Textos: Parròquia
Altres documents

 
1. El passat 29 de juny, el Congrés dels Diputats va votar favorablement una proposició no de llei del Partit Socialista que sol·licita l'equiparació legal plena de les unions de persones del mateix sexe amb el veritable matrimoni. El Govern, per mitjà del ministre de Justícia, es va apressar a anunciar que al setembre remetrà a la Cambra un projecte de llei en aquest mateix sentit i que confia que l'anomenat matrimoni homosexual sigui possible legalment ja a començaments de l'any vinent. També es van votar diverses proposicions de llei que legitimarien les unions homosexuals de diverses maneres.

2. Les persones homosexuals, com tothom, tenen la dignitat inalienable que correspon a cada ésser humà. No és acceptable de cap manera que siguin menyspreades, maltractades o discriminades. És evident que, com a persones, tenen en la societat els mateixos drets que qualsevol ciutadà i, com a cristians, estan cridats a participar en la vida i en la missió de l'Església. Condemnem una vegada més les expressions o els comportaments que lesionen la dignitat d'aquestes persones i els seus drets, i apel·lem de nou als catòlics a respectar-les i a acollir-les com correspon a una caritat veritable i coherent.

3. Amb tot, davant la inusitada innovació legal anunciada, tenim el deure de recordar també quelcom tan obvi i natural com que el matrimoni no pot ser contret més que per persones de sexe diferent: una dona i un home. A dues persones del mateix sexe no els assisteix cap dret de contreure matrimoni entre elles. Per la seva banda, l'Estat no pot reconèixer aquest dret inexistent, si no és actuant d'una manera arbitrària que excedeix les seves capacitats i que, sens dubte, danyarà molt seriosament el bé comú. Les raons que avalen aquestes proposicions són d'ordre antropològic, social i jurídic. A continuació les repassem de manera succinta, seguint les orientacions recents del Papa en aquest sentit.
 
4. a) Els significats unitiu i procreatiu de la sexualitat humana es fonamenten en la realitat antropològica de la diferència sexual i de la vocació a l'amor que en neix, oberta a la fecunditat. Aquest conjunt de significats personals fa de la unió corporal de l'home i la dona en el matrimoni l'expressió d'un amor pel qual es lliuren mútuament de tal manera que aquesta donació recíproca arriba a constituir una autèntica comunió de persones, la qual, alhora que fa plenes les seves existències, és el lloc digne per a l'acollida de noves vides personals. En canvi, les relacions homosexuals, en no expressar el valor antropològic de la diferència sexual, no realitzen la complementarietat dels sexes, ni poden ingendrar nous fills.
De vegades s'argüeix en contra d'aquestes afirmacions que la sexualitat pot anar separada actualment de la procreació i que, de fet, així succeeix gràcies a les tècniques que, d'una banda, permeten el control de la fecunditat i, de l'altra, fan possible la fecundació als laboratoris. No obstant això, és necessari reconèixer que aquestes possibilitats tècniques no poden ser considerades com a substitutiu vàlid de les relacions personals íntegres que constitueixen la rica realitat antropològica del veritable matrimoni. La tecnificació deshumanitzadora de la vida no és un factor de veritable progrés en la configuració de les relacions conjugals, de filiació i de fraternitat.

El bé superior dels nens exigeix, per descomptat, que no siguin encarregats als laboratoris, però tampoc adoptats per unions de persones del mateix sexe. En aquestes unions, no hi podran trobar  la riquesa antropològica del veritable matrimoni, l'únic àmbit on, com ha recordat Joan Pau II recentment a l'ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu, les paraules pare i mare es poden “dir amb goig i sense engany”. No hi ha raons antropològiques ni ètiques que permetin fer experiments amb quelcom tan fonamental com és el dret dels nens a conèixer al seu pare i la seva mare i a viure amb ells, o, si s'escau, a comptar almenys amb un pare i una mare adoptius, capaços de representar la polaritat sexual conjugal. La figura del pare i la de la mare són fonamentals per a la identificació sexual clara de la persona. Cap estudi ha posat mai en qüestió de manera fefaent aquestes evidències.

b) La rellevància de l'únic veritable matrimoni per a la vida dels pobles és tal que difícilment es poden trobar raons socials més poderoses que les que obliguen l'Estat al reconèixer-lo, tutelar-lo i promoure'l. Es tracta, en efecte, d'una institució més primordial que l'Estat mateix, inscrita en la naturalesa de la persona com a ésser social. La història universal ho confirma: cap societat ha donat a les relacions homosexuals el reconeixement jurídic de la institució matrimonial.
 
El matrimoni, com a expressió institucional de l'amor dels cònjuges, que s'hi realitzen a si mateixos com a persones i que engendren i eduquen els seus fills, és la base insubstituïble del creixement i de l'estabilitat de la societat. No hi pot haver veritable justícia i solidaritat si les famílies, basades en el matrimoni, s'afebleixen com a llar de ciutadans d'una humanitat ben formada.

Si l'Estat procedeix a donar curs legal a un suposat matrimoni entre persones del mateix sexe, la institució matrimonial en quedarà greument afectada. Fabricar moneda falsa és devaluar la moneda veritable i posar en perill tot el sistema econòmic. De la mateixa manera, equiparar les unions homosexuals als veritables matrimonis és introduir un factor perillós de dissolució de la institució matrimonial i, amb ella, del just ordre social. 

Es diu que l'Estat pretesament té l'obligació d'eliminar la discriminació secular que els homosexuals han patit per no poder accedir al matrimoni. Certament, cal protegir els ciutadans contra tota discriminació injusta. Però és igualment necessari protegir la societat de les pretensions injustes dels grups o dels individus. No és just que dues persones del mateix sexe pretenguin casar-se. Que les lleis ho impedeixin no suposa cap discriminació. En canvi, sí que seria injust i discriminatori que el veritable matrimoni fos tractat igual que una unió de persones del mateix sexe, que ni té ni pot tenir el mateix significat social. Convé notar que, entre altres coses, la discriminació del matrimoni no ajudarà de cap manera a superar la profunda crisi demogràfica que patim.

c) S'al·leguen també raons de tipus jurídic per a la creació de la ficció legal del matrimoni entre persones del mateix sexe. Es diu que aquesta seria l'única forma d'evitar que no poguessin gaudir de determinats drets que els corresponen com a ciutadans. En realitat, el més just és que acudeixin al dret comú per obtenir la tutela de situacions jurídiques d'interès recíproc.

En canvi, convé pensar en els efectes d'una legislació que obre la porta a la idea que el matrimoni entre un home i una dona sigui només un dels matrimonis possibles, en igualtat de drets amb altres tipus de matrimoni. La influència pedagògica sobre les ments de les persones i les limitacions, fins i tot jurídiques, de les seves llibertats, que es poden suscitar seran sens dubte molt negatives. Es podrà continuar sostenint la veritat del matrimoni, i educar els fills d'acord amb ella, sense que els pares i els educadors vegin conculcat el seu dret a fer-ho així per un nou sistema legal contrari a la raó? No s'acabarà tractant d'imposar a tots per la pura força de la llei una visió de les coses contrària a la veritat del matrimoni?
 
5. Pensem, doncs, que el reconeixement jurídic de les unions homosexuals i, més encara, la seva equiparació amb el matrimoni, constituiria un error i una injustícia de conseqüències molt negatives per al bé comú i el futur de la societat. Naturalment, només l'autoritat legítima té la potestat d'establir les normes per a la regulació de la vida social. Però també és evident que tots podem i hem de col·laborar amb l'exposició de les idees i amb l'exercici d'actuacions raonables perquè aquestes normes responguin als principis de la justícia i contribueixin realment a la consecució del bé comú. Convidem, doncs, a tothom, especialment als catòlics, a fer tot el que legítimament estigui a les seves mans en el nostre sistema democràtic perquè les lleis del nostre país resultin favorables a l'únic veritable matrimoni. En particular, davant la situació en la qual ens trobem, “el parlamentari catòlic té el deure moral d'expressar clarament i públicament el seu desacord i votar contra el projecte de llei”  que pretengui legalitzar les unions homosexuals.    

6. La institució matrimonial, amb tota la bellesa pròpia del veritable amor humà, fort i fèrtil, també enmig de les seves fragilitats, és molt distingida per tots els pobles. És una realitat humana que respon al pla creador de Déu i que, per als batejats, és sagrament de la gràcia de Crist, l'espòs fidel que ha donat la seva vida per l'Església i n'ha fet una mare feliç i fecunda de molts fills. Precisament per això, l'Església reconeix el valor sagrat de tot matrimoni veritable, també del que contreuen els qui no professen la nostra fe. Juntament amb moltes persones d'ideologies i de cultures molt diverses, estem obstinats a enfortir la institució matrimonial, abans que res, oferint als joves exemples per seguir i impulsos per secundar. En aquest projecte d'una civilització de l'amor, les persones homosexuals seran respectades i acollides amb amor. Invoquem per a tots la benedicció de Déu i l'ajuda de santa Maria i de sant Josep.

[traducció al català: Sant Vicenç de Sarrià]