XIX JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004
Voldríem veure Jesús (Jn 12,21)
Missatge del Sant Pare Joan Pau II

4 d'abril de 2004
URL: http://www.parroquiasarria.net · A/e: santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents

Roma 2000

 

 
Estimadíssims joves!

1. L’any 2004 constitueix l’última etapa abans de la gran cita de Colònia, on el 2005 se celebrarà la XX Jornada Mundial de la Joventut. Us invito doncs a intensificar el vostre camí de preparació espiritual, aprofundint el tema que he triat per aquesta XIX Jornada Mundial: “Voldríem veure Jesús” (Jn 12,21).

És la pregunta que alguns “grecs” adreçaren un dia als apòstols. Volien saber qui era Jesús. No es tractava simplement d'una aproximació per saber com es presentava l’home Jesús. Moguts per una gran curiositat i pel pressentiment que trobarien resposta a les seves preguntes fonamentals, volien saber qui era ell vertaderament i d'on venia.

2. Estimats joves, us invito també a vosaltres a imitar aquells “grecs” que s'adreçaren a Felip, mogut pel desig de “veure Jesús”. Que la vostra recerca no estigui motivada simplement per curiositat intel·lectual, que tanmateix ja és un valor, sinó estimulada sobretot per l’exigència íntima de trobar la resposta a la pregunta sobre el sentit de la vostra vida. Com el jove ric de l'Evangeli, cerqueu també vosaltres a Jesús per preguntar-li: “Què haig de fer per a posseir la vida eterna?” (Mc 10,17). L’evangelista Marc diu que Jesús el va esguardar i el va estimar. Penseu també en aquell altre episodi en què Jesús diu a Natanael: “Abans que Felip et cridés, t'he vist sola la figuera” i arrenca del cor d'aquell israelita autèntic (cfr Jn 1,47) una bella professió de fe: “Rabí, tu ets el Fill de Déu!” (Jn 1,49). El qui s'aproxima a Jesús amb el cor lliure de prejudicis pot arribar bastant fàcilment a la fe, perquè és Jesús mateix que ja l'ha vist i l'ha estimat el primer. L’aspecte més sublim de la dignitat de l’home està precisament en la seva vocació de comunicar amb Déu en aquest profund intercanvi de mirades que transforma la vida. Per veure Jesús cal sobretot deixar-se mirar per ell!

El desig de veure Déu habita al cor de tot home i tota dona. Estimats joves, deixeu-vos mirar als ulls per Jesús, perquè creixi en vosaltres el desig de veure la Llum, de tastar l'esplendor de la Veritat. En siguem conscients o no, Déu ens ha creat perquè ens estima i alhora perquè nosaltres també l'estimem. Heus aquí el perquè de la inesborrable nostàlgia de Déu que l’home porta al cor: “Busco la teva presència, Senyor. No t'amaguis lluny de mi!” (Sl 27,8). Aquest rostre –ho sabem– Déu en l'ha revelat en Jesucrist.

3. També vosaltres, estimats joves, voleu contemplar la bellesa d’aquest rostre? Aquesta és la pregunta que us faig en aquesta Jornada Mundial de la Joventut de l’any 2004. No hi respongueu massa de pressa. Primer de tot deu dins vostre el silenci. Deixeu que del fons del vostre cor sorgeixi aquest desig ardent de veure Déu, un desig potser sufocat pels sorolls del món i per les seduccions dels plaers. Deixeu que aquest desig sorgeixi i fareu l’experiència meravellosa de l’encontre amb Jesús. El cristianisme no és simplement una doctrina; és un è un encontre en la fe amb Déu que s’ha fet present en la nostra història amb la encarnació de Jesús.

Busqueu per tots els mitjans de fer possible aquest encontre, esguardant Jesús que us cerca apassionadament. Busqueu-lo amb els ulls de la carn a través dels esdeveniments de la vida i en el rostre dels altres; però busqueu-lo també amb els ulls de l’ànima per mitjà de la pregària i de la meditació de la Paraula de Déu, perquè “la contemplació del rostre de Crist no pot sinó inspirar-se en tot allò que diu d’ell l’Escriptura” (Novo millennio ineunte, 17).

4. Veure Jesús, contemplar el seu rostre és un desig inesborrable, però és un desig que l’home arriba fins i tot a deformar. És el que passa amb el pecat, l’essència el qual és precisament apartar els ulls del Creador per dirigir-los cap a la criatura.

Aquells “grecs” que cercaven la veritat no s’haurien pogut acostar a Crist si el desig que els movia, animat per un acte lliure i voluntari, no s’hagués concretat en una decisió clara: “Voldríem veure Jesús.” Ser veritablement lliure significa tenir la força d’escollir Aquell pel qual hem estat creats i acceptar la seva senyoria sobre la nostra vida. Ho percebeu al fons del vostre cor: tots els béns de la terra, tots els èxits professionals, el mateix amor humà que somnieu, mai no podran satisfer plenament els vostres anhels més íntims i profunds. Només l’encontre amb Jesús podrà donar sentit ple a la vostra vida: “Ens has fet per a tu, o Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposa en tu”, va escriure sant Agustí (Confessions, I, 1). No us deixeu distreure en aquesta recerca. Persevereu-hi, perquè el que s’hi posen en joc són la vostra realització plena i la vostra joia.

5. Estimats amics, si apreneu a descobrir Jesús en l’Eucaristia, el sabreu descobrir també en els vostres germans i germanes, en particular en els més pobres. L’Eucaristia rebuda amb amor i adorada amb fervor esdevé escola de llibertat i de caritat per acomplir el manament de l’amor. Jesús ens parla el llenguatge meravellós del do de si mateix i de l’amor fins al sacrifici de la pròpia vida. És un discurs fàcil? No, vosaltres ho sabeu! Oblidar-se d’un mateix no és fàcil; aparta l’home de l’amor possessiu i narcisista per obrir-lo a la joia de l’amor que es dóna. Aquesta escola eucarística de llibertat i de caritat ensenya a superar les emocions superficials per radicar-se fermament en el que és bo i veritable; deslliura del replegament sobre un mateix i predisposa a obrir-se als altres, ensenya a passar d’un amor afectiu a un amor efectiu. Perquè estimar no és només un sentiment; és un acte de voluntat que consisteix a preferir constantment el bé dels altres, abans que el propi: “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13).

I és amb aquesta llibertat interior i aquesta caritat ardent que Jesús ens ensenya a trobar-lo en els altres, en primer lloc en el rostre desfigurat dels més pobres. A la beata Teresa de Calcuta li agradava distribuir la seva “targeta de visita” en la qual hi havia escrit: “Fruit del silenci és la pregària; fruit de la pregària, la fe; fruit de la fe, l’amor; fruit de l’amor, el servei; fruit del servei, la pau.” Aquest és el camí per trobar-se amb Jesús. Afronteu tots els sofriments humans amb l’empenta de la vostra generositat i amb l’amor que Déu infon en els vostres cors per mitjà de l’Esperit Sant: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25,40). El món té una necessitat urgent del gran signe profètic de la caritat fraterna! De fet, no n’hi a prou a “parlar” de Jesús; sinó que també cal fer-lo “veure” d’alguna manera, amb el testimoniatge eloqüent de la pròpia vida (cfr. Novo millennio ineunte, 16).

I no oblideu de cercar el Crist i de reconèixer la seva presència en l’Església. Aquesta és com la prolongació de la seva acció salvadora en el temps i en l’espai. És en ella i per mitjà d’ella que Jesús continua fent-se visible avui i sortint a l’encontre dels homes. En les vostres parròquies, moviments i comunitats, sigueu acollidors els uns envers els altres per fer créixer la comunió entre vosaltres. És aquest el signe visible de la presència del Crist en l’Església, malgrat el diafragma opac que hi posa sovint el pecat dels homes.

6. No us sorprengueu després si en el vostre camí us trobeu amb la Creu. És que Jesús no va dir als seus deixebles que el gra de blat ha de caure a terra i morir per poder donar molt de fruit (cfr. Jn 12,23-26)? Indicava així que la seva vida lliurada fins a la mort seria fecunda. Ho sabeu: després de la resurrecció de Crist, la mort ja no tindrà mai l’última paraula. L’amor és més fort que la mort. Si Jesús ha acceptat de morir a la creu, convertint-la en la font de la vida i el senyal de l’amor, no és ni per feblesa ni per gust pel sofriment. És per obtenir-ne la salvació i fer-nos, ja des d’ara, partícips de la seva vida divina.

És precisament aquesta la veritat que vaig voler recordar als joves del món quan els vaig entregar una gran Creu de fusta al final de l’Any Sant de la Redempció del 1984. Des de llavors, la Creu ha recorregut diversos països, com a preparació de les vostres Jornades Mundials. Centenars de milers de joves han pregat al voltant d’aquella Creu. Posant als seus peus el pes que els afeixugava, han descobert que són estimats per Déu i molts d’ells han trobat també la força per canviar les seves vides. 

Enguany, en el XX aniversari d’aquell esdeveniment, la Creu serà acollida solemnement a Berlín, des d’on, pelegrinant a través de tot Alemanya, arribarà l’any que ve a Colònia. Avui desitjo repetir les paraules que vaig pronunciar llavors: “Estimats joves..., us confio la Creu de Crist! Porteu-la pel món com a senyal de l’amor del Senyor Jesús per la humanitat i anuncieu a tothom que no hi ha salvació ini redempció sinó és en Crist mort i ressuscitat.”

7. Els vostres contemporanis esperen de vosaltres que sigueu els testimonis d’Aquell que heu trobat i que us fa viure. En les realitats de la vida quotidiana, sigueu testimonis intrèpids de l’amor que és més fort que la mort. A vosaltres us correspon assumir aquest repte! Poseu tots els vostres talents i el vostre ardor juvenil al servei de l’anunci de la Bona Nova. Sigueu els amics entusiastes de Jesús que presenten el Senyor a tots els qui el desitgen veure, sobretot els qui estan més allunyats d’ell. Felip i Andreu van conduir aquells “grecs” cap a Jesús: Déu se serveix de l’amistat humana per guiar els cors a la font de la caritat divina. Sentiu-vos responsables de l’evangelització dels vostres amics i de tots els vostres coetanis.

Que la beata Verge Maria, que durant tota la vida es va dedicar assíduament a la contemplació del rostre de Crist, us custodiï incessantment sota la mirada del seu Fill (cfr Rosarium Virginis Mariæ, 10) i us sostingui en la preparació de la Jornada Mundial de Colònia, que ja des d’ara us invito a esguardar amb entusiasme responsable i afectiu. La Verge de Natzaret, com a Mare atenta i pacient, modelarà en vosaltres un cor contemplatiu i us ensenyarà a fixar l’esguard en Jesús perquè, en aquest món que passa, sigueu profetes del món que mai no mor. 

Amb afecte us imparteixo una benedicció especial, que us acompanyi en el vostre camí.

El Vaticà, 22 de febrer de 2004
 
 

JOAN PAU II
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved