1. Hem celebrat amb molta alegria el Gran Jubileu de Ia salvació, temps de gràcia per a tota l'Església. La misericòrdia divina, que tots els fidels hem pogut experimentar, ens empeny a "remar mar endins", recordant el passat amb agraïment, vivint el present amb passió i obrint-nos amb confiança al futur, en la convicció que ''Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre". Aquest impuls cap al futur, il·luminat per l'esperança, ha de ser Ia base de l'actuació de tota L'Església.

2. És temps de mirar endavant, mantenint l'esguard fix en Jesús. L'Esperit ens crida a ''projectar-nos cap al futur que ens espera", a testimoniar i a confessar Crist, a donar-li gràcies "per les meravelles" que Déu ha obrat en nosaltres... EI Senyor, en efecte, s'identifica "amb els germans més petits". Contemplar Jesús, el "primer evangelitzador i el més gran" ens transforma en evangelitzadors. Ens fa prendre consciència de la seva voluntat de donar la vida eterna als qui el Pare li ha confiat. Déu vol que tots els homes se salvin i que arribin al coneixement de la veritat.

3. El Senyor demana a cada cristià que miri endavant amb fe i esperança. No és una crida reservada a alguns, sinó que és per a tothom... S'ha d'adreçar als adults, a les famílies, als nens... De manera especial, la crida a Ia missió adquireix una urgència singular si mirem aquesta part de la humanitat que encara no conoeix o no reconeix Crist. La missió "ad gentes" és avui més vàlida que mai.

4.Com no hem de recordar tots els missioners i missioneres, sacerdots, religioses, religiosos i Iaics, que han fet de la missió "ad gentes" i "ad vltam"' la raó de ser de la seva existència? Ells, amb loa seva existència, proclamen"'sens fi les gràcies del Senyor". No poques vegades, aquest "sens fi" ha arribat al vessament de la sang: quants van ser "testimonis de la fe" al segle passat! Gràcias a la seva donació generosa, el Regne de Déu s'ha pogut eixamplar... També avui, molts homes i dones, amb la seva dedicació i sacrifici, són per a nosaltres una manifestació eloqüent de l'amor de Déu.

5. L'Església no es pot sostreure a l'activitat missionera cap als pobles. És una tasca prioritòria de la "missio ad gentes" anunciar Crist, "Camí, Vertat i Vida", en el qual els homes troben Ia salvació. És una invitació a tots, una exigència urgent a la qual cal donar una resposta immediata i generosa. S'hi ha d'anar!

6. La missió exigeix oració i un compromís concret. Són moltes les necessitats que comporta la difusió de l'Evangeli. La Jornada Missionera constitueix una ocasió especial per recordar a tot el Poble de Déu la validesa permanent del mandat missioner... Al mateix temps, és una circumstància oportuna per refermar que "les missions no demanen només ajuda, sinó compartir l'anunci i la caritat amb els pobres".

7. És necessari recomençar des de Crist, amb l'impuls de la Pentecosta, amb entusiaame renovat. Recomençar des d'ElI, sobretot en el compromís de cada dia per a la santedat, posant-nos en actitud d'oració i d'escolta de la seva Paraula. Recomençar també des d'Ell per testimoniar l'Amor.