MISSATGE DE JOAN PAU II 
PER A LA JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS 2002
 

LA MISSIÓ ÉS ANUNCI DE PERDÓ





Estimats germans i germanes!

1. La missió evangelitzadora de l'Església és essencialment l'anunci de l'amor, de la misericòrdia i del perdó de Déu, revelat als homes per mitjà de la vida, la mort i la resurrecció de Jesucrist, Senyor nostre. És la proclamació de l'alegre notícia que Déu ens estima i que vol que tots estiguem units en el seu amor misericordiós, perdonant-nos i al mateix temps demanant als altres que en perdonin ¡adhuc les ofenses més greus. I aquesta és la Paraula de la reconciliació, que ens ha estat  confiada perquè, com afirma sant Pau, "efectivament, Déu, en Crist, erconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació" (2Co 5,19). Són aquestes el ressò i el reclam a l'anhel suprem del cor de Crist a la croce: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan" (Lc 23,34).

Aquesta és, doncs, una síntesi dels continguts fonamentals de la Jornada Mundial de les Missions, que celebrarem el diumenge 20 d'octubre pròxim, dedicada al tema estimulant: "La missió és anunci de perdó". Es tracta d'un esdeveniment que es repeteix cada any, però que no perd, amb el pas del temps , el seu significat propi i la seva importància, perquè la missió constitueix la nostra resposta al manament suprem de Jesús: "Aneu, doncs, a tots els pobles... ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat" (Mt 28,19).

2. A l'inici del tercer mil·lenni cristià s'imposa amb més urgència que mai el deure de la missió, perquè, com ja vaig recordar a l'encíclica Redemptoris missio, "el nombre dels qui ignoren Crist i no formen part de l'Església augmenta continuament; de fet, des del final del Concili quasi s'ha doblat. Per aquesta humanitat immensa, estimada del Pare que per a ell ha inviat el seu Fill, és evident la urgència de la missió" (n. 3).

Amb el gran apòstol i evangelitzador sant Pau, volem ara repetir: "Tanmateix, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat: ai de mi si no anuciés l'evangeli!... és un encàrrec que tinc confiat" (1 Co 9,16-17). Només l'amor de Déu, capaç d'agermanar els homes de totes les races i cultures, podrà fer desaparèixer les divisions doloroses, els contrastos ideològics, les
desigualtats econòmiques i les dominacions violentes que encara oprimeixen la humanitat.

Coneixem bé les guerres i les reivolucions horribles que han tacat de sang el segle que acabem de deixar, i els conflictes que tanmateix continuen afligint el món de manera quasi endèmica. Al mateix temps, no desapareix l'anhel de tants homes i dones que , malgrat viure in una gran pobresa espiritual i material, experimenten una gran set de Déu i del seu amor misericordiós. La invitació del Senyor
a anunciar la Bona Nova encara és vàlida avui; més encara, és més urgent que mai.

3. A la carta apostòlica Novo millennio ineunte vaig destacar la importància de la contemplació del rostre sofrent i gloriós de Crist. El cor del missatge cristià és l'anunci del misteri pasqual de Crist crucificat i ressuscitat. El rostre sofrent del Crucificat "ens porta a afronta l'aspecte més paradoxal del seu misteri, que emergeix a l'hora extrema, a l'hora de la Creu" (n. 25). A la Creu, Déu ens ha revelat tot el seu amor. És la Creu la cllu que dóna lliure libero accés a "una saviesa que no és d'aquest món, ni dels qui el dominen, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi" (1 Co 2,6-7).

La Creu, en la qual llueix el tostre gloriós del Ressuscitat, ens introdueix en la plenitud de la vida cristiana i en la perfecció de l'amor, perquè revela la voluntat de Déu de compartir amb els homes la seva vida, el seu amor i la seva santedat. A partir d'aquest misteri, l'Església, tot recordant les paraules del Senyor: "Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial" (cfr Mt 5,48), comprèn cada vegada més que la seva missió no tindria sentit si no portés a la plenitud de l'existència cristiana, és a dir, a la perfecció de l'amor i de la santedat. Des de la contemplació de la Creu aprenem a viure en la humilitat i en el perdó, en la pau i en la comunió. Aquesta ha estat l'experiència de sant Pau, que escrivia als Efesis: "Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l'Esperit amb el lligam de la pau" (Ef 4,1-3). I afegia als Colossencs: "Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos" (Col 3,12-15).

4. Estimadíssims germans i germanes, el crit de Jesús a la Creu (cfr Mt 27,46) no palesa l'angoixa d'un desesperat, sinó la pregària del Fill que ofereix la seva vida al Pare per la salvació de tots. Des de la Creu, Jesús ens indica en quines condicions és possible exercir el perdó. A l'odi amb què els seus perseguidors l'havien clavat a la Creu, respon pregant per ells. No tan sols els ha perdonat, sinó que els continua estimant i volent el seu bé, per això intercedeix per ells. La seva mort esdevé una veritable i autèntica realització de l'Amor.

Davant del gran misteri de la Creu no podem sinó postrar-nos en adoració. "Per portar a l'home el rostre del Pare, Jesús no tan sols ha hagut d'assumir el rostre de l'home, sinó carregar damunt d'ell el «rostre» del pecat. «Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora» (2 Co 5,21)" (Novo millennio ineunte, 25). A partir del perdó absolut de Crist àdhuc per als seus perseguidors comença per a tots la nova jusícia del Regne de Déu.

Durant l'Últim Sopar el Redemptor havia dit als apòstols: "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres" (Jn 13, 34-35).

5. Crist ressuscitat dóna als seus deixebles la pau. L'Església, fidel al manamet del seu Senyor, continua proclamant-ne i difonent-ne la pau. Mitjançant l'evangelització, els creients ajuden els homes a reconèixer-se germans, com a pelegrins sobre la terra, si bé per camins diversos, tots caminant vers
la Pàtria comuna que Déu, per vies que tan sols ell coneix, no cessa d'indicar-nos. El camí mestre de la missió és el diàleg sincer (cfr Ad gentes, 7; Nostra aetate, 2); el diàleg que "no neix de
tàctiques ni d'interessos" (Redemptoris missio, 56), i que tampoc és un fi en si mateix. El diàleg més aviat fa parlar a l'altre amb estima i comprensió, afirmant els principis en què hom creu i anunciant amb amor les veritats més profundes de la fe, que són joia, esperànça i sentit de l'exsistència. En el fons, el diàleg és la realització d'un impuls espiritual, que "tendeix a la purificació i a la conversió
interior que, si se cerca amb docilitat a l'Esperit, donarà fruits espirituals" (íbid., 56).

El compromís a un diàleg atent i reispectuós és una conditio sine qua non per a un testimoniatge autènticde l'amor salvador de Déu.

Aquest diàleg està vinculat profundament a la voluntat de perdó, perquè el qui perdona obre el
cor als altres i esdevé capaç d'estimar, de comprendre el germà i d'entrar en sintonia amb ell.
D'altra banda, la pràctica del perdó, seguint l'exemple de Jesús, desafia i obre els cors, guareix les ferides del pecat i de la divisió i crea una veritable comunió.

6. Amb la celebració de la Jornada Mundial de les Missions,s'ofereix a tots l'oportunitat de mesurar-se amb les exigències de l'amor infinit de Déu.Un amor que demana fe; un amorque invita a posar tota la nostra confiança en Ell. "Sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s'acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen" (He 11,6).

En aquesta commemoració anual, som invitats a pregar assíduament per les missions i a col·laborar amb qualsevol mitjà a l'activitat que l'Església desenvolupa arreu del món per construir el Regne de Déu, "Regne etern i universal: regne de veritat i de vida; regne de santedat i de gràcia; regne de justícia, d'amor i de pau" (Prefaci de la Festa de Crist, Rei de l'univers). Som cridats abans que tot a testimoniar amb la vida la nostra adhesió total a Crist i al seu evangeli.

Sì, no ens hem d'avergonyir mai de l'evangeli ni hem de tenir por de proclamar-nos cristians, acallant la nostra fe. Per contra, és necessari continuar parlant-ne, allargar els espais de l'anunci de la
salvació, perquè Jesús ha promès que sempre restarà present enmig dels seus deixebles.

La Jornada Mundial de les Missions, veritable i autèntica festa de la missió, ens ajuda així a descobrir millor el valor de la nostra vocació personal i comunitària. Ens estimula, també, a acudir en ajuda dels "germans més petits" (cfr Mt 25,40) a través dels missioners escampats arreu del món. Aquest és el deure de les Obres Missioneres Pontifícies, que des de sempre serveixen la Missió de l'Església, fent que no falti als més petits qui els llesqui el pa de la Paraula i els continuï portant el do de l'amor inesgotable, que brolla del cor mateix del Salvador.

Estimadíssims germans i germanes! Confiem aquest compromís per l'anunci de l'evangeli, com també tota l'activitat evangelitzadora de l'Església, a Maria Santíssima, Reina de les Missions. Que Ella sigui qui ens acompanyi en el nostre camí de descoberta, d'anunci i de testimoniatge de l'Amor de Déu, que perdona i que dóna la pau a l'home.

Amb aquests sentiments, a tots els missioners i missioneres escampats arreu del món, als qui els acompanyen amb la pregària i l'ajuda fraterna, a les comunitats cristianes d'antiga i de nova fundació, envio de cor la benedicció apostòlica, sota els auspicis de la protecció constant del Senyor.

El Vaticà, 19 de maig de 2002, Solemnitat de Pentecosta.

JOAN PAU II 

[Traducció de l'italià: Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià]

top