Estimats germans
i germanes,
1. Ens disposem a recórrer
de nou el camí quaresmal, que ens conduirà a les solemnes
celebracions del misteri central de la fe, el misteri de la passió,
mort i resurrecció de Crist. Ens preparem per viure el temps apropiat
que l'Església ofereix als creients per meditar sobre l'obra de
la salvació realitzada pel Senyor a la Creu. El designi salvífic
del Pare celest s'ha acomplert en el lliurament lliure i total del Fill
unigènit als homes. “Ningú no em pren la vida; sóc
jo qui la dono lliurement”, diu Jesús (cf.Jn 10,18), ressaltant
que Ell sacrifica la seva pròpia vida, de manera voluntària,
per la salvació del món. Com a confirmació d'aquest
do tan gran d'amor, el Redemptor afegeix: “Ningú no té un
amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”(Jn
15,13).
La Quaresma, que és
una ocasió providencial de conversió, ens ajuda a contemplar
aquest formidable misteri d'amor. És com un retorn a les arrels
de la fe, perquè meditant sobre el do de gràcia incommensurable
que és la Redempció, ens adonem que tot ha estat donat per
amorosa iniciativa divina. Precisament per meditar sobre aquest aspecte
del misteri salvífic, he elegit com a tema del missatge quaresmal
d'aquest any les paraules del Senyor:
“De franc ho heu rebut; doneu-ho
també de franc” (Mt 10,8).
2. Déu ens ha donat
lliurement el seu Fill: qui ha pogut o pot merèixer un privilegi
semblant? Sant Pau diu:
“Tots havíem pecat i vivíem privats
de la glòria de Déu, ara però ell ens fa justos purament
per gràcia” (cf. Rm 3,23-24). Déu ens ha estimat amb
una misericòrdia infinita, sense detenir-se davant la condició
de greu ruptura ocasionada pel pecat en la persona humana. S'ha inclinat
amb benevolència sobre la nostra malaltia, fent-ne l'ocasió
per a una nova i més meravellosa efusió del seu amor. L'Església
no deixa de proclamar aquest misteri de bondat infinita, exaltant la lliure
elecció divina i el seu desig de no de condemnar, sinó d'admetre
novament l'home a la comunió amb ella.
“De franc ho heu rebut;
doneu-ho també de franc”
Que aquestes paraules de
l'Evangeli ressonin al cor de tota comunitat cristiana en la peregrinació
penitencial cap la Pasqua. Que la Quaresma, cridant l'atenció sobre
el misteri de la mort i la resurrecció del Déu, porti tot
cristià a sorprendre's profundament davant la grandesa d'un do com
aquest. Sí! Gratuïtament l'hem rebut. Que potser tota la nostra
existència no està marcada per la benevolència de
Déu? És un do el naixement de la vida i el seu desenvolupament
prodigiós. Precisament perquè és un do, l'existència
no es pot considerar una possessió o una propietat privada,
per més que les possibilitats que avui tenim de millorar la qualitat
de vida podrien fer-nos pensar que l'home n'és l'“amo”. Efectivament,
les conquestes de la medicina i la biotecnologia a vegades poden induir
l'home a creure's creador de si mateix i a caure en la temptació
de manipular “l'arbre de la vida”! (Gn 3,24).
Convé recordar també
a aquest propòsit que no tot el que és tècnicament
possible és també moralment lícit. Encara que resulti
admirable l'esforç de la ciència per assegurar una qualitat
de vida més conforme amb la dignitat de l'home, això mai
no ha de fer oblidar que la vida humana és un do, i que continua
tenint valor encara quan estigui sotmesa a sofriments o a limitacions.
És un do que sempre s'ha d'acollir: l'hem rebut gratuïtament
i gratuïtament l'hem de posar al servei dels altres.
3. La Quaresma, en proposar
novament l'exemple de Crist que s'immola per nosaltres en el Calvari, ens
ajuda de manera especial a entendre que la vida ha estat redimida en Ell.
Per mitjà de l'Esperit Sant, Ell renova la nostra vida i ens fa
partícips d'aquesta mateixa vida divina que ens introdueix en la
intimitat de Déu i ens fa experimentar el seu amor per nosaltres.
Es tracta d'un regal sublim, que el cristià no pot deixar de proclamar
amb alegria. Sant Joan escriu al seu Evangeli: “I la vida eterna és
que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que
tu has enviat, Jesucrist” (Jn 17,3). Aquesta vida, que se'ns ha
comunicat amb el Baptisme, hem d'alimentar-la contínuament amb una
resposta fidel, individual i comunitària, mitjançant l'oració,
la celebració dels sagraments i el testimoni evangèlic.
En efecte, com que hem rebut
la vida gratuïtament, el que hem de fer a nosaltres és donar-la
als germans de manera gratuïta. Així ho demana Jesús
als deixebles, en enviar-los com a testimonis seus al món: “De franc
ho heu rebut; doneu-ho també de franc.” I el primer do que hem de
donar és el d'una vida santa, que doni testimoni de l'amor gratuït
de Déu. Que l'itinerari quaresmal sigui per a tots els creients
una crida constant a aprofundir en aquesta peculiar vocació nostra.
Com a creients, hem d'obrir-nos a una existència que es distingeixi
per la “gratuïtat”, lliurant-nos a nosaltres mateixos, sense reserves,
a Déu i al proïsme.
“Què teniu --adverteix
sant Pau-- que no ho hàgiu rebut?” (1Co 4,7)
4. Estimar els germans,
dedicar-se a ells, és una exigència que prové d'aquesta
constatació. Com més gran és la necessitat dels altres,
més urgent és per al creient la tasca de servir-los. És
que potser Déu no permet que hi hagi condicions de necessitat perquè,
ajudant els altres, aprenguem a alliberar-nos del nostre egoisme i a viure
l'autèntic amor evangèlic? Les paraules de Jesús són
molt clares:
“Si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu?
No fan el mateix els pecadors?”(Mt 5,46). El món valora les
relacions amb els altres segons l'interès i el profit propis, cosa
que dóna lloc a una visió egocèntrica de l'existència,
en la qual massa sovint no queda lloc per als pobres i els febles. Al contrari,
tota persona, fins i tot la menys dotada, ha de ser acollida i estimada
per si mateixa, més enllà de les seves qualitats i defectes.
Més encara, com més gran sigui la dificultat en què
es trobi, més ha de ser objecte del nostre amor concret! Aquest
és l'amor del qual l'Església dóna testimoni a través
d'innombrables institucions, fent-se càrrec de malalts, marginats,
pobres i oprimits. D'aquesta manera, els cristians es converteixen en apòstols
d'esperança i constructors de la civilització de l'amor.
És molt significatiu
que Jesús digui les paraules: “De franc ho heu rebut; doneu-ho també
de franc”, precisament abans d'enviar els apòstols a difondre l'Evangeli
de la salvació, el do primer i principal que Ell ha donat a la humanitat.
Ell vol que el seu Regne, que ja és a prop (cf. Mt 10,5 i
seg.), es propagui mitjançant gestos d'amor gratuït per part
dels seus deixebles. Així ho van fer els apòstols al començament
del cristianisme, i els qui es trobaven amb ells els reconeixien com a
portadors d'un missatge més gran que ells mateixos. Com llavors,
també avui el bé realitzat pels creients es converteix en
un signe i, sovint, en una invitació a creure. També quan
el cristià es fa càrrec de les necessitats del proïsme,
com en el cas del bon samarità, mai no es tracta d'una ajuda merament
material. És també l'anunci del Regne, que comunica el ple
sentit de la vida, de l'esperança, de l'amor.
5. Estimats germans i germanes!
Que aquest sigui l'estil amb el qual ens preparem a viure la Quaresma:
la generositat efectiva cap als germans més pobres. Obrint-los el
cor, ens fem cada vegada més conscients que el nostre lliurament
als altres és una resposta als nombrosos dons que Déu continua
fent-nos.Gratuïtament ho hem rebut, donem-ho gratuïtament!
Quin moment és més
oportú que el temps de Quaresma per donar aquest testimoni de gratuïtat
que tant necessita el món? El mateix amor que Déu ens té
porta en si mateix la crida a donar-nos nosaltres mateixos gratuïtament
als altres. Dono les gràcies a tots el qui --laics, religiosos,
sacerdots-- donen aquest testimoni de caritat a tots els racons del món.
Que sigui així per a cada cristià, en qualsevol situació
en què es trobi.
Que Maria la Verge i Mare
del bon Amor i de l'Esperança, sigui guia i aliment en aquest itinerari
quaresmal. Us asseguro a tots, amb afecte, les meves oracions, alhora que
us imparteixo de grat, especialment als qui treballen cada dia en les múltiples
fronteres de la caritat, una especial benedicció apostòlica.
Vaticà, 4 d'octubre
de 2001, festa de Sant Francesc d'Assís.
JOAN PAU II
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]