URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es


Sarcòfag de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona

Any 27, n. 13: Setè Diumenge de durant l'Any
19 de febrer de 2006
IX Trobada General del MCJ
La col·lecta de Mans Unides
Casal del Beat Pere Tarrés
Escola de pregària del Beat Pere Tarrés
Exposició al Santíssim
Escola de Pares

Bruno Forte: "Deus caritas est: un comentari a l'encíclica"
 

El proper diumenge 26 de febrer 
IX Trobada General del Moviment Cristià de Joves

"Església en construcció: treballem per a Ell" 
A les 13.00 h: Celebració de l'Eucaristia 
presidida pel Sr. Arquebisbe de Barcelona 

TROBADA DEL MOVIMENT CRISTIÀ DE JOVES A SARRIÀ. El proper diumenge 26 de febrer, més de 100 joves de la Província Eclesiàstica de Barcelona s'aplegaran a la nostra Parròquia en la IX Trobada General del MCJ. Durant tot el dia, joves de Sant Vicenç i de grups d'altres parròquies estaran reunits al Centre Parroquial, on realitzaran diverses activitats i participaran activament en l'Eucaristia de les 13.00 h, presidida pel Sr. Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach. Al final de la missa, els joves dipositaran una ofrena floral a la Capella del Beat Tarrés.

LA COL·LECTA DE "MANS UNIDES". Es van recollir 7.161,84 euros (1.196.000 ptes). Aquests dies encara van arribant donatius de fidels que no ho havien fet. 

CASAL BEAT PERE TARRÉS. Les associades es reuniran dimarts, 21 de febrer, a les sis de la tarda, al Centre Parroquial. 

ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Cada dimecres, a la Capella del Santíssim, en acabar la missa de les 10.00 del matí. Una estona de meditació i pregària a partir dels textos dominicals de la Paraula de Déu. La recomanem vivament. 

EXPOSICIÓ AL SANTÍSSIM. Cada diumenge, de 19.15 a 19.45 h, a la Capella de la Puríssima, mitja hora de pregària silenciosa davant Crist-Eucaristia, pregant especialment per les vocacions.

ESCOLA DE PARES. La propera trobada tindrà lloc dissabte vinent, a les 18.00 h, a la sala de la planta baixa de la Rectoria El tema girarà entom de "La importància de la capacitat d'estimar dels nostres fills". Animeu-vos a participar en aquests encontres, dels quals podeu treure un molt bon profit en la vostra important tasca educadora envers els vostres fills. 

 

"DEUS CARITAS EST: UN COMENTARI A L'ENCÍCLICA"
Bruno Forte, arqueblsbe de Chieti-Vasto i un dels millors teòlegs actuals

La primera encíclica acostuma a ser l'instrument amb el qual un nou Papa presenta a l'Església allò que més porta a dintre. Per a Benet XVI, aquest centre i cor és l'amor. Un tema que pot semblar massa simple, sabut, descomptat: és així que el posaran en entredit tots aquells que del Papa teòleg s'haurien esperat qui sap quina complicada analisi de la situació i qui sap quina elaborada teràpia. En realitat, rere l'encíclica Déu és amor s'hi copsen raons que no són en absolut banals i que es poden reconduir, com a mínim, a tres escenaris, evocats amb la simplicitat a la qual només porta un llarg camí: l'escenari del cor, l'escenari del temps i l'escenari de l'Església actual. 

L'escenari del cor és explicat de seguida: hem estat fets per a estimar i no ens realitzarem si no és estimant. Tot amb tot, aquesta inesborrable necessitat d'amor és contínuament frustrada per les falsificacions i pels enganys que omplen la vida i la història. Manifesta o reprimida, la pregunta hi és en tot humà: Qui farà possible aquest amor impossible? 

És l'amor donat des de dalt --respon el Papa-- el qui ens fa capaços d'estimar més enllà de tota mesura de cansament, de tota trampa de la vida. Aquest amor és el que la llengua del Nou Testament anomena "àgape", l'amor objecte de la bona nova: en proposar-lo de nou al cor de tots, Benet XVI no tem de confrontar-se amb les grans objeccions que li han estat adreçades. Amb la de Nietszche, sobretot, segons el qual el cristianisme hauria "fet beure a l'eros un verí, el qual, encara que no li va ocasionar la mort, el va fer degenerar en vici". Amb això --observa el Papa--, el filòsof alemany expressava una percepció molt difosa: l'Església, amb els seus manaments i prohibicions, no fa potser amarga la cosa 
més formosa de la vida? (n. 3). Al profeta de l'advent del nihilisme --com el mateix Nietzsche es definí--, el Papa teòleg respon que l'amor cristíà "no és rebutjar l'eros, ni enverinar-lo, sinó sanejar-lo perquè assoleixi la seva veritable grandesa" (n.5). Allò que és dolent, i que fa mal, no és, en conseqüència l'eros, sinó la seva absolutització egoista, el seu ús replegat sobre els capricis del jo: fins i tot la relació amb Déu té una saludable component d' eros, aquella passió que travessa les experiències dels místics i que tot creient experimenta en la implicació integral del seu ésser en l'encontre amb l'Altre. Humanitat plena i feliç, conforme al designi diví sobre la creatura, és aleshores aquella que enriqueix l'àgape amb la força de l'eros, i purifica i enalteix l'eros amb la radiosa generositat de l'amor que ve de Dalt i tendeix cap a Dalt, cap a Déu. Per tant, no és l'oposició entre eros i àgape, esdevinguda de moda a partir del debat del segle passat endegat per les investigacions d'Anders Nygren (autor d'una obra clàssica que porta per títol Eros i àgape), la que es fa pròpia el Papa, sinó la relació fecunda entre amor passional i amor oblatiu, en la unitat de la persona humana que és cadascú de nosaltres. Un sí a l'home, per tant, un sí al seu cor necessitat d'amor, un sí a la relació amb Déu que sana i enforteix, sense suprimir res d'allò de veritable i bo que hi ha en nosaltres. 

El segon escenari és el del temps en què vivim: és convicció del Papa Benet XVI que només l'amor pot evitar el temible "xoc de les civilitzacions". Aquesta expressió, encunyada per Samuel Huntington com a títol del seu famós assaig, esdevingut per a molts la clau inspiradora de les relacions intemacionals després de l'11 de Setembre de 2001, recondueix la complexitat de la història a un cara a cara dramàtic, el de les nacions al segle XIX, el de les ideologies al XX i el de les civilitzacions i dels móns religiosos que hi al seu dessota. El segle XXI no seria altra cosa que el temps en el qual Cristianisme i Islam es disputaran els destins del món. D'aquesta manera, la veu de Joan Pau II, contrària a la resposta militar al tant citat odi terrorista, hauria estat fora de lloc. 

El Papa Benet proposa de nou la inspiració profunda del pensament del seu predecessor: el futur no s'edificarà amb murs de separació sinó amb ponts de diàleg, amb opcions de justícia per a tots, en especial per als més febles i perdedors de la història. Aquesta opció és amor: i d'aquesta opció la humanitat té més necessitat que l'aire que respira si volem que la casa del món pugui ser acollidora per a tots i generosa envers tots. L'amor, en definitiva, l'única força que buida per dintre la violència i crea vincles de pau, més que una cosa evasiva i consoladora és una força capaç de plantar cara a la vida i a la història i d'intervenir-hi decididament, i és l'única esperança dels homes. 

El darrer escenari és el de l'Església. Joseph Ratzinger no ha amagat el sofriment davant el contratestimoniatge de tants cristians, el que ell mateix no ha dubtat a definir "porqueria" a l'Església. D'aquesta ferida, hom no se n'allibera amb un banal cop d'esponja, o pitjor encara, tancant els ulls: la renovació de la vida eclesial --escrivia el jove professor, avui Papa-- "no consisteix en una quantitat d'exercicis i institucions exteriors, sinó en el fet de pertànyer únicament i enterament a Jesucrist. Renovació i simplificació, no en el sentit d'un reduir o un disminuir, sinó en el sentit d'esdevenir senzills, del girar-nos envers aquella veritable simplicitat, és a dir, la simplicitat del Déu U". L'autèntica reforma passa a través de l'amor: inspirats pe la primacia de la caritat i per les necessitats pastorals reals, qui pretén actuar en favor de la renovació de la vida eclesial ha de tornar a l'amor, amb la paciència de respectar també els camins més lents, en la docilitat i en l'obediència de l'Esperit, prompte a viure l'èxode sense retom de si mateix, en el qual consisteix el compromís d'estimar. '"Hem cregut en l'amor de Déu"; així el cristià pot expressar l'opció fonamental de la seva vida, A l'inici del ser cristià no hi ha una decisió ètica o una gran idea, sinó l'encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna a la vida un nou horitzó, i amb això la direcció decisiva" (n. 1). És a aquest amor que l'encíclica crida a tothom: "L'amor és possible, i nosaltres estem en condicions de practicar-lo perque hem estat creats a imatge de Déu. Viure l'amor, i d'aquesta manera fer entrar la llum de Déu en el món, eus ací allò a què voldria convidar amb la present encíclica" (n. 40). Qui de nosaltres pot pensar que aquest repte no l'atenyi personalment? 
 

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2006. All rights reserved