Any 32, núm. 10, Diumenge Novè de durant l’Any, 6 de març del 2011
Construir sobre roca significa construir la vida sobre l’amor
Avui l’evangeli ens explica la paràbola de les dues cases. Una fonamentada sobre la roca, l’altra sobre la sorra. Exclamar “Senyor, Senyor!”, però no escoltar la Paraula i no dur-la a la pràctica, esdevé una invocació estèril. Una església el servei de santificació, instrucció i guiatge i l’acció caritativa de la qual no esdevingui un anunci amb fets de la misericòrdia de Déu, una església que tota aquesta acció no porti a que els homes se sentin perdonats, una comunitat que no vagi a l’encontre real dels pobres i que no esguardi el món amb la mirada misericordiosa del Pare, corre el risc de ser una comunitat que només es mira a si mateixa. Qui no construeix les seves relacions sobre l’amor, construeix sobre el no-res. Qui edifica sobre l’amor no tindrà una vida més fàcil, una família sense problemes, però tindrà una existència en la consistència, amb més joies, amb arrels fortes. Els grans valors (honestedat, justícia, llibertat, fidelitat) no existeixen escindits d’ homes i dones que els encarnin en la seva existència i acceptin de servir-los fins a pagar-ne les extremes conseqüències. L’haver oblidat aquesta veritat elemental és un dels motius, i no certament l’últim, de la crisi moral i d’autoritat que vivim actualment en tants d’àmbits de la nostra societat, especialment en l’àmbit educatiu, en l’àmbit de la família I també, no cal dir-ho, en l’àmbit econòmic!
DIMECRES DE CENDRA
Imposició de la cendra a cada missa: 8, 10 i 20’15 h
Amb el símbol auster de la cendra que s’imposa al nostre cap o al nostre front, comencem la santa Quaresma. L’esperit comunitari de pregària, de sinceritat cristiana i de conversió al Senyor hi és magníficament expressat mitjançant la pràctica del dejuni. El Dimecres de Cendra és dia de dejuni i d’abstinència. Dejuni dels béns i de les seduccions del món. La reducció de l’aliment del cos és un signe eloqüent de la disponibilitat del cristià a l’acció de l’Esperit Sant i de la nostra solidaritat amb els germans per mitjà de l’almoina penitencial. La renúncia a d’altres plaers i satisfaccions legítimes completa el nostre gest del dejuni, transformant aquest període de gràcia en un anunci profètic d’un món nou, reconciliat amb el Senyor.
L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA. De dilluns a divendres, en torns d’una hora, de les 8:30 del matí a les 8 del vespre. Diumenges, a les 19:15, mitja hora de pregària silenciosa pregant per les vocacions.
LA DIVINA MISERICÒRDIA. Cada divendres, a les 15:00, en la Capella del Santíssim, i durant aquest torn d’adoració eucarística, es resa la “Coronilla de la Divina Misericòrdia”.
CONSELL PASTORAL. Dimarts, dia 8 de març, a les 8 del vespre, a la sala de juntes de la casa rectoral.
CENTRE PARROQUIAL. Avui, diumenge 6, a les 18'00h, al Teatre de Sarrià, Concert de viola i piano pel Duo Przybyl-Schube, Entrada 5€. Organitza Concertante. Dimecres 9, a les 20'30h, a la sala Tramuntana, Tertúlia: Coaching. Què i per a què?, per Neus M Oller Varela, cardiòloga i amb formació en coach.
LA SEGONA PART DEL “JESÚS” DEL PAPA
El 10 de març surt a la venda la segona part de “Jesús de Natzaret”, de Joseph Ratzinger / Benet XVI, amb el subtítol “Des de l’entrada a Jerusalem fins a la Resurrecció”. La seva lectura pot ajudar-nos a viure profitosament la Quaresma. Aquest segon volum està dedicat a la Passió, mort i a la Resurrecció de Crist, els moments més decisius en la vida de Jesús segons el Sant Pare, i comença on acabava el primer volum.
En aquest segon volum, Joseph Ratzinger profunditza en els motius pels quals Jesús fou condemnat i quins foren els culpables de la seva mort. El volum està editat per Llibreria Editora Vaticana (LEV), la qual té tots els drets d’autor de Benet XVI, i la edició italiana, que distribuirà Rizzoli, és de 300.000 còpies per a la primera edició. En llengua espanyola, l’edició ha estat confiada a Ediciones Encuentro, de Madrid.
Se sap que el Papa ja està treballant en la tercera part del llibre, la dedicada a la infància de Jesús i a l’inici de la seva predicació. Transcrivim a continuació uns fragments de l’edició espanyola, concretament del capítol “El proceso de Jesús”. Jesús acaba de reconèixer la seva reialesa davant Pilat: “Tu ho dius, jo sóc rei, i per això he nascut i he vingut al món, per ser testimoni de la veritat”.
Mi reino es la verdad
Jesús caracteriza la esencia de su reinado como el testimonio de la verdad. Pero la verdad, ¿es acaso una categoría política? O bien, ¿acaso el reino de Jesús nada tiene que ver con la política? Entonces, ¿a qué orden pertenece? Si Jesús basa su concepto de reinado y de reino en la verdad como categoría fundamental, resulta muy comprensible que el pragmático Pilato preguntara: “¿Qué es la verdad?
Es la cuestión que se plantea también en la doctrina moderna del estado: ¿Puede asumir la política la verdad como categoría para su estructura? ¿O debe dejar la verdad, como dimensión inaccesible a la subjetividad y tratar más bien de lograr la paz y la justicia con los instrumentos disponibles en el ámbito del poder? Y la política, en vista de la imposibilidad de poder contar con un consenso sobre la verdad y apoyándose en esto, ¿no se convierte acaso en instrumento de ciertas tradiciones que, en realidad, son sólo formas de conservación del poder? (…)
¿Qué es la verdad? Pilato no ha sido el único que ha dejado al margen esta cuestión como insoluble y, para sus propósitos, impracticable. También hoy se la considera molesta, tanto en la contienda política como en la discusión sobre la formación del derecho. Pero sin la verdad el hombre pierde en definitiva, el sentido de su vida para dejar el campo libre a los fuertes (…) La Humanidad se encontrará siempre frente a esta alternativa: decir Sí a ese Dios que actúa sólo con el poder de la verdad y el amor, o contar con algo concreto, algo que esté al alcance de la mano, con la violencia.
Los seguidores de Jesús non están en el lugar del proceso. Están ausentes por miedo. Pero faltan tambíén porque no se presentan como masa. Su voz se hará oír en Pentecostés, en el sermón de Pedro, que entonces “traspasará el corazón” de aquellos hombres que anteriormente habían preferido a Barrabás. Cuando éstos se preguntan: “¿Qué tenemos que hacer, hermanos?”, les responde: “Convertíos”; renovad y transformad vuestra forma de pensar, vuestro ser (cf. Hch 2,37s). Éste es el grito que, ante la escena de Barrabás, como en todas sus representaciones sucesivas, debe desgarrarnos el corazón y llevarnos al cambio de vida (…)
“Ecce homo”: esta palabra adquiere un significado que va más allá de aquel momento. En Jesús aparece lo que es propiamente el hombre. En Él se manifiesta la miseria de todos los golpeados y abatidos. En su miseria se refleja la inhumanidad del poder humano, que aplasta de esta manera al impotente. En Él se refleja lo que llamamos pecado: en lo que se convierte el hombre cuando da la espalda a Dios y toma en sus manos por cuenta propia el gobierno del mundo.
Pero también es cierto el otro aspecto: a Jesús no se le puede quitar su íntima dignidad. En Él sigue presente el Dios oculto. También el hombre maltratado y humillado continúa siendo imagen de Dios. Desde que Jesús se ha dejado azotar, los golpeados y heridos son precisamente imagen del Dios que ha querido sufrir por nosotros. Así, en medio de su pasión, Jesús es imagen de esperanza: Dios está del lado de los que sufren (…)
Pilato conocía la verdad de la que se trataba en este caso y sabía lo que la justicia exigía de él. Pero al final ganó en él la interpretación pragmática del Derecho (…) Una absolución del inocente podía perjudicarle personalmente, pero, además, podía provocar también otros trastornos y desórdenes que, precisamente en los dias de Pascua, había que evitar.
La paz fue para él, en esta ocasión, más importante que la justicia (…) Por el momento, todo parecía ir bien. Jerusalén permaneció tranquila. Pero que, en último término, la paz no se puede esclarecer contra la verdad es algo que se manifestaría más tarde.
