Portal arrow Documents arrow Full Parroquial arrow Any 2011 · nº09
Email
Imprimir

Any 32, núm. 9, Diumenge Vuitè de durant l’Any, 27 de febrer del 2011

"MIREU ELS OCELLS...MIREU ELS LLIRIS DELS PRATS. NO US NEGUITEGEU!"

Lliris del camp

Ocupar-se menys de les coses i més de la vida veritable, la qual és feta de relacions, consciència, llibertat, amor. Vols volar alt com un ocell? Vols florir en la vida com un lliri? Aleshores has de descarregar tot allò que pesa. Menys coses i més cor. Si l’ocell tingués por perquè demà arriba el falcó o el caçador, ja no cantaria més, no seria més una nota de llibertat en el cel blau. Si el lliri temés la tempesta que demà pot arribar, o recordés el temporal d’ahir, no floriria. Jesús observa la vida i la vida li parla de confiança i de Déu. Ens diu: feliços el nets de cor perquè veuran Déu, veuran en tot allò que existeix un punt virginal i confiat que és la presència de Déu, hi descobriran un altar on s’hi celebra la comunió entre el visible i l’invisible. “No us neguitegeu”. El neguit us treu el respir i no teniu temps per a contemplar una flor, una música, la primavera. Cerqueu per damunt de tot el Regne de Déu i tot això us serà donat de més a més. Cerqueu el Regne, ocupeu-vos de la vida interior, de les relacions, del cor; cerqueu pau per a vosaltres i per als altres, justícia per a vosaltres i per als altres, amor per a vosaltres i per als altres. Menys coses i més cor! I sereu lliures: aixecareu el vol, amunt, amunt!

L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA. De dilluns a divendres, en torns d’una hora, de les 8:30 del matí a les 8 del vespre. Diumenges, a les 19:15, mitja hora de pregària silenciosa pregant per les vocacions.

LA DIVINA MISERICÒRDIA. Cada divendres, a les 15:00, en la Capella del Santíssim, i durant aquest torn d’adoració eucarística, es resa la “Coronilla de la Divina Misericòrdia”.

HORA SANTA, DIVENDRES 4 DE MARÇ. És primer divendres de mes i, de 7 a 8 de la tarda fem una hora santa en la qual s’hi apleguen els fidels dels diversos torns d’adoració i totes les persones que desitgen compartir aquesta estona de pregària a Crist-Eucaristia. Cants senzills, repetitius, silencis, lectura de l’evangeli del diumenge, breu comentari, peticions suggerides per la lectura, intencions diverses de pregària.

RECORDS SOBRE MN. JOSEP PI I RAVENTÓS. A Martorell, la darrera parròquia de la qual en va ser rector durant mots anys, estan fent una miscel•lània sobre Mn. Pi. Els interessa saber quelcom sobre els dos anys en què fou vicari a la nostra Parròquia (1952-53). Les persones que en tinguin record, fotografies, o anècdotes, que es posin en contacte amb Mn. Manel.

LA JMJ A L’ARXIDIÒCESI DE MADRID. Tots els joves de la parròquia esteu convidats a “formar part de quelcom important” (lema del vídeo, el link del qual el podeu trobar al web de la parròquia). És la Jornada Mundial de la Joventut, que aquest any s’esdevindrà a l’agost els dies 17-21, a Madrid. Per apuntar-se contacteu amb el vicari Mn. Carles (telf. 93 203 09 07). A més a més, necessitarem voluntaris per a l’acollida que es farà aquí a Barcelona els dies previs, del 12 al 15 d’agost, tot cop de mà serà ben rebut. La informació i el formulari per inscriure-us al web: www.delejovebcn.com.

CONSELL EDUCATIU DE L’ESPLAI. Aquest divendres dia 4 de març tindrà lloc la reunió amb els pares responsables de l’esplai així com també amb els monitors responsables, per a avaluar i coordinar el curs. La trobada tindrà lloc a la sala de la rectoria a les 20’30h.

CENTRE PARROQUIAL. Avui diumenge 27, a les 12h, al Teatre del C.P., teatre en anglès: Tarzan, versió teatral de la coneguda història de l'orfe criat a la selva, amb cançons cantades en viu i per a tota la família, per la companyia The Performers Inc. Entrada, 6 €. A les 18h, al Teatre, recital de cant i piano de poetes i escriptors catalans, per Maria Miró, soprano, i Carles Puig al piano.

AL MAGREB CRIDEN "LLIBERTAT", QUE DESVETLLIN TAMBÉ LA NOSTRA!

Reflexió de Davide Rondoni, publicada al diari Avvenire el 23 de febrer. La traducció és nostra.

Magreb

Llibertat!, criden. I en parla l’internet, en parlen els nostres diaris. Les multituds que estan desafiant règims i bombes, qüestionen la nostra llibertat, Els joves s’arrisquen a perills i violències en tot el Magreb i en diversos indrets del món àrab perquè volen pa i llibertat. Desitjaria que prèviament a totes les possibles anàlisis polítiques que es poden fer, al temor pels futurs escenaris, a les acusacions de l’especulació sobre matèries primes, i prèviament a la presa de consciència de les inevitables conseqüències que en patirem, ens arribés, afilada com una espasa, la gran qüestió: la llibertat mou els éssers humans, fins allí on sembla impossible. Certament que aquestes revoltes exigeixen pa i alhora llibertat. Situacions esdevingudes insuportables des del punt de vista social han encès els ànims. Però com sempre s’esdevé, la carestia i la necessitat d’un bé particular (el pa) ha fet veure de manera més nítida l’absència d’un bé més gran (la llibertat). L’home està fet així. Vol sempre un bé més gran. La seva fam és infinita. No solament viu de pa.

Qualsevol assumpte relatiu a la llibertat és complicat. Perquè la llibertat és la cosa més profunda, més “estimada” com diu Dante, més íntima d’un home. És la seva part inexpugnable. Només ell pot vendre-la o bescanviar-la, però ningú no pot apagar-la. Tanmateix, la llibertat no es mou, no busca la pròpia satisfacció en una mena d’ambient químicament pur. Està sempre exposada a allò tèrbol, a allò parcial, a l’interès, a les passions. No existeix llibertat en acció en un estat pur, llevat en els sants. Tampoc els moviments de llibertat que s’estan expressant en aquestes dures jornades són “límpids”. Seria estúpid pretendre-ho. Però quan un home es mou per la llibertat, sempre ens interroga a tots nosaltres: ¿I tu, per quina cosa t’estàs movent? I, encara, abans d’això: ¿ens estem movent? Sembla que en moltes zones de la nostra societat hi regni l’immobilitat, no només en el sentit de la mancança de canvis significatius –una crisi en la que potser no hi falta certament el pa, però que en molts casos manlleva el tall o el treball- sinó en el sentit d’una assumpció de responsabilitat, d’escomesa, de sentit del risc.

Els joves del Magreb estan arriscant molt per tenir més llibertat. ¿I nosaltres? ¿I els nostres joves? Si en aquells contextos el desig de llibertat pot empènyer a sortir cap a la plaça, aquí ¿envers què ens està empenyent? Encara, una vegada més, tenim l’obligació de preguntar-nos: nosaltres, que crèiem saber-ne alguna cosa de la llibertat, ¿en tenim veritablement alguna idea?. Perquè aquells joves que s’arrisquen fins al límit en plantar cara als seus règims, ho han fet perquè els sentien contraris a la seves aspiracions de realitzar-se com a persones. La llibertat no és la conquesta d’un espai buit, en el qual fer-hi el que ens vingui en gana -com han predicat sovint aquí els mestres de la buidor- sinó la tensió envers béns i encontres que satisfacin a fons la nostra condició humana.

La llibertat pura i impura, bellíssima i tèrbola, és sempre recerca d’una satisfacció. Però un home que es considera materialment o existencialment “satisfet” solament a aquest nivell, no manifestarà cap voluntat de canvi. Protestarà potser per qüestions secundàries, per interessos, però no serà un ésser humà en moviment. No tindrà la duresa, la dolcesa, la tenacitat d’aquell ésser humà que veiem aquests dies, entre rius de bombes. Potser per això, amb la formulació de les nostres anàlisis no aconseguim que aquests esdeveniments ens interpel•lin ni interroguin en profunditat.

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sarrià, 2010. © All rights reserved