1. El passat 29 de juny,
el Congrés dels Diputats va votar favorablement una proposició
no de llei del Partit Socialista que sol·licita l'equiparació
legal plena de les unions de persones del mateix sexe amb el veritable
matrimoni. El Govern, per mitjà del ministre de Justícia,
es va apressar a anunciar que al setembre remetrà a la Cambra un
projecte de llei en aquest mateix sentit i que confia que l'anomenat matrimoni
homosexual sigui possible legalment ja a començaments de l'any vinent.
També es van votar diverses proposicions de llei que legitimarien
les unions homosexuals de diverses maneres.
2. Les persones homosexuals,
com tothom, tenen la dignitat inalienable que correspon a cada ésser
humà. No és acceptable de cap manera que siguin menyspreades,
maltractades o discriminades. És evident que, com a persones, tenen
en la societat els mateixos drets que qualsevol ciutadà i, com a
cristians, estan cridats a participar en la vida i en la missió
de l'Església. Condemnem una vegada més les expressions o
els comportaments que lesionen la dignitat d'aquestes persones i els seus
drets, i apel·lem de nou als catòlics a respectar-les i a
acollir-les com correspon a una caritat veritable i coherent.
3. Amb tot, davant la inusitada
innovació legal anunciada, tenim el deure de recordar també
quelcom tan obvi i natural com que el matrimoni no pot ser contret més
que per persones de sexe diferent: una dona i un home. A dues persones
del mateix sexe no els assisteix cap dret de contreure matrimoni entre
elles. Per la seva banda, l'Estat no pot reconèixer aquest dret
inexistent, si no és actuant d'una manera arbitrària que
excedeix les seves capacitats i que, sens dubte, danyarà molt seriosament
el bé comú. Les raons que avalen aquestes proposicions són
d'ordre antropològic, social i jurídic. A continuació
les repassem de manera succinta, seguint les orientacions recents del Papa
en aquest sentit.
4. a) Els significats
unitiu i procreatiu de la sexualitat humana es fonamenten en la realitat
antropològica de la diferència sexual i de la vocació
a l'amor que en neix, oberta a la fecunditat. Aquest conjunt de significats
personals fa de la unió corporal de l'home i la dona en el matrimoni
l'expressió d'un amor pel qual es lliuren mútuament de tal
manera que aquesta donació recíproca arriba a constituir
una autèntica comunió de persones, la qual, alhora que fa
plenes les seves existències, és el lloc digne per a l'acollida
de noves vides personals. En canvi, les relacions homosexuals, en no expressar
el valor antropològic de la diferència sexual, no realitzen
la complementarietat dels sexes, ni poden ingendrar nous fills.
De vegades s'argüeix
en contra d'aquestes afirmacions que la sexualitat pot anar separada actualment
de la procreació i que, de fet, així succeeix gràcies
a les tècniques que, d'una banda, permeten el control de la fecunditat
i, de l'altra, fan possible la fecundació als laboratoris. No obstant
això, és necessari reconèixer que aquestes possibilitats
tècniques no poden ser considerades com a substitutiu vàlid
de les relacions personals íntegres que constitueixen la rica realitat
antropològica del veritable matrimoni. La tecnificació deshumanitzadora
de la vida no és un factor de veritable progrés en la configuració
de les relacions conjugals, de filiació i de fraternitat.
El bé superior dels
nens exigeix, per descomptat, que no siguin encarregats als laboratoris,
però tampoc adoptats per unions de persones del mateix sexe. En
aquestes unions, no hi podran trobar la riquesa antropològica
del veritable matrimoni, l'únic àmbit on, com ha recordat
Joan Pau II recentment a l'ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu, les
paraules pare i mare es poden “dir amb goig i sense engany”.
No hi ha raons antropològiques ni ètiques que permetin fer
experiments amb quelcom tan fonamental com és el dret dels nens
a conèixer al seu pare i la seva mare i a viure amb ells, o, si
s'escau, a comptar almenys amb un pare i una mare adoptius, capaços
de representar la polaritat sexual conjugal. La figura del pare i la de
la mare són fonamentals per a la identificació sexual clara
de la persona. Cap estudi ha posat mai en qüestió de manera
fefaent aquestes evidències.
b) La rellevància
de l'únic veritable matrimoni per a la vida dels pobles és
tal que difícilment es poden trobar raons socials més poderoses
que les que obliguen l'Estat al reconèixer-lo, tutelar-lo i promoure'l.
Es tracta, en efecte, d'una institució més primordial que
l'Estat mateix, inscrita en la naturalesa de la persona com a ésser
social. La història universal ho confirma: cap societat ha donat
a les relacions homosexuals el reconeixement jurídic de la institució
matrimonial.
El matrimoni, com a expressió
institucional de l'amor dels cònjuges, que s'hi realitzen a si mateixos
com a persones i que engendren i eduquen els seus fills, és la base
insubstituïble del creixement i de l'estabilitat de la societat. No
hi pot haver veritable justícia i solidaritat si les famílies,
basades en el matrimoni, s'afebleixen com a llar de ciutadans d'una humanitat
ben formada.
Si l'Estat procedeix a donar
curs legal a un suposat matrimoni entre persones del mateix sexe, la institució
matrimonial en quedarà greument afectada. Fabricar moneda falsa
és devaluar la moneda veritable i posar en perill tot el sistema
econòmic. De la mateixa manera, equiparar les unions homosexuals
als veritables matrimonis és introduir un factor perillós
de dissolució de la institució matrimonial i, amb ella, del
just ordre social.
Es diu que l'Estat pretesament
té l'obligació d'eliminar la discriminació secular
que els homosexuals han patit per no poder accedir al matrimoni. Certament,
cal protegir els ciutadans contra tota discriminació injusta. Però
és igualment necessari protegir la societat de les pretensions injustes
dels grups o dels individus. No és just que dues persones del mateix
sexe pretenguin casar-se. Que les lleis ho impedeixin no suposa cap discriminació.
En canvi, sí que seria injust i discriminatori que el veritable
matrimoni fos tractat igual que una unió de persones del mateix
sexe, que ni té ni pot tenir el mateix significat social. Convé
notar que, entre altres coses, la discriminació del matrimoni no
ajudarà de cap manera a superar la profunda crisi demogràfica
que patim.
c) S'al·leguen
també raons de tipus jurídic per a la creació de la
ficció legal del matrimoni entre persones del mateix sexe. Es diu
que aquesta seria l'única forma d'evitar que no poguessin gaudir
de determinats drets que els corresponen com a ciutadans. En realitat,
el més just és que acudeixin al dret comú per obtenir
la tutela de situacions jurídiques d'interès recíproc.
En canvi, convé pensar
en els efectes d'una legislació que obre la porta a la idea que
el matrimoni entre un home i una dona sigui només un dels matrimonis
possibles, en igualtat de drets amb altres tipus de matrimoni. La influència
pedagògica sobre les ments de les persones i les limitacions, fins
i tot jurídiques, de les seves llibertats, que es poden suscitar
seran sens dubte molt negatives. Es podrà continuar sostenint la
veritat del matrimoni, i educar els fills d'acord amb ella, sense que els
pares i els educadors vegin conculcat el seu dret a fer-ho així
per un nou sistema legal contrari a la raó? No s'acabarà
tractant d'imposar a tots per la pura força de la llei una visió
de les coses contrària a la veritat del matrimoni?
5. Pensem, doncs, que el
reconeixement jurídic de les unions homosexuals i, més encara,
la seva equiparació amb el matrimoni, constituiria un error i una
injustícia de conseqüències molt negatives per al bé
comú i el futur de la societat. Naturalment, només l'autoritat
legítima té la potestat d'establir les normes per a la regulació
de la vida social. Però també és evident que tots
podem i hem de col·laborar amb l'exposició de les idees i
amb l'exercici d'actuacions raonables perquè aquestes normes responguin
als principis de la justícia i contribueixin realment a la consecució
del bé comú. Convidem, doncs, a tothom, especialment als
catòlics, a fer tot el que legítimament estigui a les seves
mans en el nostre sistema democràtic perquè les lleis del
nostre país resultin favorables a l'únic veritable matrimoni.
En particular, davant la situació en la qual ens trobem, “el parlamentari
catòlic té el deure moral d'expressar clarament i públicament
el seu desacord i votar contra el projecte de llei” que pretengui
legalitzar les unions homosexuals.
6. La institució
matrimonial, amb tota la bellesa pròpia del veritable amor humà,
fort i fèrtil, també enmig de les seves fragilitats, és
molt distingida per tots els pobles. És una realitat humana que
respon al pla creador de Déu i que, per als batejats, és
sagrament de la gràcia de Crist, l'espòs fidel que ha donat
la seva vida per l'Església i n'ha fet una mare feliç i fecunda
de molts fills. Precisament per això, l'Església reconeix
el valor sagrat de tot matrimoni veritable, també del que contreuen
els qui no professen la nostra fe. Juntament amb moltes persones d'ideologies
i de cultures molt diverses, estem obstinats a enfortir la institució
matrimonial, abans que res, oferint als joves exemples per seguir i impulsos
per secundar. En aquest projecte d'una civilització de l'amor, les
persones homosexuals seran respectades i acollides amb amor. Invoquem per
a tots la benedicció de Déu i l'ajuda de santa Maria i de
sant Josep.
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]