1. "Tots van quedar plens de l'Esperit Sant" (Ac 2,4).

Així succeeix a Jerusalem en la Pentecosta. Avui, reunits en aquesta Plaça, que és el cor del món catòlic, revivim el clima d'aquell dia. També en el nostre temps, com al Cenacle de Jerusalem, l'Església és travesada per un "vent ardit". Ella experimenta l'alè diví de l'Esperit, que l'obre a l'evangelització del món.

Per una feliç coincidència, en la solemnitat d'avui tenim la joia d'acollir, al costat de l'altar, les venerades despulles del Beat Joan XXIII, que Déu ha plasmat a,b el seu Esperit i n'ha fet un testimoni admirable del seu amor. Aquest venerat predecessor meu va morir ara fa gairebé trenta-vuit anys, el 3 de juny de 1963, mentre a la Plaça de Sant Pere una gran multitud de fidels pregava, aplegada espiritualment entorn del seu capçal. A aquella pregària s'ajunta la de la celebració d'avui i, mentre commemorem el traspàs d'aquest Beat Pontífex, lloem Déu perquè l'ha donat a l'Església i al món.

Com a sacerdot, com a bisbe i com a papa, el Beat Angelo Roncalli ha estat docilíssim a l'acció de l'Esperit, que l'ha guiat pel camí de la santedat. Per això, en la comunió vivent dels sants, volem celebrar la solemnitat de la Pentecosta en sintonia singular amb ell, deixant-nos acompanyar per algunes de les seves inspirades reflexions.

2. "La llum de l'Esperit Santo irromp de les primeres paraules del Llibre dels Fets dels Apòstols... La marxa impetuosa de l'Esperit de Déu precedeix i acompanya els evangelitzadors, penetrant en les ànimes dels qui els escolten i eixamplant les veles de l'Església Catòlica fins als confins més llunyans de la terra, al llarg de tots els segles de la història" (Discorsi Messaggi Colloqui del S. Padre Giovanni XXIII, II, p. 398).

Amb aquestes paraules, pronunciades a la Pentecosta de 1960, el papa Joan ens ajuda a acollir l'incontenibile impuls missioner propi del misteri que celebrem en aquesta solemnitat. L'Església neix missionera perquè neix del Pare, che ha enviat Crist al món; del Fill que, mort i ressuscitat, ha enviat els apòstols a tots els pobles; de l'Esperit Sant, que els infon la llum i la força necessàries per acomplir aquesta missió.

També en aquesta seva originària dimensió missionera, l'Església és icona de la Santíssima Trinitat: com ella reflecteix en la història la fecunditat sobreabundant que és pròpia de Dés mateix, font persistent d'amor que genera vida i comunió. Amb la seva presència i la seva acció en el món, l'Església propaga entre els homes aquest misteriós dinamisme i difon el Regne de Déu, que "és justícia, pau i joia en l'Esperit Sant" (Rm 14,17).

3. El Concili Ecumènic Vaticà II, anunciat, convocat i inaugurat pel papa Joan XXIII, fou conscient d'aquesta vocació de l'Església.

Es pot ben dir que l'Esperit Sant fou el protagonista del Concili, des que el papa el va convocar, declarant que havia escoltat com vinguda de l'altíssim una veu íntima que ressonava en el seu esperit (cfr. Cost. Ap. Humanae salutis, 25 des. 1961, 6). Aquela "brisa lleugera" es va convertir en un "vent ardit" i l'event conciliar va prendre la forma d'una renovada Pentecosta. "És pròpiament en la doctrina i en l'esperit de la Pentecosta --va afirmar el papa Joan-- que el gran adveniment del Concili Ecumènic pren substància i vida" (Discorsi Messaggi Colloqui, cit., p. 398).

Si avui, estimadíssims germans i germanes , recordem aquell singular període eclesial és perquè el Gran Jubileu de l'Any Dos Mil s'ha posat com a continuitat del Concili Vaticà II i n'ha reprès molts aspectes tant de doctrina com de mètode. I el recent Consistori extraordinari n'ha reformulat l'actualitat i la riquesa per a le noves generacions cristianes. Tot això és per a nosaltres un motiu més de reconeixement davant del Beat Papa Jaon XXIII.

4. Particularment en el context de la celebració d'avui, que associa a la Pentecosta un acte de veneració solemne, voldria destacar que el do més preciós que el papa Joan ha deixat al Poble de Déu ha estat ell mateix, és a dir, el testimoni de la seva santedat.

També val per a ell allò que ell mateix va afirmar dels Sants, és a dir, que cadascun d'ells "és una obra mestra de la gràcia de l'Esperit Sant" (ibid., p. 400). I pensant en els màrtirs i en els pontífexs enterrats a Sant Pere, afegia paraules que avui són commovedores d'escoltar: "Potser les relíquies dels seus cossos qyeden reduïdes a poca cosa , però aquí sempre hi bateguen el seu record i la seva pregària". I exclamava: "Oh! Els Sants, els Sants del Senyor, que arreu ens alegren, ens encoratgen, ens beneixen" (ibid., p. 401).

Aquestes expressions del papa Joan, recolzades en l'exemple generós de la seva existència, il·lustren clàrament la importància de l'opció de la santedat com a via privilegiada de l'Església a l'inici del nou mil·lenni (cfr Novo millennio ineunte, 30-31). La voluntat generosa de col·laborar amb l'Esperit per la santificació pròpria i dels germans és de fet una condició prèvia i indispensable per a la nova evangelització.

5. Si l'evangelització reclama la santedat, aquesta al seu torn necessita de la saba de la vida espiritual: de la pregària i de la unió íntima amb Déu mitjançant la Paraula i els Sagraments. Requereix, en una paraula, una vida personal i profunda en l'Esperit.

Com no hem de recordar, també a aquest propòsit, la rica herència espiritual que ens ha deixat el Beat Joan XXIII en el seu Giornale dell'anima? En aquelles pàgines es pot admirar de prop el compromís diari amb què ell, des dels anys del Seminari, va voler correspondre plenament a l'acció de l'Esperit Sant. Es deixava afaiçonar per l'Esperit dia a dia, cercant amb una tenacitat pacient de conformar-se cava vegada més a la seva voluntat. Aquest és el segret de la bondat amb la qual ell es va guanyar el Poble de Déu i tants homes de bona voluntat.

6. Confiant en la seva intercessió, avui volem demanar al Senyor que la gràcia del Gran Jubileu s'irradiï sobre el nou mil·lenni, mitjançant el testimoniatge de santedat dels cristians. Professem amb confiança que això és possible. És possible gràcies a l'acció de l'Esperit Paràclit que, segons la promesa de Crist, resta sempre amb nosaltres.

Animats per la ferma esperança, amb les paraules mateixes del Beat Joan XXIII diem: "O Sant Esperit Paràclit... mantingues forta i constant la pregària que fem en nom del món sencer: promou en cadascú de nosaltres el temps d'una profunda vida interior: desferma el nostre apostolat, que vol arribar a tots els homes i a tots els pobles... Mortifica en nosaltres la presumpció natural i porta'ns fins a les regions de la santa humilitat, del veritable temor de Déu, del coratge generós. Que cap lligam terrenal ens impedeixi d'honorar la nostra vocació; que cap interés, per peresa nostra, mortifiqui les exigències de la justícia; que cap càlcul redueixi els espais immensos de la caritat dintre de les angoixes dels petits egoismes. Que tot sigui gran en nosaltres: la recerca i el culte de la veritat; la promptitud al sacrifici fins a la creu i a la mort; i, en definitiva, que tot correspongui a la pregària estrema del Fill al Pare del cel, i a aquella efusió de Tu, o Sant Esperit d'amor, que el Pare i el Fill van voler per a la seva Església i les seves institucions, per a cada una de les seves ànimes i per a tots els pobles. Amén" (Discorsi Messaggi Colloqui, cit., IV, p. 350).

Veni, Sancte Spiritus, veni!