PRESENTACIÓ
En el senyal de la fidelitat
El viacrucis és un dels exercicis
de pietat predilectes del Sant Pare: una predilecció que s’arrela
en la tradició familiar, en les pràctiques de la parròquia
on Karol Wojtyla fou batejat, en les preferències pastorals de Polònia,
el cos de la qual –la seva terra– ferit, dividit, despullat per potències
estrangeres ha prolongat el misteri de la passió de Crist. Es comprèn,
doncs, per què l’exercici del viacrucis, que en la primera meitat
del segle XVIII ja havia adoptat la forma actual i havia estat aprovat
per la Santa Seu, es va difondre ràpidament per la Polònia
i es va arrelar fermament en l’humus de la pietat popular.
Joan Pau II, des que Déu,
en el seu designi providencial, el va cridar a la càtedra de Pere
(el 16 d’octubre de 1978), mai no ha faltat a la cita del «Viacrucis
al Colosseu», el vespre del Divendres Sant. En aquest, el Sant Pare
hi veu intensament el lligam profund que uneix Jerusalem, la ciutat on
Jesús, carregat amb la Creu, va recórrer l’últim tram
del camí de la seva vida; Cracòvia, llavors la seva seu episcopal,
amb la catedral que s’erigeix sobre el turó de Wawel i que per molts
segles ha estat el cor de la monarquia i de l’Església, quasi un
emblema de la Polònia gloriosa i destrossada, i Roma, la seu del
Successor de Pere, a qui Jesús confia el deure de confirmar els
germans en la fe (cf. Lc 22,31), de pasturar les seves ovelles (cf. Jn
21, 15-17), i al qual adreçà l’última i urgent invitació:
«Tu segueix-me» (Jn 21,22).
Els dos jubileus de la Redempció
Durant el pontificat de Joan Pau
II s’han celebrat dos jubileus de caràcter universal: el primer
el 1983-1984, 1950è aniversari de la Redempció; el segon
l’any 2000, bimil·lenari del naixement de Crist. En ambdós
jubileus els textos de meditació i les pregàries del viacrucis
del Divendres Sant han estat escrits pel mateix Sant Pare.
El jubileu de 1984
Al viacrucis de 1984, Joan Pau II
escrivia: «Jesús de Natzaret, al final del seu pelegrinatge
per la terra, ha d’esdevenir tot u amb la Creu. S’hi ha d’unir. Fondre-s’hi:
en un únic senyal de salvació per al món».[1]
El text del viacrucis constitueix una invitació a tots els homes
a entrar «en la profunditat del Misteri de la Redempció».[2]
Sense entrar en el Misteri no hi ha salvació per a l’home, el qual,
quan s’apaga la llum de l’esperança, recau en la foscor d’una existència
desesperada.
Les oracions del viacrucis de 1984
quasi sempre eren molt breus, gairebé intenses jaculatòries
adreçades a capgirar la paradoxa inaudita: que la summa injustícia
–Jesús, el Just, condemnat a una mort infamant– esdevingui per nosaltres
font de vida i de gràcia.
El jubileu de 2000
Al viacrucis de 2000 les meditacions
són més àmplies i tenen més referències
bíbliques, amb oracions més articulades. Les meditacions
i pregàries són comentaris pertinents a l’estació
objecte de contemplació, però el pensament del Sant Pare
s’adreça vers l’esdeveniment que domina l’any 2000: la celebració
del bimil·lenari del naixement de Crist. Jesús neix per ser
l’Anyel immaculat que serà immolat en expiació dels nostres
pecats (cf. 1Jn 2,2; Rm 3,25). Neix per ser el Summe Sacerdot que oferirà
a l’altar de la Creu el sacrifici redemptor. Però el 2000 és
l’alba d’un nou mil·lenni i per això Joan Pau II gira espontàniament
el pensament també vers el tercer mil·lenni de l’era cristiana,
que s’acaba d’iniciar. També aquest s’haurà de senyalar amb
el «signe de l’amor salvífic de Déu per a l’home»:
només així, «transmetent al nou mil·lenni /
el senyal de la Creu, / serem autèntics testimonis de la redempció».[3]
Al viacrucis s’apleguen records de
la cultura i de la pietat popular polonesa: citacions de cants quaresmals,
reflexions de pensadors, referències a imatges estimades dels fidels,
com la Smitna Dobrodziejka, venerada a l’església dels franciscans
de Cracòvia. I sobretot retorna sovint la memòria de la Verge
dels Dolors: a les estacions IV, VIII, XII, XIII i XIV.
El jubileu del Pontificat
Però a més dels grans
jubileus de 1984 i de 2000, en el pontificat de Joan Pau II hi ha un tercer
jubileu, justament l’any 2003. Aquest és d’una altra índole
i té una altra motivació. El 2003, exactament, se celebra
el XXV aniversari del servei pastoral de Joan Pau II com a bisbe de Roma:
és doncs universal, perquè fa referència al Pastor
de l’Església universal; tanmateix, és un trajecte jubilar
sense cap estructura jurídica, però percebut intensament:
en primer lloc pel mateix Sant Pare, per la seva Diòcesi de Roma,
pels seus col·laboradors immediats i pels fidels d’arreu del món.
El jubileu assumeix espontàniament les connotacions d’agraïment
a Déu pel haver donat a l’Església el Pastor Joan Pau II,
i de la súplica, perquè el Senyor el conforti, el sostingui,
l’il·lumini en la sol·licitud quotidiana i infatigable per
totes les Esglésies.
També per aquest jubileu,
les meditacions del viacrucis les ha compost el mateix Sant Pare, però
no pel faust recorregut del 2003, sinó en ocasió dels exercicis
espirituals que com a cardenal arquebisbe de Cracòvia va fer
l’any 1976 a Pau VI i a la Cúria Romana al Vaticà, a la Capella
Matilde (ara Redemptoris Mater).
Amb el títol emblemàtic
de “Signe de contradicció” (cf. Lc 2, 34), les meditacions van ser
publicades l’any 1977 en una primera edició i el 2001 se’n va fer
una segona edició.[4] El Sant Pare ha volgut reprendre
aquell viacrucis, traient-lo del lloc ocult de la Capella Matilde, per
celebrar-lo en la immensa platea, veritable Statio Urbis et Orbis, del
Colosseu-Fors imperials-Palatí en la nit del Divendres Sant. Decisió
meditada i feliç iniciativa que permet, entre altres coses, constatar
que el magisteri de Joan Pau II, «tan ric, tan gran, tan pertinent»
és, en molts punts, «ja present in nuce a Signe de contradicció».[5]
«Signe de contradicció»
Mentre el Sant Pare pensava en el
viacrucis del 2003, el món es veia agitat per les notícies,
esdevingudes cada vegada més precises, de l’amenaça d’un
enorme conflicte bèl·lic. Novament Jesús, «Príncep
de la Pau» (Is 9,5), esdevenia «signe de contradicció»:
a la seva oferta d’amor el món ha respost amb l’odi, a la seva llum
vivificant hi oposa la tenebra homicida, a la seva proposta de veritat
i de llibertat prefereix la mentida i l’opressió. El Sant Pare,
d’acord amb la missió rebuda de Crist, ha cercat de conjurar la
perspectiva de la guerra amb la seva veu lliure i forta, amb múltiples
iniciatives diplomàtiques, sobretot amb el dejuni, amb la pregària
i amb la petició confiada a la Verge.
Però l’advertiment angoixat
del Sant Pare no ha estat escoltat: el 20 de març ha esclatat una
guerra devastadora. El text de 1976 no ha estat modificat. Era tràgicament
actual: «La terra ha esdevingut un cementiri. Quants homes, tants
sepulcres. Un gran planeta de tombes [ ... ] entre totes les tombes escampades
pels continents del nostre planeta, n’hi ha una en la qual el Fill de Déu,
l’home Jesucrist, ha vençut la mort amb la mort. “O mors! Ero
mors tua!” (1 ant. Lloança Dissabte Sant)». Però
ni tan sols les noves tombes, cada vegada més nombroses, obertes
pel conflicte bèl·lic actual no podran matar l’esperança
ni impedir la victòria de Crist sobre la mort.
En el senyal de la Verge
L’inici de l’any jubilar del servei
episcopal de Joan Pau II a Roma (1978-16 ottobre-2003) coincideix amb la
promulgació de la carta apostòlica Rosarium Virginis Mariae
amb la qual el Sant Pare ha proclamat l’Any del Rosari (2002-16 ottobre-2003).
També el viacrucis 2003 es farà en el signe de la Verge.
El cardinal Stefan Wyszyski, primat de Polònia i testimoni heroic
de la fe, explica que el cardinal Karol Wojtyla era poc inclinat a acceptar
la invitació que li va adreçar Pau VI, però finalment
la va acceptar, confiant en la Verge, perquè se sentia fill «d’aquella
Nació que té el costum de dir “sí” només a
Déu, a l’Església de Crist i a la seva Mare».[6]
A la pregària inicial del
viacrucis 2003, el Sant Pare recorda: “Amb nosaltres hi ha també
Santa Maria. Ella va enfilar el turó del Gòlgota com a Mare
del Fill defallent, Deixebla del Mestre de veritat, nova Eva al costat
de l’arbre de la vida, Dona del dolor associada a l’«Home dels dolors
que coneix bé el patiment» (Is 53,3), Filla d’Adam, Germana
nostra, Reina de la Pau. Mare de misericòrdia, ella està
pendent dels seus fills, exposats encara als perills i els afanys, per
veure’n els sofriments, sentir-ne els gemecs que s’enlairen de les seves
misèries, per donar confort i restituir l’esperança de la
pau.
El Vaticà, 31 de març
de 2003
+ PIERO MARINI, bisbe titular de
Martirano i mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies
NOTES
[1] Joan Pau II,
Via Crucis al Colosseo nell’Anno giubilare della Redenzione, Tipografia
Poliglotta Vaticana 1984, p. 9.
[2]Ibid., p. 10.
[3] Joan Pau II,
Via Crucis al Colosseo nell’Anno giubilare 2000, Tipografia Vaticana 2000,
p. 14.
[4] Primera edició:
Vita e Pensiero,1977; segona edició: Gribaudi, 2001.
[5] L. Negri, en
el prefaci a l’edició de 2001.
[6] S. Wyszytski,
en el prefaci a l’edició de 1977.