FESTA LITÚRGICA DEL BEAT PERE TARRÉS I CLARET

Homilia de Mons. Lluís Martínez Sistach

Sant Vicenç de Sarrià, 30 de maig de 2005

URL:http://www.parroquiasarria.net
RECTOR VOLTÀ  5 · 08034 BARCELONA · TEL. 932 030 907 · A/e:santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents

 
Primera festa del Beat Pere Tarrés
(30 de maig de 2005)


L'arquebisbe Lluís beneint la nova capella
del beat Pere Tarrés (30 de maig de 2005)

 
Ens hem aplegat per celebrar la festa litúrgica del Beat Pere Tarrés i Claret, beatificat el passat 5 de setembre a Loreto pel Papa Joan Pau II. És la primera festa litúrgica del nostre beat i amb plau moltíssim de presidir-la com Arquebisbe de Barcelona, aquí, en aquesta església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, on tenim el sepulcre del nostre beat, les seves santes relíquies. Sarrià ha estat la memòria de la figura del nostre estimat Pere Tarrés i han estat moltes les persones que han vingut a pregar prop del seu sepulcre. En aquesta celebració els nostres cors estan plens de joia i agraïment, i ho manifestem donant lloança a Déu amb l’Eucaristia que és l’acció de gràcies més preuada.

Els sants i els beats són proposats per l’Església com exemples per a la nostra vida cristiana. Tots nosaltres estem cridats a la primera i fonamental vocació a la santedat. El Beat Pere Tarrés ens hi pot ajudar amb el seu testimoniatge. El secret de la seva vida cristiana, professional i sacerdotal el trobem en el seu enamorament del Senyor. Aquest gran amor a Jesús – l’Amat com el definia – va motivar la seva consagració a Déu la nit de Nadal de 1927 i el portà a ser un home centrat en Jesucrist amb el seu desig repetidament manifestat de ser totalment de Déu.

Aquest amor a Jesús el va anar alimentant amb la pregària quotidiana i generosa, la celebració dels sagraments, el seu lliurament a l’anunci de la bona nova de l’evangeli i l’ajut als pobres. Com veieu es tracta del que és habitual en la vida cristiana en el si de l’Església. Tanmateix, la seva actitud fou sempre de fidelitat a la vocació cristiana i a les successives crides del Senyor. Aquest estil de cristià ben arrelat a l’Església i al país el va menar cada dia a lliurar-se més a Déu i als germans.

Els moments en què va viure el Dr. Tarrés no foren gens fàcils per ningú i menys per a un cristià. Però ell va confiar sempre en la presència amorosa de Déu en la seva vida, en la vida de l’església i en els esdeveniments del món. Mai va tenir ni por ni vergonya de manifestar-se com a cristià quan fou estudiant, fejocista i professional de la medicina. Avui necessitem cristians que estiguin ben presents en el món com a cristians i donin testimoniatge de la seva fe i de la seva condició d’homes i dones d’Església. Fou la joia que experimentava Pere Tarrés de ser cristià, de sentir-se estimat per Jesucrist, de ser cridat per ell per treballar en la seva causa, el que el motivà a presentar-se sempre com a cristià i a esforçar-se per viure coherentment amb aquesta vocació.

L’amor a Jesús i als germans, que omplia el seu cor i donà sentit ple a la seva vida, el portà a lliurar-se amb molta generositat a l’apostolat esdevenint cofundador i animador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i exercint la medicina com una autèntica vocació d’amor i servei als malalts. Aquesta major intimitat amb el Senyor el va anar transformant i essent realitat en la seva vida el fragment del profeta Isaïes que hem escoltat: “L’Esperit de Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres... a proclamar l’any de gràcia del Senyor”. I vivint aquesta vocació va participar dels mateixos sentiments de Jesús tal com hem escoltat en l’evangeli: “En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor”, i acceptà la vocació de prevere, esdevenint un pastor zelós i fidel.

Avui necessitem nois i noies, homes i dones enamorats de Jesucrist i que visquin la seva vida amb una actitud vocacional, com una crida constant de Déu. Perquè, com ens diu Jesús en l’evangeli, “La collita és abundant, però els segadors són pocs”. El treball evangelitzador arreu i també en la nostra arxidiòcesi és urgent i molt i per realitzar-ho hi estem cridats tots els cristians, les parròquies, els moviments, les famílies i les escoles, els religiosos i les religioses.

Estem celebrant l’any de l’Eucaristia. El nostre Beat Pere Tarrés tenia una devoció especial a aquest sagrament. Per a ell eren ben veritat les paraules del Concili Vaticà II que afirmen que l’eucaristia “és la font i el cimal de tota la vida cristiana”. La seva unió amb Jesucrist arribava al seu punt més elevat en la participació eucarística, primer com a laic cristià i després com a sacerdot presidint l’eucaristia. Recordem aquelles paraules plenes d’amor i d’agraïment durant la guerra civil quan podia combregar. Com ens diu el Papa Benet XVI, “participar en la celebració dominical i alimentar-se del pa eucarístic és una necessitat per al cristià, ja que així pot trobar l’energia necessària pel camí que ha de fer... Vivim en un món caracteritzat freqüentment pel consumisme desenfrenat, per la indiferència religiosa, pel secularisme tancat a la transcendència”. (Homilia en clausurar el Congrés Eucarístic Nacional Italià, de Bari, 29 de maig de 2005). Avui els cristians podem dir el mateix que digué Emeteri al procònsul romà en nom dels cristians reunits per celebrar l’eucaristia el diumenge i empresonats per ordre de l’emperador Dioclecià: “Sense el diumenge no podem viure”, tema escollit pel Congrés Eucarístic Nacional Italià clausurat ahir a Bari pel Papa Benet XVI.

Benvolguts, la beatificació de Mn. Pere Tarrés ha estat un do per a la nostra Església en aquests moments. Ell és un home de Déu i d’Església que ha viscut el nostre temps i que ens esta dient que només Déu dóna sentit ple a la nostra vida i que només ben units a Jesucrist podem realitzar el que l’apòstol Pau ens ha dit avui: “Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments de Crist en bé del seu cos, que és l’Església”. L’amor incondicional del Beat Pere Tarrés a Déu i a l’Església és tot un programa per a cadascú de nosaltres, en les diferents vocacions eclesials que hem rebut del Senyor.

La nostra vida cristiana té una dimensió mariana important per voluntat del mateix Crist que va incorporar a la seva mare a l’obra de la salvació de la humanitat. Ella va estar molt present, acompanyant amb actitud maternal al nostra estimat Pere Tarrés. La seva autèntica devoció mariana és ben palesa. Maria intercedirà perquè siguem ben fidels al projecte que Déu té per a l’Església que peregrina a Catalunya i per cadascun dels cristians per estimar i servir els germans. 

30 de maig de 2005, festa del beat Pere Tarrés i Claret
 

LLUÍS ARQUEBISBE


 [traducció al català: Sant Vicenç de Sarrià]

1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved