Benvolguts germans bisbes,
Benvolguts sacerdots i diaques,
Estimats germans i germanes,
1. “La pau sigui amb vosaltres!” En nom del Senyor,
que irromp en el Cenacle de Jerusalem al capvespre de la Pasqua, repetim:
“Pau a vosaltres!” (Jn 20,21). Que el misteri de la seva mort i
resurrecció us consoli i doni sentit a tota la vostra vida! Que
Ell us guardi en l'alegria de l'esperança. Perquè Crist viu
en la seva Església; segons la seva promesa, és amb nosaltres
dia rere dia fins a la fi del món (cf. Mt 28,20). En el Santíssim
Sagrament de l'Eucaristia, Ell mateix se'ns lliura i amb Ell ens dóna
l'alegria d'estimar com Ell estima, demanant-nos que compartim el seu Amor
victoriós amb els nostres germans i germanes d'arreu del món.
Aquest és el missatge de goig que us anunciem, benvolguts germans
i germanes, al final del Sínode dels Bisbes sobre l'Eucaristia.
Beneït sigui Déu Pare de nostre Senyor
Jesucrist que ens ha reunit novament, com al Cenacle, amb Maria, Mare del
Senyor i Mare nostra, per fer memòria del do suprem de la Santíssima
Eucaristia.
2. Convocats a Roma pel Papa Joan Pau II, de venerable
memòria, i confirmats pel Papa Benet XVI, hem arribat des dels cinc
continents per resar i reflexionar junts sobre l'Eucaristia, font i cimal
de la vida i de la missió de l'Església. La finalitat del
Sínode ha estat oferir al Sant Pare algunes propostes útils
per actualitzar la pastoral eucarística de l'Església. Hem
pogut experimentar el que la Sagrada Eucaristia significa des dels orígens:
una sola fe i una sola Església, alimentada per un mateix Pa de
vida i en comunió visible amb el Successor de Pere.
3. El diàleg fratern entre bisbes i convidats-oïdors,
com també el diàleg amb els representants ecumènics,
ha renovat la nostra convicció que la Sagrada Eucaristia no tan
sols anima i transforma la vida de les nostres esglésies particulars
d'Orient i Occident, sinó també les múltiples activitats
humanes en els mitjans tan diversos en els quals vivim. Experimentem una
alegria profunda en constatar la unitat de la nostra fe eucarística
dintre de la gran varietat de ritus, cultures i situacions pastorals. La
presència de tants germans bisbes ens ha permès experimentar
de forma encara més directa la riquesa de les nostres diferents
tradicions litúrgiques. Una riquesa que fa resplandir la profunditat
de l'únic misteri eucarístic.
Us convidem a resar amb més fervor, germans
i germanes cristians de totes les confessions, perquè arribi el
dia de la reconciliació i de la plena unitat visible de l'Església,
en la celebració de la Santa Eucaristia, de conformitat amb l'oració
del Senyor el vespre de la seva mort: “Que tots siguin u, com tu, Pare,
estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres,
perquè el món cregui que tu m'has enviat” (Jn 17,21).
4. Profundament agraïts a Déu pel
pontificat del Sant Pare Joan Pau II i per la seva última encíclica
Ecclesia
de Eucharistia, seguida de la carta apostòlica Mane nobiscum
Domine, que obria l'Any eucarístic, demanem a Déu que
multipliqui els fruits del seu testimoniatge i del seu ensenyament. La
nostra gratitud s'adreça també a tot el poble de Déu,
la proximitat i la solidaritat del qual hem percebut durant aquestes tres
setmanes d'oració i de reflexió. Les esglésies particulars
a la Xina i els seus bisbes, que no s'han pogut unir als nostres treballs,
han ocupat un lloc especial en els nostres pensaments i oracions.
A tots vosaltres, bisbes, sacerdots i diaques,
missioners d'arreu del món, homes i dones consagrats, fidels laics,
i també a vosaltres, homes i dones de bona voluntat, responsables
dels mitjans de comunicació: en nom de Crist Ressuscitat: pau i
alegria en l'Esperit Sant!
Escoltant el sofriment del món
5. L'Assemblea Sinodal ha estat un temps intens
d'intercanvis i testimoniatges sobre la vida de l'Església en els
diversos continents. Hem pres consciència de les situacions dramàtiques
i dels sofriments causats per les guerres, la fam, les diferents formes
de terrorisme i d'injustícia, que afecten la vida quotidiana de
centenars de milions d'éssers humans. Les explosions de violència
a l'Orient Mitjà i a Àfrica ens han sensibilitzat davant
l'oblit que pateix el continent africà en l'opinió pública
mundial. Els desastres naturals, que semblen cada vegada més freqüents,
obliguen a considerar la naturalesa amb més respecte i a reforçar
els llaços de solidaritat amb les poblacions afectades.
No hem restat en silenci davant els greus problemes
causats per la secularització, present sobretot a Occident, que
condueixen a la indiferència religiosa i a diverses manifestacions
de relativisme. Hem recordat i hem denunciat les situacions d'injustícia
i de pobresa extrema que proliferen per tot arreu, però especialment
a l'Amèrica Llatina, a Àfrica i a Àsia. Tots aquests
sofriments clamen a Déu i interpel·len la consciència
de la humanitat. Davant d'ells ens preguntem: en què es transformarà
el veïnatge universal de la nostra terra, amb un ambient amenaçat
que corre el risc d'anar cap a la ruïna? Què hem de fer per
tal que, en aquesta era de globalització, la solidaritat triomfi
sobre el sofriment i la misèria? El nostre pensament s'adreça
també als qui governen les nacions perquè, amb diligència,
assegurin a tots el bé comú i promoguin la dignitat de cada
persona, des de la concepció fins a la mort natural. Els demanem
que promoguin lleis respectuoses del dret natural respecte al matrimoni
i a la família. Per la nostra banda, continuarem participant activament
en l'esforç comú per crear les condicions duradores d'un
progrés real per a tota la família humana, en què
a ningú no falti el pa de cada dia.
6. Hem portat aquests sofriments i problemes a
la celebració i a l'adoració eucarístiques. En els
nostres debats, escoltant-nos amb profunditat els uns als altres, ens ha
emocionat i ens ha commogut el testimoniatge de màrtirs en diversos
punts de la terra que, com a tota la història de l'Església,
no manquen en els nostres dies. Els Pares sinodals han recordat que, gràcies
a la Santíssima Eucaristia, els màrtirs han trobat el vigor
necessari per vèncer l'odi amb l'amor i la violència amb
el perdó.
“Feu això, que és el meu memorial”
7. El vespre de la passió, “Jesús
prengué el pa, digué la benedicció, el partí
i, tot donant-lo als deixebles, digué: ‘Preneu, mengeu-ne, això
és el meu Cos.’ Després prengué una copa, digué
l'acció de gràcies i els la donà tot dient: ‘Beveu-ne
tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l'aliança,
vessada per tothom en remissió dels pecats’” (Mt 26,25-28);
“Feu això, que és el meu memorial” (Lc 22,19; 1Co
11,24-25). Des de l'inici, l'Església fa memòria de la mort
i la resurrecció de Jesús amb les seves mateixes paraules
i els seus mateixos gestos en l'Últim Sopar, demanant a l'Esperit
Sant que transformi el pa i el vi en el Cos i en la Sang del Senyor. Amb
la Tradició constant de l'Església creiem fermament i ensenyem
que les paraules de Jesús que el sacerdot pronuncia en la Missa,
pel poder de l'Esperit, realitzen el que signifiquen. Realitzen la presència
real de Crist ressuscitat (CIC 1366). L'Església viu d'aquest do
suprem que la reuneix, la purifica i la transforma en un sol Cos de Crist
animat per un sol Esperit (cf. Ef 5,29).
L'Eucaristia és el do de l'Amor del Pare,
que ha enviat el seu Fill únic perquè el món se salvi
per mitjà d'Ell (cf. Jn 3,17); amor de Crist que ens ha estimat
fins a l'extrem (cf. Jn 13, 1); amor de Déu vessat en els
nostres cors per l'Esperit Sant (cf. Rm 5, 5), que clama en nosaltres
“Abbà, Pare!” (Ga 4,6; Rm 8,15).
Així doncs, en celebrar el Sant Sacrifici
de la Missa, anunciem amb goig la salvació del món proclamant
la mort victoriosa del Senyor fins que torni, i, en combregar del seu Cos,
rebem les “la penyora de la nostra resurrecció”.
8. Quaranta anys després del Concili Vaticà
II, hem volgut verificar en quina mesura els misteris de la fe s'expressen
i se celebren adequadament en les nostres assemblees litúrgiques.
El Sínode referma que el Concili Vaticà II ha posat les bases
necessàries per a una reforma litúrgica autèntica.
És important conrear-ne els fruits positius i corregir els abusos
que s'hagin introduït en la pràctica litúrgica. Estem
convençuts que el respecte del caràcter sagrat de la litúrgia
passa per una fidelitat autèntica a les normes litúrgiques
de l'autoritat legítima. Que ningú no es consideri amo de
la litúrgia de l'Església. La fe viva, que hi reconeix la
presència del Senyor, constitueix la primera condició per
a una celebració bella que culmini amb l'Amén per a glòria
de Déu.
Llums en la vida eucarística de l'Església
9. Els treballs del Sínode s'han desenvolupat
en una atmosfera d'alegria i de fraternitat, nodrida per la discussió
oberta dels problemes i el testimoniatge espontani dels fruits de l'any
eucarístic. L'escolta i les intervencions del Sant Pare Benet XVI
han estat, per a tots nosaltres, un exemple i una ajuda preciosa. Molts
testimoniatges ens han parlat de fets positius i consoladors. Per exemple,
la presa de consciència de la importància de la Missa dominical;
l'augment de les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada en diverses
parts del món; l'experiència forta de les Jornades Mundials
de la Joventut que han culminat a Colònia, Alemanya; el desenvolupament
de nombroses iniciatives per a l'adoració del Santíssim Sagrament
pràcticament a tot el món; la renovació de la catequesi
del Baptisme i de l'Eucaristia a la llum del Catecisme de l'Església
Catòlica; el creixement de moviments i comunitats que formen
missioners per a la nova evangelització; l'augment de grups d'escolans
que donen l'esperança de noves vocacions; i moltes altres experiències
que susciten la nostra acció de gràcies.
En fi, els Pares sinodals desitgen que l'Any eucarístic
sigui un inici i un punt de suport per a una nova evangelització,
a partir de l'Eucaristia de la humanitat en via de globalització.
10. Desitgem que l'“estupor eucarístic”
(EE 6) dugui els fidels a una vida de fe cada vegada més forta.
A aquest efecte, les tradicions orientals, ortodoxes i catòliques
celebren la Divina Litúrgia, conreen l'oració de Jesús,
el dejuni eucarístic, mentre que la tradició llatina proposa
una “espiritualitat eucarística” que culmina en la celebració
i inclou també l'adoració del Santíssim Sagrament
fora de la Missa, les benediccions eucarístiques, les processons
amb el Santíssim Sagrament, i altres sanes manifestacions de la
pietat popular. Aquesta espiritualitat serà, sens dubte, ben fecunda
per sostenir la vida quotidiana i reforçar el nostre testimoniatge.
11. Donem gràcies a Déu perquè
en diversos països on els sacerdots estaven absents o confinats a
la clandestinitat, l'Església ara hi pot celebrar lliurement els
Sants Misteris. La llibertat d'evangelitzar i els testimoniatges d'un fervor
renovat desperten a poc a poc la fe en zones profundament descristianitzades.
Saludem amb afecte i encoratgem els qui encara sofreixen persecucions.
Demanem també que allí on els cristians són minoria
puguin celebrar el Dia del Senyor amb tota llibertat.
Reptes per a una renovació eucarística
12. La vida de les nostres esglésies està
marcada també per ombres i problemes que no hem eludit. Pensem sobretot
en la pèrdua del sentit del pecat i en la crisi persistent de la
pràctica del sagrament de la penitència. És important
que se'n redescobreixi el sentit profund: és una conversió
i un remei preciós donat per Crist ressuscitat per a la remissió
dels pecats (cf. Jn 20, 23) i el creixement en l'amor a Déu
i als nostres germans.
És interessant subratllar que un nombre
creixent de joves, després d'haver rebut una catequesi adequada,
practiquen la confessió personal dels pecats i mostren una sensibilitat
a la reconciliació que és necessària per rebre dignament
la Santa Comunió.
13. D'altra banda, la falta de sacerdots per celebrar
l'Eucaristia del diumenge ens preocupa enormement i ens convida a resar
i a promoure més activament les vocacions sacerdotals. Alguns sacerdots
es veuen obligats a multiplicar les celebracions i els desplaçaments
d'un lloc a l'altre per respondre tan bé com sigui possible a les
necessitats dels fidels, al preu de grans fatigues. Mereixen la nostra
estima i solidaritat. El nostre agraïment s'adreça també
als nombrosos missioners, que amb el seu entusiasme en l'anunci de l'Evangeli
continuen essent fidels al mandat del Senyor d'anar per tot el món
i batejar en el seu Nom (cf. Mt 28,19).
14. D'altra banda, estem preocupats perquè
la falta del sacerdot impedeix la celebració de la Missa el Dia
del Senyor. En els diversos continents que pateixen aquesta falta de sacerdots
hi ha diferents formes de celebracions dominicals. D'altra banda, la pràctica
de la “comunió espiritual”, molt estimada per la tradició
catòlica, certament es podria i s'hauria de promoure i explicar
millor, tant per ajudar els fidels a millorar la comunió sacramental,
com per donar un veritable consol als qui, per diverses raons, no poden
rebre la comunió del Cos i la Sang de Crist. Creiem que aquesta
pràctica ajudaria les persones soles, en particular els discapacitats,
els ancians, els presoners i els refugiats.
15. Coneixem la tristesa dels qui no poden rebre
la comunió sacramental per causa d'una situació familiar
no conforme amb el manament del Senyor (cf. Mt 19,3-9). Algunes
persones divorciades i tornades a casar accepten amb dolor no poder combregar
sagramentalment i ho oferixen a Déu. D'altres no entenen aquesta
restricció i viuen una gran frustració interior. Encara que
no estiguem d'acord amb la seva elecció (cf. Catecisme de l'Església
Catòlica, 2384), refermem que no són exclosos de la vida
de l'Església. Els demanem que participin en la Missa dominical
i escoltin sovint la Paraula de Déu perquè nodreixi la seva
vida de fe, de caritat i de conversió. Volem dir-los que estem a
prop d'ells amb l'oració i la sol·licitud pastoral. Junts
demanem al Senyor obeir fidelment la seva voluntat.
16. Hem constatat també en determinats
ambients una disminució del sentit del que és sagrat, que
afecta no tan sols la participació activa i profitosa dels fidels
a la Missa, sinó també la manera de celebrar i la qualitat
del testimoniatge de vida que els cristians estan cridats a donar. Tractem
de reavivar, per mitjà de la Sagrada Eucaristia, el sentit i el
goig de pertànyer a la comunitat catòlica, ja que en alguns
països es multipliquen els abandons. La descristianització
reclama una formació millor a la vida cristiana en les famílies,
perquè la pràctica dels sagraments es renovi i manifesti
realment el contingut de la fe. Convidem, doncs, els pares, els pastors
i els catequistes a mobilitzar-se en un gran treball d'evangelització
i d'educació a la fe a l'inici d'aquest nou mil·lenni.
17. Davant del Senyor de la història i
davant del futur del món, els pobres de sempre i els nous, les víctimes
d'injustícies cada vegada més nombroses i tots els oblidats
de la terra ens interpel·len, ens recorden Crist en agonia fins
al final dels temps. Aquests sofriments no poden ser estranys a la celebració
del misteri eucarístic, que ens compromet a tots a obrar per la
justícia i per la transformació del món de manera
activa i conscient, a partir de l'ensenyament social de l'Església,
que promou la centralitat i la dignitat de la persona.
“No ens podem enganyar: serem reconeguts com a
veritables deixebles de Crist per l'amor mutu i, en particular, per la
sol·licitud que manifestem envers els qui estan en necessitat (cf.
Jn 13, 35; Mt 25, 31-46). Aquest és el criteri que
provarà l'autenticitat de les nostres celebracions eucarístiques”
(Mane Nobiscum Domine, 28).
Sereu testimonis meus
18. “Jesús, que havia estimat els seus
que eren al món, els estimà fins a l'extrem” (Jn 13,1).
Sant Joan revela el sentit de la Institució de la Santísima
Eucaristia per mitjà de la narració del lavatori dels peus
(cf. Jn 13,1-20). Jesús s'abaixa a rentar els peus dels deixebles
com a signe del seu Amor suprem. Aquest gest profètic anticipa el
seu abaixament de l'endemà en la mort a la creu, que redimeix el
pecat del món i renta les nostres ànimes de tota màcula.
La Sagrada Eucaristia és el do de l'Amor, una trobada amb Déu
que ens estima i una font de la qual brolla la vida eterna. Els bisbes,
els sacerdots i els diaques som els primers testimonis i servidors d'aquest
Amor
19. Estimats sacerdots, hem pensat molt en vosaltres
aquests dies. Coneixem la vostra generositat i els vostres reptes. En comunió
amb nosaltres, els vostres bisbes, porteu el pes del servei pastoral quotidià
al costat del poble de Déu. Anuncieu la Paraula de Déu procurant
introduir als fidels en el misteri eucarístic. Quina esplèndida
gràcia la del vostre ministeri! Resem amb vosaltres i per vosaltres
perquè junts siguem fidels a l'amor del Senyor; us demanem que sigueu,
amb nosaltres i seguint l'exemple del Sant Pare Benet XVI, “humils obrers
de la vinya del Senyor”, amb una vida sacerdotal coherent. Que la pau de
Crist que doneu als pecadors penedits i a les assemblees eucarístiques,
resplandeixi sobre vostre i sobre les comunitats que viuen del vostre testimoniatge.
Amb agraïment recordem l'obstinació
dels diaques permanents, dels catequistes, dels agents de pastoral i de
nombrosos laics que activament treballen en favor de la comunitat. Que
el vostre servei pugui ser sempre fecund i generós, recolzats per
una comunió plena d'intencions i d'acció amb els pastors
de la comunitat!
20. Estimats germans i germanes, sigui quin sigui
l'estat de vida en el qual som cridats a viure la nostra vocació
bautismal, revestim-nos dels sentiments de Crist Jesús (cf. Fl
2,2) i competim en humilitat els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist.
La nostra caritat mútua no és solament una imitació
del Senyor; és una prova viva de la seva presència activa
enmig nostre. Saludem i donem les gràcies a totes les persones consagrades,
part escollida de la vinya del Senyor, que testimonien gratuïtament
la Bona Nova de l'Espòs que ve (cf. Ap 22,17-20). El vostre
testimoniatge eucarístic de seguiment de Crist és un crit
d'amor en la nit del món, un ressò de l'Stabat Mater
i del Magnificat. Que la Dona eucarística per excel·lència,
coronada d'estrelles i immensament fecunda, la Mar de Déu de l'Assumpció
i de la Immaculada Concepció, us mantingui en el servei de Déu
i dels pobres, en l'alegria de la Pasqua, per a l'esperança del
món.
21. Estimats joves, el Sant Pare Benet XVI us
ha dit i insistit que no hi perdeu gens donant-vos a Crist. Repetim les
seves paraules fortes i serenes de la Missa de començament del seu
ministeri, que us orienten cap a la felicitat veritable, respectant totalment
la vostra llibertat: “No tingueu por de Crist! Ell no treu res i ho dóna
tot. Qui es dóna a ell, rep el cent per un. Sí, obriu, obriu
de bat a bat les portes a Crist, i hi trobareu la veritable vida.” Confiem
en les vostres capacitats i en el vostre desig de desenvolupar els valors
positius del món i de canviar el que és injust i violent.
Compteu amb el nostre suport i la nostra oració perquè junts
ens enfrontem al repte de construir el futur amb Crist. Sou els “sentinelles
del matí” i els “exploradors del futur”. No deixeu de beure de la
font de la força divina de la Sagrada Eucaristia per realitzar les
transformacions necessàries.
Als joves seminaristes que es preparen per al
ministeri sacerdotal i que comparteixen amb la seva generació les
mateixes esperances per al futur, els desitgem que la seva vida de formació
estigui impregnada d'una autèntica espiritualitat eucarística.
22. Benvolguts esposos cristians i famílies,
la vostra vocació a la santedat, com a església domèstica,
s'alimenta a la Taula de l'Eucaristia. En el sagrament del matrimoni, la
vostra fe transforma la unió conjugal en un temple de l'Esperit
Sant, en font fecunda de nova vida que engendra els fills, fruit del vostre
amor. Hem parlat sovint de vosaltres en el Sínode, perquè
som conscients de les fragilitats i de les incerteses del món present.
No us desanimeu en l'esforç per educar els vostres fills en la fe.
Sou la llavor de les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada. No
oblideu que Crist habita en la vostra unió i la beneïx amb
totes les gràcies que necessiteu per viure santament la vostra vocació.
Us animem a conservar el costum de participar en família a l'Eucaristia
dominical. Alegreu així el cor de Jesús, que va dir: “Deixeu
que els infants vinguin a mi” (Mc 10,14).
23. Volem adreçar una paraula especial
a tots els qui sofreixen, especialment als malalts i discapacitats que
estan units al sacrifici de Crist pel seu sofriment (cf. Rm 12,2).
Pel dolor que sentiu en el vostre cos i en el vostre cor, participeu de
manera singular en el sacrifici de l'Eucaristia, com a testimonis privilegiats
de l'amor que se'n deriva. Estem segurs que en el moment en què
experimentem la debilitat i els nostres propis límits, la força
de l'Eucaristia pot ser una gran ajuda. Units al misteri pasqual de Crist,
trobem la resposta a les qüestions candents del sofriment i de la
mort, sobretot quan la malaltia toca nens innocents. Ens sentim propers
a tots vosaltres i, especialment, als moribunds que reben el Cos de Crist
com a viàtic per al seu últim pas al Regne.
Que tots siguin u
24. El Sant Pare Benet XVI ha reiterat el compromís
solemne de l'Església amb la causa ecumènica. Tots som responsables
d'aquesta unitat (cf. Jn 17,21), ja que som membres de la família
de Déu pel nostre baptisme, hem rebut la mateixa gràcia i
dignitat fonamental i compartim l'inestimable do sacramental de la vida
divina. Tots sentim el dolor de la separació que impedeix la celebració
comuna de la Santa Eucaristia. Volem intensificar en les comunitats l'oració
per la unitat, l'intercanvi de dons entre les esglésies i les comunitats
eclesials, com també els contactes respectuosos i fraterns entre
tots, per tal de conèixer-nos millor i estimar-nos, respectant i
apreciant les diferències i els valors comuns. Normes precises de
l'Església determinen com cal conduir-se respecte a la comunió
eucarística dels germans i les germanes que encara no estan en plena
comunió amb nosaltres. Una sana disciplina impedeix la confusió
i els gestos precipitats, que poden obstaculitzar encara més la
veritable comunió.
25. Com a cristians, ens reconeixem molt a prop
de tots els altres descendents d'Abraham: els jueus, hereus de la primera
Aliança, i els musulmans. En celebrar la Sagrada Eucaristia, ens
considerem també, com diu sant Agustí, “sagrament de la humanitat”
(De civitate Dei, 16), veu de totes les oracions i súpliques
que pugen de la terra cap a Déu.
Conclusió: una pau plena d'esperança
Estimats germans i germanes,
26. Donem gràcies a Déu per aquesta
XI Assemblea Sinodal, que ens ha fet tornar a la font del misteri de l'Església
quaranta anys després del Concili Vaticà II. Acabem així
feliçment l'Any de l'Eucaristia, confirmats en la unitat i renovats
en l'entusiasme apostòlic i missioner.
Al començament del segle quart, el culte
cristià encara estava prohibit per les autoritats imperials. Els
cristians del nord d'Àfrica, vinculats amb força a la celebració
del Dia del Senyor, van desafiar la prohibició. Van morir màrtirs
declarant que no podien viure sense la celebració dominical de l'Eucaristia.
Que els 49 màrtirs d'Abitinia, units amb tots els sants i els beats
que han fet de l'Eucaristia el centre de les seves vides, intercedeixin
per nosaltres a l'inici del nou mil·lenni. Que ens ensenyin la fidelitat
a l'encontre de la Nova Aliança amb Crist ressuscitat.
Al final d'aquest Sínode, experimentem
la pau plena d'esperança que els deixebles d'Emmaús, amb
el cor encès, van rebre del Senyor ressuscitat. Es van aixecar i
van tornar precipitadament a Jerusalem per compartir l'alegria amb els
seus germans i germanes en la fe. Us desitgem que aneu alegrement a trobr-lo
en la Santa Eucaristia i que experimenteu la veritat de la seva paraula:
“Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”
(Mt 28,20).
Estimats germans i germanes, la Pau sigui amb
vosaltres!