NADAL DE 2005
Homilia de la Nit de Nadal
Missatge Urbi et Orbi
25 de desembre de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · A/e: santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents
 

 
Homilia de la Nit de Nadal
Missatge "Urbi et Orbi"
 

HOMILIA DE LA NIT DE NADAL

"El Senyor m'ha dit: Tu ets el meu fill;  avui jo t'he engendrat." Amb aquestes paraules del salm segon, l'Església inicia la Santa Missa de la vigília de Nadal, en la qual celebrem el naixement del nostre Redemptor Jesucrist a l'establia de Betlem. En altre temps, aquest salm pertanyia al ritual de la coronació del rei de Judà. El poble d'Israel, a causa de la seva elecció, se sentia de manera particular fill de Déu, adoptat per Déu. Com que el rei era la personificació d'aquell poble, la seva entronització es vivia com un acte solemne d'adopció per part de Déu, en què, d'alguna manera, el rei estava implicat en el misteri mateix de Déu. En la nit de Betlem, aquestes paraules, que de fet eren més l'expressió d'una esperança que d'una realitat present, han adquirit un significat nou i inesperat. El Nen en el pessebre és veritablement el Fill de Déu. Déu no és solitud eterna, sinó un cercle d'amor en el recíproc lliurar-se i tornar-se a lliurar. Ell és Pare, Fill i Esperit Sant. 

Més encara, en Jesucrist, el Fill de Déu, Déu mateix s'ha fet home. El Pare li diu: "El teu ets el meu fill." L'etern avui de Déu ha descendit en l'avui efímer del món, arrossegant el nostre avui passatger a l'avui perenne de Déu. 

Déu és tan gran que pot fer-se petit. Déu és tan potent que pot fer-se inerme i venir a trobar-nos com un nadó indefens, a fi que puguem estimar-lo. És tan bo que pot renunciar a la seva esplendor divina i descendir en una establia perquè puguem trobar-lo i, d'aquesta manera, la seva bondat ens toqui, ens sigui comunicada i continuï actuant a través nostre. Això és el Nadal: "Tu ets el meu fill; avui jo t'he engendrat". Déu s'ha fet un de nosaltres, perquè puguem estar amb Ell, arribar a ser semblants a Ell. Ha triat com a signe seu el Nen en el pessebre: Ell és així. D'aquesta manera, l'aprenem a conèixer. I sobre tot nen resplandeix algun centelleig d'aquell avui, de la proximitat de Déu que hem d'estimar i a la qual ens hem de sotmetre; sobre tot nen, també sobre el que encara no ha nascut. 

Escoltem una segona paraula de la litúrgia d'aquesta Nit santa, presa en aquest cas del Llibre del profeta Isaïes: "Una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós" (9,1). La paraula "llum" impregna tota la litúrgia d'aquesta Santa Missa. S'hi al·ludeix novament en el paràgraf de la carta de sant Pau a Titus: "s'ha manifestat la gràcia" (2,11). L'expressió "s'ha manifestat" prové del grec i, en aquest context, significa el mateix que l'hebreu expressa amb les paraules "una llum ha resplendit"; la "manifestació" – l'"epifania"– és la irrupció de la llum divina en el món ple de foscor i problemes sense resoldre. Finalment, l'Evangeli relata com la glòria de Déu es va aparèixer als pastors i "els envoltà de llum" (Lc 2,9). On es manifesta la glòria de Déu, es difon en el món la llum. "Déu és llum, i en ell no hi ha foscor de cap mena", ens diu sant Joan (1Jn 1,5). La llum és font de vida. 

Però llum significa sobretot coneixement, veritat, en contrast amb la foscor de la mentida i de la ignorància. Així, la llum ens fa viure, ens indica el camí. Però, a més, quan dóna calor, significa també amor. On hi ha amor, sorgeix una llum en el món; on hi ha odi, el món queda en la foscor. Certament, a l'establia de Betlem ha aparegut la gran llum que el món espera. En aquell Nen faixat a la menjadora, Déu mostra la seva glòria: la glòria de l'amor, que es dóna com a do a si mateix i que es priva de tota grandesa per a conduir-nos pel camí de l'amor. La llum de Betlem mai no s'ha apagat. Ha il·luminat homes i dones al llarg dels segles, "els ha envoltat en la seva llum". 

On ha aparegut la fe en aquell Nen, ha florit també la caritat: la bondat cap als altres, l'atenció sol·lícita als febles i als qui sofreixen, la gràcia del perdó. A partir de Betlem, un deix de llum, d'amor i de veritat impregna els segles. Si ens fixem en els sants –des de sant Pau i sant Agustí fins a sant Francesc i sant Domènec, des de sant Francesc Xavier fins a santa Teresa d'Àvila i la Mare Teresa de Calcuta-, veiem aquest corrent de bondat, aquest camí de llum que s'inflama sempre de nou en el misteri de Betlem, en el Déu que s'ha fet Nen. Contra la violència d'aquest món, Déu oposa en aquell Nen la seva bondat i ens crida a seguir al Nen. 

Juntament amb l'arbre de Nadal, els nostres amics austríacs ens han portat també una petita flama que van encendre a Betlem, volent dir així que el veritable misteri del Nadal és la resplendor interior que ve d'aquest Nen. Deixem que aquesta resplendor interior arribi a nosaltres, que encengui en el nostre cor la llumeta de la bondat de Déu i que duguem tots, amb el nostre amor, la llum al món. No permetem que aquesta flama lluminosa s'apagui pels corrents freds del nostre temps. Custodiem-la fidelment i oferim-la als altres. En aquesta nit que adrecem el nostre esguard cap a Betlem, volem resar de manera especial també pel lloc del naixement del nostre Redemptor i pels homes que hi viuen i sofreixen. Volem resar per la pau a Terra Santa: Mira, Senyor, aquest racó de la terra, que tant estimes perquè és la teva pàtria. Fes que hi resplandeixi la llum. Fes que hi arribi la pau. 

Amb el terme "pau" hem arribat a la tercera paraula clau de la litúrgia d'aquesta Nit santa. El Nen que anuncia Isaïes l'anomena ell mateix "Príncep de la pau". Del seu regne es diu: "La pau no tindrà fi". A l'Evangeli, s'anuncia als pastors la "glòria de Déu a dalt del cel" i la "pau a la terra". Abans es deia: "als homes de bona voluntat"; en les noves traduccions es diu: "als homes que estima el Senyor". Per què aquest canvi? Ja no compta la bona voluntat? Formulem millor la pregunta: Qui són els homes que Déu estima i per què els estima? Potser Déu és parcial? Estima poster només determinades persones i abandona les altres a la seva sort? L'Evangeli respon a aquestes preguntes presentant algunes persones concretes estimades per Déu. Algunes ho són individualment: Maria, Josep, Isabel, Zacaries, Simen, Anna, etc. Però també hi ha dos grups de persones: els pastors i els savis de l'Orient, els abomenats Reis Mags. Detinguem-nos aquesta nit en els pastors. 

Quin tipus d'homes són? En el seu ambient, els pastors eren menyspreats; eren considerats poc de fiar i en els tribunals no se'ls admetia com a testimonis. Però qui eren en realitat? Certament no eren grans sants, si amb aquest terme s'entén persones de virtuts heroiques. Eren ànimes simples. L'Evangeli destaca una característica que després, en les paraules de Jesús, tindrà un paper important: eren persones vigilants. Això val abans de res en el seu sentit exterior: a la nit vetllaven a prop de les seves ovelles. Però també té un sentit més profund: van estar disponibles per a la paraula de Déu. La seva vida no estava tancada en si mateixa; tenien un cor obert. D'alguna manera, en el més íntim del seu ésser, l'estaven esperant. La seva vigilància era disponibilitat; disponibilitat per a escoltar, disponibilitat per a posar-se en camí; era espera de la llum que els indiqués el camí. Això és el que a Déu li interessa Ell estima a tots perquè tots són criatures seves. Però algunes persones han tancat la seva ànima; el seu amor no troba en elles cap escletxa per on entrar. Creuen que no necessiten Déu; no el volen. D'altres, potser moralment igual de pobres i pecadors, almenys sofreixen per això. Esperen en Déu. Saben que necessiten la seva bondat, encara que no en tinguin una idea precisa. En el seu esperit obert a l'esperança, pot entrar la llum de Déu i, amb ella, la seva pau. Déu cerca persones que siguin portadores de la seva pau i la comuniquin. Preguem a ell perquè no trobi tancat el nostre cor. Esforcem-nos per ser capaços de ser portadors actius de la seva pau, precisament en el nostre temps. 

A més, la paraula pau ha adquirit un significat ben especial per als cristians: s'ha convertit en un nom per designar l'Eucaristia. En ella està present la pau de Crist. Per tots els llocs on se celebra l'Eucaristia, s'estén al món sencer com una xarxa de pau. Les comunitats reunides entorn de l'Eucaristia són un regne de pau ampli com el món. Quan celebrem l'Eucaristia ens trobem a Betlem, a la "casa del pa". Crist se'ns dóna, i amb això ens dóna la seva pau. Ens la dóna perquè duguem la llum de la pau en el més profund del nostre ésser i la comuniquem als altres; perquè siguem agents de la pau i contribuïm així a la pau en el món. Per això preguem: Compleix la teva promesa, Senyor. Fes que on hi ha discòrdia neixi la pau; que sorgeixi l'amor on regna l'odi; que es faci llum on dominen les tenebres. Fes que siguem portadors de la teva pau. Amén. 
 

MISSATGE "URBI ET ORBI"

«Us anuncio una gran alegria...: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor» (cf. Lc 2,10-11). Aquesta nit hem escoltat novament les paraules de l'àngel als pastors i hem reviscut el clima d'aquella Nit santa, la Nit de Betlem, quan el Fill de Déu es féu home i, naixent en una cova humil, va fer estatge entre nosaltres. En aquest dia solemne ressona l'anunci de l'àngel, que és també una invitació per a nosaltres, homes i dones del tercer mil·lenni, a acollir el Salvador. Que els homes d'avui no dubtin a rebre'l en les seves pròpies cases, a les ciutats, a les nacions i a cada racó de la terra. 

Certament en el mil·lenni que s'ha acabat fa poc, i especialment als últims segles, s'han assolit molts progressos en el camp tècnic i científic; són ingents els recursos materials dels quals avui podem disposar. No obstant això, l'home de l'era tecnològica, si s'encamina cap a una atròfia espiritual i un buit en el cor, corre el risc de ser víctima dels mateixos èxits de la seva intel·ligència i dels resultats de les seves capacitats operatives. Per això és important que obri la ment i el cor al Nadal de Crist, esdeveniment de salvació capaç d'imprimir una esperança renovada a l'existència de tot ésser humà.

«Desvetlla't, home: per tu, Déu s'ha fet home» (sant Agustí, Hom., 185). Desvetlla't, home del tercer mil·lenni! Per Nadal, l'Omnipotent es fa nen i demana ajuda i protecció; la seva manera de ser Déu posa en crisi la nostra manera de ser homes; la seva crida a les nostres portes ens interpel·la, interpel·la la nostra llibertat i ens demana que revisem la nostra relació amb la vida i la nostra manera de concebre-la. Sovint, l'edat moderna és presentada com l'inici del somni de la raó, com si la humanitat hagués sortit finalment a la llum, superant un període fosc. Però, sense Crist, la llum de la raó no basta per il·luminar l'home i el món. Per això, la paraula evangèlica del dia de Nadal – «Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes» (Jn 1,9)– ressona més que mai com a anunci de salvació per a tots. «Realment, el misteri de l'home només s'esclareix en el misteri del Verb encarnat» (Const.Gaudium et spes, 22). L'Església no es cansa de repetir aquest missatge d'esperança, reiterat pel Concili Vaticà II, que es va concloure precisament ara fa quaranta anys.

Home modern, adult i, tanmateix, de vegades feble en el pensament i en la voluntat, deixa't guiar per la mà del nen de Betlem, no tinguis por, fia't d'Ell! La força vivificant de la seva llum t'anima a comprometre't en la construcció d'un nou ordre mundial, fonamentat en relacions ètiques i econòmiques justes. El seu amor guia els pobles i esclareix la seva consciència comuna de ser “família”, cridada a construir vincles de confiança i d'ajuda mútua. Una humanitat unida podrà afrontar els nombrosos i preocupants problemes del moment actual: de l'amenaça terrorista a les condicions de pobresa humiliant en què viuen milions d'éssers humans, de la proliferació de les armes a les pandèmies i a la deterioració ambiental que amenaça el futur del planeta.

Que Déu, que s'ha fet home per amor a l'home, encoratgi tots els qui treballen per la pau i el desenvolupament integral a l'Àfrica, oposant-se a les lluites fratricides, perquè es consolidin els processos polítics encara fràgils i se salvaguardin els drets més elementals dels qui estan sumits en tràgiques situacions, com a Darfur i en altres regions de l'Àfrica central. Que dugui els pobles llatinoamericans a viure en pau i concòrdia. Que animi els homes de bona voluntat de Terra Santa, l'Iraq i el Líban, on, encara que no manquen signes esperançadors, han de ser confirmats per comportaments inspirats en la lleialtat i la saviesa; que afavoreixi els processos de diàleg a la península Coreana i en altres parts dels països asiàtics, a fi que se superin les divergències perilloses i, amb esperit amistós, s'assoleixin els acords de pau que tant anhelen els seus pobladors.

Per Nadal, el nostre esperit s'obre a l'esperança contemplant la glòria divina amagada en la pobresa d'un Nen embolcallat en bolquers i ficat al llit en una menjadora: és el Creador de l'univers reduït a la impotència d'un nounat. Acceptar aquesta paradoxa, la paradoxa de Nadal, és descobrir la Veritat que ens fa lliures i l'amor que transforma l'existència. A la nit de Betlem, el Redemptor es fa un de nosaltres, per ser company nostre en els camins insidiosos de la història. Prenguem la mà que Ell ens dóna: és una mà que no ens vol treure res, sinó que només vol donar.

Entrem amb els pastors a la cova de Betlem, sota la mirada amorosa de Maria, testimoni silenciós del prodigiós naixement. Que Ella ens ajudi a viure un bon Nadal; que ens ensenyi a guardar en el cor el misteri de Déu, que s'ha fet home per nosaltres; que ens guiï per donar al món testimoniatge de la seva veritat, del seu amor i de la seva pau.

BENET XVI

1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved