1. "Els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües
les garndeses de Déu" (Ac 2,11)!
Així s'exclama, el dia de la Pentecosta, la munió de pelegrins
"de totes les nacions que hi ha sota el cel" (v. 5), en escoltar la predicació
dels apòstols.
El mateix estupor ens envaeix també a nosaltres, mentre contemplem
els grands prodigis que Déu ha obrat en l'existència dels
cinc nous sants, elevats a la glòria dels altars avui en el dia
de la Pentecosta: Alonso
de Orozco, prevere, de l'Ordre de Sant Agustí; Ignazio
da Santhià, prevere, de l'Ordre dels Frares Menors Caputxins;
Umile
da Bisignano, religiós, de l'Ordre dels Frares Menors; Paulina
do Coração Agonizante de Jesus, verge, fundadora de la
Congregació de les Germanetes de la Immaculada Concepció;
Benedetta
Cambiagio Frassinello, religiosa, fundadora de l'Institut de les Germanes
Benedictines de la Providència.
Ells han recorregut els camins del món anunciant i testimoniant
Crist amb la paraula i amb la vida. Per això han esdedevingut un
signe eloqüent de la Pentecosta perenne de l'Església.
2. "Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats li quedaran
perdonats" (Jn 20, 22-23). Amb aquestes paraules el Ressuscitat
transmet als apòstols el do de l'Esperit i amb ell el poder diví
de perdonar els pecats. La missió de perdonar les culpes i d'acompanyar
els homes pels camins de la perfecció evangèlica ha estat
viscuda, d'una manera singular, pel sacerdot caputxí Ignazio
da Santhià, que per amor de Crist i per progressar més
ràpidament en la perfecció evangèlica es va encaminar
pels camins del Poverello d'Assís.
Ignazio da Santhià ha estat pare, confessor, conseller i mestre
de molts --sacerdots, religiosos i laics-- que al Piemont del seu temps
recorrien al seu guiatge savi i il·luminat. Encara avui ell continua
demanant a tots de viure els valors de la pobresa, de la simplicitat i
de l'autenticitat de vida.
3. "Pau a vosaltres!" (Jn 20, 19.21), digué Jesús
en aparèixer als apòstols en el Cenacle. La pau és
el primer do del Ressuscitat als apèstols. De la pau de Crist, principi
inspirador també de la pau social, se'n féu portador constant
Umile
da Bisignano, fill digne de la noble terra de Calàbria.
Juna amb Ignazio da Santhià va compartir el mateix anhel de santedat
en la via espiritual de sant Francesc d'Assis, oferint al seu torn un testimoni
singular de caritat envers els germans.
A la nostra societat, en la qual massa sovint sembla que es difuminen
le traces de Dé, el germà Umile representa una invitació
alegre i encoratjadora a la bondat, a la benignitat, a la simplicitat i
a un sa distancaiment dels béns efíimers del món.
4. "El Crist és com el cos humà, que és un,
encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts,
formen un sol cos" (1Co 12, 12). Així va succeir en la
vida de San
Alonso de Orozco, de l'Ordre de Sant Agustí. Va néixer
a la vila toledana d'Oropesa i l'obediència religiosa el va portar
a recórrer molts indrets de la geografia espanyola, i va acabar
els seus dies a Madrid. La seva dedicació pastoral al servei dels
més pobres als hospitals i a les presons fan que sigui un model
per als qui, impulsats per l'Esperit, fonamenten tota la seva existència
en l'amor a Déu i al proïsme, segons el suprem mandat de Jesús.
5. La força de l'Esperit Sant es manifesta de manera especial
també en la vida i la missió de la Mare Paulina, inspirant-la
a constituir, juntament amb uu grup de joves amigues, una casa d'acollida,
que poc després el poble bateja amb el nom d'"Hospital de Sant Virgíli",
destinada a l'atenció material i espiritual de pobres i desemparats.
Neix així, per atendre els plans de la Providència, la primera
comunitat religiosa del sud del Brasil, anomenada Congregació de
les Germanetes de la Immaculada Concepció. Fou en aquest Hospital,
que el ser-per-als-altres va constituir o pla de fons de la vida
de la Madre
Paulina. En el servei als pobres i als desemparats, esdevenia una
manifestació de l'Esperit Sant, "consolador perfecte; dolç
hoste de l'anima; suavíssim refrigeri" (seqüència).
6. "O llum benaurada, penetra fins al més fons el cor dels
teus fidesi". Les paraules de la Seqüèmcia constitueixen
una bella síntesi de tota l'existència de la Benedetta
Cambiagio Frassinello i n'expliquen la extraordinària riquesa
espiritual.
Guiada per la gràcia divina, la nova Santa es va preocupar d'acomplir
amb fidelitat i amb coherència la voluntat de Déu. Amb una
confiança il·limitata en la bondat del Senyor, s'abandonava
a la seva "Providència amorosa", profundament convençuda,
com li agradava de repetir, que cal "fer-ho tot per amor de Déu
i per complaure'l". És aquesta l'herència preciosa que
santa Benedetta Cambiagio Frassinello deixa a les pròpies filles
espirituals, i que avui és proposada a tota la comunitat cristiana.
7. "Veniu, Esperit Sant, ompliu els cors dels vostres fidels i abrandeu-hi
el foc del vostre amor" (Cant a l'Evangeli). Fem nostra aquesta
invocació de la litúrgia d'avui. L'Esperit Sant va transformar
radicament els apòstols, que primer estaven tancat per por al Cenacle,
en heralds ardents de l'Evangeli. L'Esperit continua sostenint l'Església
en la seva missió evangelitzadora al llarg dels segles, suscitant
en cada època testimonis coratjosos de la fe.
Amb els apèstols, rebé el do de l'Esperit la Verge Maria
(cfr Ac 1,14). Junt amb Ella, en comunió amb els nous sants,
implorem per part nostra el prodigi d'una renovada Pentecosta per l'Església.
Demanem que descendeixi sobre la humanitat del nostre temps l'abundància
dels dons de l'Esperit Sant.
Veniu, Esperit Sant, inflameu els cors dels vostres fidels! Ajudeu-nos
també a nosaltres a difondre pel món el foc del vostre amor.
Amén!