Dimecres comença
la quaresma
Pare Nostre!
Casal del Dr. Tarrés
Acció Catòlica
d'Adults
Missatge
de quaresma del Sant Pare
Resultat final de la col·lecta
de "Mans Unides"
DIMECRES COMENÇA LA
QUARESMA, TEMPS DE PREPARACIÓ A LA PASQUA
La quaresma comença amb el gest de la
imposició de la cendra, però es clou amb el de l'aigua de
la nit pasqual. A l'inici, cendres. Al terme, aigua baptismal. Amb el signe
penitencial de la cendra, de tan arrelada tradició en l'Església,
els fidels reconeixen que estan necessitats del perdó de Déu
i entren en el temps destinat a la purificació interior, amb la
voluntat de conversió.
El símbol de la cendra és un record
i una memòria.
Record d’allò que humilment som:
homes i dones pecadors.
Memòria d’allò que ens dóna
la dignitat més gran: la salvació de Jesucrist, obtinguda
en la seva Pasqua.
Les celebracions de l'Eucaristia, amb la imposició
de la cendra, seran a les 8, a les 10 i a les 20.15 h.
PARE NOSTRE!
Dimecres de cendra iniciem la quaresma. El Sant
Pare clou el text del seu missatge per a la quaresma d'enguany amb aquesta
exhortació: "Amb la senzillesa dels infants ens adrecem a Déu
anomenant-lo Abbà, Pare, en la pregària del Parenostre,
tal com Jesús ens ha ensenyat. Repetim amb freqüència,
al llarg de la quaresma, aquesta oració. Repetim-la amb profunda
devoció. Dient-li a Déu Pare nostre ens adonarem que som
fills seus i ens sentirem germans entre nosaltres. D'aquesta manera ens
resultarà més fàcil obrir el cor als petits, seguint
la invitació de Jesús: El qui rebi a un infant com aquest
en el meu nom, a mi m'acull" (Mt 18,5).
La pregària del Parenostre ens convida
a una conversió, a un canvi de mentalitat i d'actituds concretes.
Dir Pare nostre significa obrir-nos a Déu Pare de tots, el
qual ens fa veritablement germans. Dir Pare nostre és eixamplar
els horitzons a una universalitat que abraça tot ésser humà
i tot el món creat. Després d'invocar-lo com a Pare
diem i repetim diverses vegades: nostre. No diem "jo", sinó
"nosaltres", no "meu", sinó "nostre". Així som educats a
l'eclesialitat, a la comunitat, a la fraternitat. En la pregària
prenem consciència, en efecte, que som "fills" i que, per tant,
som "germans". Que durant la quaresma la nostra pregaria s'intensifiqui.
Cal que li dediquem més temps. I que la fem amb més amor
al Senyor.
Una pregària més ardent i fervorosa
La pregària és l'encontre amb el
Senyor, un encontre que ens projecta enmig del món amb un cor que
abraça tothom, en particular els més "petits", els "últims".
Tal com Jesús pregava. Preguem prou? Sabem pregar? Són preguntes
que a cada quaresma ens hem de tornar a fer. La resposta és, molt
probablement, aquesta: preguem poc i malament. No ens adonem que la pregària
abans que dir és, sobretot, escoltar .Aprendre a endinsar-se en
el silenci interior. El cristianisme és abans que res, una ascesi
de l'escolta interior. És l'art d'escoltar! Aprofitem, doncs,
la quaresma d'enguany, per escoltar amb més atenció la Paraula
de Déu. Aprofitem totes les ocasions que tinguem --i les que ens
ofereix la Parròquia-- per escoltar-la amb una atenció amorosa.
La nostra pregària esdevindrà així més ardent
--més inspirada-- i més fervorosa.
L'ascesi del dejuni
Amb la pregària, el dejuni i l’abstinència
constitueixen un element essencial de la quaresma. Cal que els visquem
en la seva amplitud, no com un mer compliment extern. No es tracta de fer
res que pugui fer perillar la nostra salut, sobretot si som grans. Però
el dejuni significa limitar voluntàriament algunes de les necessitats,
bàsiques o no, per tal d'alliberar en nosaltres el desig més
profund de servir Déu i d'ajudar el pròxim. El dejuni afronta
i limita les dues "passions-mare": l'avidesa (el desig immoderat
de tot ordre) i l'orgull, els quals són les que provoquen
en nosaltres la insensibilitat espiritual. Recordem les paraules d'un pare
antic: "No alimentis la teva sensualitat [...] purifica i regenera el teu
propi cos per preparar-te a la transfiguració del cos universal."
Cal que dejunem de raonaments inútils, de les vanes paraules, de
la maledicència, de la curiositat morbosa. Dejunem de la publicitat,
de les imatges seductores. Els camins de la quaresma demanen mortificació.
Aprendre a compartir
Si la pregària i el dejuni no ens mouen
a compartir amb els germans més necessitats signifiquen que n'hem
fet un pur ritualisme! La quaresma cristiana exigeix compartir els nostres
béns amb ells. Pregar i dejunar ens donarà llum per discernir
els signes dels temps, ulls per veure les necessitats i els sofriments
de tants germans La pregària i el dejuni "sanen" les relacions amb
els germans i, per tant, ens ajuden a fer-nos pròxims a ells com
el bon samarità. Que durant la quaresma, doncs, practiquem l'almoina
amb un sentit autènticament evangèlic. Pensem, sobretot,
amb Càritas i el Centre Assís. És la proposta de la
Parròquia.
Acudim al sagrament de la Penitencia
Una de les fórmules de l'acte penitencial
de la Missa --potser poc utilitzat-- diu així: "Humils i penedits
com el publicà en el temple, apropem-nos a Déu, just i misericordiós,
perquè s'apiadi també de nosaltres i ens perdoni els pecats."
El sagrament de la Penitència és el mitjà ordinari
per obtenir el perdó, no ho oblidem. La nostra pregària i
el nostre dejuni només seran agradables a Déu si acollim
el seu perdó i ens reconciliem amb els germans que hem ofès.
Les divisions, les discòrdies, els litigis, les injustícies,
són un obstacle a la pregària i ens incapaciten per viure
en una plena comunió amb el Pare i els germans. No deixem d'acudir
al sagrament de la Penitència o Reconciliació abans de la
Pasqua.
Mn. Manel Valls i Serra, rector
CASAL DEL DR. TARRÉS.
Dimarts 24 de febrer tindrà lloc al Centre Parroquial la reunió
mensual a les sis de la tarda.
ACCIÓ CATÒLICA
D'ADULTS. Dimarts 24 de febrer, a les
18.30 de la tarda, a la rectoria, tindrà lloc la reunió mensual
dirigida per Mn. Frederic Ràfols.
RESULTAT FINAL DE LA COL·LECTA
DE "MANS UNIDES". Notifiquem amb goig
que hem recollit un total d'11.528,84 euros (1.918.238 ptes). Aquests
darrers dies hem rebut, entre altres donatius, un taló de 5.000
euros.