Ens hem aplegat per celebrar la festa litúrgica
del Beat Pere Tarrés i Claret, beatificat el passat 5 de setembre
a Loreto pel Papa Joan Pau II. És la primera festa litúrgica
del nostre beat i amb plau moltíssim de presidir-la com Arquebisbe
de Barcelona, aquí, en aquesta església parroquial de Sant
Vicenç de Sarrià, on tenim el sepulcre del nostre beat, les
seves santes relíquies. Sarrià ha estat la memòria
de la figura del nostre estimat Pere Tarrés i han estat moltes les
persones que han vingut a pregar prop del seu sepulcre. En aquesta celebració
els nostres cors estan plens de joia i agraïment, i ho manifestem
donant lloança a Déu amb l’Eucaristia que és l’acció
de gràcies més preuada.
Els sants i els beats són proposats per
l’Església com exemples per a la nostra vida cristiana. Tots nosaltres
estem cridats a la primera i fonamental vocació a la santedat. El
Beat Pere Tarrés ens hi pot ajudar amb el seu testimoniatge. El
secret de la seva vida cristiana, professional i sacerdotal el trobem en
el seu enamorament del Senyor. Aquest gran amor a Jesús – l’Amat
com el definia – va motivar la seva consagració a Déu la
nit de Nadal de 1927 i el portà a ser un home centrat en Jesucrist
amb el seu desig repetidament manifestat de ser totalment de Déu.
Aquest amor a Jesús el va anar alimentant
amb la pregària quotidiana i generosa, la celebració dels
sagraments, el seu lliurament a l’anunci de la bona nova de l’evangeli
i l’ajut als pobres. Com veieu es tracta del que és habitual en
la vida cristiana en el si de l’Església. Tanmateix, la seva actitud
fou sempre de fidelitat a la vocació cristiana i a les successives
crides del Senyor. Aquest estil de cristià ben arrelat a l’Església
i al país el va menar cada dia a lliurar-se més a Déu
i als germans.
Els moments en què va viure el Dr. Tarrés
no foren gens fàcils per ningú i menys per a un cristià.
Però ell va confiar sempre en la presència amorosa de Déu
en la seva vida, en la vida de l’església i en els esdeveniments
del món. Mai va tenir ni por ni vergonya de manifestar-se com a
cristià quan fou estudiant, fejocista i professional de la medicina.
Avui necessitem cristians que estiguin ben presents en el món com
a cristians i donin testimoniatge de la seva fe i de la seva condició
d’homes i dones d’Església. Fou la joia que experimentava Pere Tarrés
de ser cristià, de sentir-se estimat per Jesucrist, de ser cridat
per ell per treballar en la seva causa, el que el motivà a presentar-se
sempre com a cristià i a esforçar-se per viure coherentment
amb aquesta vocació.
L’amor a Jesús i als germans, que omplia
el seu cor i donà sentit ple a la seva vida, el portà a lliurar-se
amb molta generositat a l’apostolat esdevenint cofundador i animador de
la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i exercint la medicina
com una autèntica vocació d’amor i servei als malalts. Aquesta
major intimitat amb el Senyor el va anar transformant i essent realitat
en la seva vida el fragment del profeta Isaïes que hem escoltat: “L’Esperit
de Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha
enviat a portar la bona nova als pobres... a proclamar l’any de gràcia
del Senyor”. I vivint aquesta vocació va participar dels mateixos
sentiments de Jesús tal com hem escoltat en l’evangeli: “En veure
les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i
abatudes, com ovelles sense pastor”, i acceptà la vocació
de prevere, esdevenint un pastor zelós i fidel.
Avui necessitem nois i noies, homes i dones enamorats
de Jesucrist i que visquin la seva vida amb una actitud vocacional, com
una crida constant de Déu. Perquè, com ens diu Jesús
en l’evangeli, “La collita és abundant, però els segadors
són pocs”. El treball evangelitzador arreu i també en la
nostra arxidiòcesi és urgent i molt i per realitzar-ho hi
estem cridats tots els cristians, les parròquies, els moviments,
les famílies i les escoles, els religiosos i les religioses.
Estem celebrant l’any de l’Eucaristia. El nostre
Beat Pere Tarrés tenia una devoció especial a aquest sagrament.
Per a ell eren ben veritat les paraules del Concili Vaticà II que
afirmen que l’eucaristia “és la font i el cimal de tota la vida
cristiana”. La seva unió amb Jesucrist arribava al seu punt més
elevat en la participació eucarística, primer com a laic
cristià i després com a sacerdot presidint l’eucaristia.
Recordem aquelles paraules plenes d’amor i d’agraïment durant la guerra
civil quan podia combregar. Com ens diu el Papa Benet XVI, “participar
en la celebració dominical i alimentar-se del pa eucarístic
és una necessitat per al cristià, ja que així pot
trobar l’energia necessària pel camí que ha de fer... Vivim
en un món caracteritzat freqüentment pel consumisme desenfrenat,
per la indiferència religiosa, pel secularisme tancat a la transcendència”.
(Homilia en clausurar el Congrés Eucarístic Nacional Italià,
de Bari, 29 de maig de 2005). Avui els cristians podem dir el mateix que
digué Emeteri al procònsul romà en nom dels cristians
reunits per celebrar l’eucaristia el diumenge i empresonats per ordre de
l’emperador Dioclecià: “Sense el diumenge no podem viure”, tema
escollit pel Congrés Eucarístic Nacional Italià clausurat
ahir a Bari pel Papa Benet XVI.
Benvolguts, la beatificació de Mn. Pere
Tarrés ha estat un do per a la nostra Església en aquests
moments. Ell és un home de Déu i d’Església que ha
viscut el nostre temps i que ens esta dient que només Déu
dóna sentit ple a la nostra vida i que només ben units a
Jesucrist podem realitzar el que l’apòstol Pau ens ha dit avui:
“Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en
la meva carn allò que manca als sofriments de Crist en bé
del seu cos, que és l’Església”. L’amor incondicional del
Beat Pere Tarrés a Déu i a l’Església és tot
un programa per a cadascú de nosaltres, en les diferents vocacions
eclesials que hem rebut del Senyor.
La nostra vida cristiana té una dimensió
mariana important per voluntat del mateix Crist que va incorporar a la
seva mare a l’obra de la salvació de la humanitat. Ella va estar
molt present, acompanyant amb actitud maternal al nostra estimat Pere Tarrés.
La seva autèntica devoció mariana és ben palesa. Maria
intercedirà perquè siguem ben fidels al projecte que Déu
té per a l’Església que peregrina a Catalunya i per cadascun
dels cristians per estimar i servir els germans.
30 de maig de 2005, festa del
beat Pere Tarrés i Claret
LLUÍS ARQUEBISBE
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]
