Al venerat germà el Sr. Cardenal
Roger Etchegaray, president emèrit del Consell Pontifici de la Justícia
i de la Pau,
1. Sr. Cardenal, us vull donar la meva salutació
afectuosa, que us demano que transmeteu als il·lustres participants
a la XVI Trobada Internacional de Pregària per la Pau, programada
a Palermo sobre el tema “Religions i cultures, entre conflicte i diàleg".
Saludo l’arquebisbe de Palerm, el Sr. Cardenal
Salvador De Giorgi, les estimades esglésies de Sicília i
els seus pastors. Estic segur que aquests dies de reflexió i de
pregària ajudaran els habitants de Sicília a fer, més
conscientment, de la seva illa una terra d’acollida i de solidaritat, de
cohabitació i de pau. De fet, és una vocació de Sicília
ser un punt de trobada, al cor del Mediterrani, entre el nord i el sud,
entre orient i occident.
2. Aquesta cita a Palermo em transporta idealment
a Assís en aquell 27 d’octubre de 1986, quan per primera vegada
vaig invitar els representants de les esglésies, de les comunitats
cristianes i de les grans religions a pregar per la pau, els uns al costat
dels altres. I vós, Sr. Cardenal, estàveu entre els artífexs
principals d’aquella jornada memorable, que va indicar l'inici d’una nova
manera de trobar-se entre ells els creients de diverses religions: no en
la contraposició recíproca ni menys encara en el menyspreu
mutu, sinó en la recerca d’un diàleg constructiu en el qual,
sense caure en el relativisme ni en el sincretisme, cadascú s’obri
als altres amb estima, essent tots conscients que Déu és
la font de la pau.
D’aleshores ençà, quasi prolongant
l’“esperit d’Assís”, any rere any s’han continuat organitzant aquestes
reunions de pregària i de reflexió comuna. Agraeixo a la
Comunitat de Sant’Egidio el coratge i l’audàcia amb què ha
reprès l’“esperit d’Assís” que cada any fa sentir la seva
força en diverses ciutats del món. Gràcies a Déu,
no són pocs els casos en què l’“esperit d’Assís”,
afavorint el diàleg i la comprensió mútua, ha portat
fruits concrets de reconciliació. Per tant, estem cridats a sostenir-lo
i a difondre’l, recorrent els senders de la justícia i comptant
amb l’ajuda de Déu, que sap obrir camins de pau quan els homes no
se’n surten.
En el nostre temps, viure aquest esperit és
encara més necessari. Per això, el gener passat vaig voler
tornar a Assís junt amb els representants de les esglésies
cristianes i de les grans religions, després dels tràgics
esdeveniments de l’11 de setembre. A Assís, que ha esdevingut com
una àgora de la pau entre els pobles, vaig dir que cal dissipar
les ombres de la sospita i la incomprensió. Però les
tenebres no s’esvaeixen amb les armes; només s’allunyen encenent
fars de llum (cfr Discurs a Assís, 24 de gener de 2002, 1: L'Osservatore
Romano, 25.01.2002, p. 6).
3. L’1 de setembre a Palerm aquests fars de llum
s’encendran novament per projectar els seus raigs lluminosos a tota l'àrea
del Mediterrani, lloc d’antiga cohabitació entre religions i cultures
diverses, però també teatre de vives incomprensions i de
conflictes cruents. Penso particularment en la Terra Santa, precipitada
en una espiral que de violència que sembla que no es pugui aturar.
Quants pobles, no tan sols per dolorosos conflictes,
estan oprimits per la fam i la pobresa, especialment a l’Àfrica,
continent que sembla que encarna el desequilibri existent entre el nord
i el sud del planeta!
Que de Palermo sorgeixi una nova crida perquè
tots, responsablement, es comprometin per la justícia i l'autèntica
solidaritat.
4. La temàtica de la trobada ofereix l’ocasió
per fer una anàlisi exhaustiva de la situació al planeta
i per valorar quins esforços hem de realitzar junts.
“Sobre quins fonaments s’ha de construir
la nova època històrica?” Aquesta pregunta, derivada de les
grans transformacions del segle XX, interpel·la les nostres tradicions
religioses i les diverses cultures.
“Serà suficient –preguntava als joves
reunits a Toronto en la recent Jornada Mundial de la Joventut– confiar
en la revolució tecnològica en curs, que sembla que es regeix
únicament per criteris de productivitat i d’eficiència, sense
cap referència a la dimensió religiosa de l’home i sense
un discerniment ètic compartit universalment?" (Discurs de la Vetlla,
27 de juliol de 2002: L'Osservatore Romano, 29-30.07.2002, p. 5).
La urgència del moment recorda a la humanitat
que només en el rostre de Déu podem trobar la raó
de la nostra existència i l’arrel de la nostra esperança.
Que aquesta trobada de Palermo pugui afavorir aquesta presa de consciència
general i contribuir a edificar un món més lliure i fratern.
Asseguro la meva participació espiritual
i invoco de cor a Déu que beneeixi tots els treballs del congrés
i tots els seus assistents.
Castel Gandolfo, 29 d’agost de 2002
JOAN PAU
II
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]