcies, en nom de tots, pel preciós servei que ofereixen a la nova evangelització i a la missió ad gentes. Convido a donar-los suport espiritual i material, perquè també gràcies a la seva aportació l'anunci evangèlic pugui arribar a tots els pobles de la terra.

Amb aquests sentiments, i invocant la intercessió materna de Maria, "dona eucarística", us beneeixo de cor a tots.

El Vaticà, 19 d'abril de 2004

JOAN PAU II 


 [traducció al català: Sant Vicenç de Sarrià]

1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved