Aquest primer diumenge de Quaresma llegim com cada any l’evangeli de les temptacions. A través d’un estil literari molt peculiar aquest evangeli d’avui ens presenta com un programa. O millor dit, com dos programes: el programa de Jesús i el contraprograma del diable.

1) Primer mirem el que proposa el diable. En primer lloc proposa que Jesús, si és Fill de Déu, faci servir els seus poders per tenir béns materials: “Que les pedres es tornin pans”. Clavat a la Creu Jesús sentirà unes paraules semblants: “Si ets Fill de Déu baixa de la creu i creurem en tu”.

Proposa a més que Jesús, si és Fill de Déu, faci un signe espectacular perquè llavors tothom creurà en Ell. Tirar-se per la cornisa del temple i fer que els àngels el salvin.

I per acabar, traient-se ja la careta, el diable li promet tot el poder del món, amb la condició de proternar-se davant seu i adorar-lo.

2) Mirem ara el programa de Jesús: primer de tot viure de la Paraula de Déu, tal com diu el llibre del Deuteronomi. En segon lloc no buscar signes espectaculars temptant el Senyor, sinó anar seguint el camí ordinari, el dia a dia. Recordem que Jesús després de fer alguns miracles de misericòrdia, els diu a la gent que no ho diguin a ningú. Jesús no és partidari de la propaganda, que tant influeix en la nostra vida quotidiana. I tercer, Jesús ens porta en adoració cap al Pare: “Adora el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.

Si féssim un diorama d’aquesta escena veuríem que en les tres temptacions, el diable amb la seva mà assenyala cap a la terra: “aquestes pedres”. “Tira’t daltabaix”. “Et donaré tots els reialmes de la terra”. En canvi, Jesús les tres vegades aixeca el braç cap a dalt, cap al Pare: “La Paraula que surt de la boca de Déu”. “No temptis el Senyor, el teu Déu”. “Adora el Senyor el teu Déu”.

A la Capella Sixtina de Roma uns grans pintors del segle XV pintaren escenes de la vida de Moisès i de Jesús en els grans panys de paret de banda i banda. I en un pany de paret hi ha escenificada aquesta narració. A un cantó hi ha la primera temptació. El diable que va disfressat de frare franciscà, li assenyala les pedres. Jesús aixeca el braç al cel. Al mig de l’escena hi tornem a veure el diable, ara dalt de la cornisa del temple. També assenyala la terra on tindrà lloc el gran prodigi. Finalment a l’altra banda hi ha la tercera temptació: el diable es treu la seva disfressa i es mostra tan horrible com és. El poder de la terra és seu i el pot donar al qui l’adora. Jesús aixeca els dos braços al Pare mentre el diable es precipita al buit.

Jo penso que la nostra gran temptació és la de prescindir de Déu. Com si Déu no hi fos. Per això al començar la Quaresma aixequem els ulls al Pare. Ens trobem amb molts entrebancs, ens fa mal veure tanta gent, de vegades ben propera a nosaltres, que prescindeixen de Déu. Hem de pregar més, hem de llegir més les Escriptures, hem de cercar moments de pregària personal. Aquesta Quaresma podrem escoltar els dijous persones que ens hi ajudaran.

Posar el nostre cor en Déu de cap manera ens allunya del món i de les seves necessitats. Avui mateix, i després del Credo podrem aportar la nostra ajuda a Mans Unides. Les pedres no es tornen pans, però la nostra generositat es tornarà vida per molts germans nostres desconeguts i estimats. Gent que són reflex de Déu a qui adorem i estimem sobre totes les coses. Ajudar els pobres és una drecera per arribar a Déu.

Mn. Frederic Ràfols (16 de febrer de 2008)