Missatge de Joan Pau II per la 
XXIII Jornada Mundial del Turisme
27 de setembre de 2002

URL: http://www.parroquiasarria.net
RECTOR VOLTÀ  5 · 08034 BARCELONA · TEL. 932 030 907
A/e: santvicenc@terra.es


 
Documents d'Església

Textos: Parròquia
Altres documents

 

1. La celebració de la Jornada Mundial del Turisme, el proper 27 de setembre, sobre el tema "Ecoturisme, clau del desenvolupament sostenible", míofereix líagradable oportunitat de fer algunes reflexions sobre el fenomen de la mobilitat humana, que síha desenvolupat tant en els darrers decennis i que ara implica milions de persones. El turisme permet dedicar part del temps lliure per contemplar la bondat i la bellesa de Déu en la seva creació i, gràcies al contacte amb els altres, ajuda a aprofundir el diàleg i el coneixement recíprocs. El temps lliure i la pràctica del turisme poden així satisfer les mancances díhumanitat, que sovint síexperimenten en líexistència quotidiana.

La Sagrada Escriptura considera l'experiència del viatge com una peculiar oportunitat de coneixement i de saviesa, perquè posa la persona en contacte amb pobles, cultures, costums i terres diversos. En efecte, afirma: ďLíhome que ha viatjat ha après moltes coses, pel parlar intel·ligent es coneix el qui en té experiència. Qui no níha passades moltes sap poques coses, però qui ha rodat món té molts recursos. He vist moltes coses en els meus viatges i he après molt més del que sabria dir" (Sir 34,9-12).

Al Gènesi i després en la visió renovadora dels profetes, en la contemplació sapiencial de Jahvè o de líautor del llibre de la Saviesa, com també en les experiències de fe testimoniades als salms, la bellesa del món creat constitueix un senyals revelador de la grandesa i de la bondat de Déu. Jesús, en les paràboles, invita a contemplar la natura que ens envolta per aprendre que la confiança en el Pare del Cel ha de ser total (cfr Lc 12,22-28) i la fe constant (cfr Lc 17,6).

El món creat és confiat a líhome perquè, conreant-lo i tenint-ne cura (cfr Gn 2,15), proveeixi a les seves necessitats i seín procuri el "pa de cada dia", do que el mateix Pare del Cel destina a tots els seus fills.

Cal aprendre a contemplar el món creat amb ulls nets i meravellats. Succeeix, però, que a vegades minva el respecte degut a la creació; tanmateix, quan en comptes de custodiar la natura en som tirans, aquesta més díhora o més tard es rebel·la contra la incúria de líhome (cfr Joan Pau II, Homolia per al Jubileu dels Agricultors, 12 de novembre de 2000).

2. Entre els nombrosos turistes que durant tot líany "volten pel món", no són pocs els qui emprenen el viatge amb el propòsit explícit díanar a la descoberta de la natura, explorant-la fins als indrets més recòndits. Un turisme intel·ligent tendeix a valorar les belleses del món creat i orienta l'home a atansar-síhi amb respecte, gaudint-ne però sense alterar-ne l'equilibri.

No podem negar, però, que avui la humanitat està vivint una emergència ecològica. Un cert turisme salvatge ha contribuït, i encara contribueix, a aquesta destrossa, per mitjà díinstal·lacions turístiques construïdes sense una planificació respectuosa envers líimpacte mediambiental.

Com observava al Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau de 1990, és "necessari retornar als orígens i afrontar en conjunt la profunda crisi moral, un dels aspectes preocupants de la qual és la degradació del medi ambiental " (n. 5: Insegnamenti XII/2, 1466). El desastre ambiental, en efecte, mostra amb evidència algunes de les conseqüències de les decisions que síhan pres responent a interessos particulars, i no pas a les exigències pròpies de la dignitat  de líhome. Sovint preval líavidesa desenfrenada díacumular riqueses, que impedeix escoltar el crit alarmant de pobresa de pobles sencers. En altres paraules, la recerca egoista del propi benestar porta a ignorar les expectatives legitimes de les generacions actuals i futures. La veritat és que, quan hom síaparta dels projectes de Déu sobre el món creat, molt sovint minven l'atenció pels germans i el respecte per la natura.

3. No manquen, però, raons per a líesperança. Moltes persones, sensibles a aquest problema, fa temps que síestan comprometent a posar-hi remei. Es preocupen sobretot de recuperar la dimensió espiritual de la relació amb el món creat, gràcies a la redescoberta del deure confiat originàriament per Déu a la humanitat (cfr. Gn 2,15). L'"ecologia interior" afavoreix, de fet, l'"ecologia exterior", amb conseqüències positives immediates no tan sols per la lluita contra la pobresa i la fam dels altres, sinó també per la salut i el benestar personals. És una tendència que es mou amb la voluntat de fer emergir cada vegada més la cultura de la vida i per vèncer la cultura de la mort.

Per tant, síhan díafavorir formes de turisme que siguin respectuoses del medi ambient, moderades en líús dels recursos naturals i solidàries envers les cultures locals. Són formes que impliquin, és clar, una forta motivació ètica basada en la convicció que el medi ambient és la casa de tots i que, per tant, els béns naturals estan destinats a tots els qui actualment síhi troben, com també a les generacions futures.

4. Així mateix, es va afirmant una nova sensibilitat, comunament coneguda amb el nom dí"ecoturisme". En els seus pressupòsit, és certament bona. Tanmateix, síhaurà de vigilar perquè no es desnaturalitzi i esdevingui un vehicle díexplotació i de discriminació. De fet, si es promogués la tutela del medi ambient com a fi en si mateix, es correria el risc de veure néixer formes modernes de colonialisme, que danyarien els drets tradicionals de les comunitats residents en un territori determinat. Vindrien a obstaculitzar la supervivència i el desenvolupament de les cultures locals i serien sostrets els recursos econòmics a líautoritat dels governs locals, que són els primers responsables dels ecosistemes i de la rica biodiversitat present en els seus territoris respectius.

Qualsevol intervenció en una àrea  de líecosistema no pot prescindir de considerar les conseqüències que seín poden derivar en altre àrees i, molt en general, els efectes que tindrà sobre el benestar de les generacions futures. L'ecoturisme porta, en general, les persones a llocs, ambients o regions amb un delicat equilibri natural que necessita cures constants per no veureís compromès. Per tant, síhan de promoure estudis i controls rigorosos amb vista a combinar el respecte a la natura i el dret de líhome a gaudir-ne per el seu desenvolupament personal.

5. "Nosaltres esperem un cel nou i una terra nova" (2Pt 3,13). Davant líexplotació desconsiderada de la creació, originada per la insensibilitat  de líhome, la societat díavui no hi trobarà una solució adequada si no revisa seriosament el seu estil de vida i níarriba a fonamentar les bases sobre "sòlids punts de referència i díinspiració: la consciència clara de la creació com a obra de la saviesa oferta per Déu, i la consciència de la dignitat i la responsabilitat  de líhome en el designi de la creació" (Joan Pau II, Discurs al Conveni "Ambiente e salute", 24 de març de 1997, 6: Insegnamenti XX/1, 523).

El turisme pot ser líinstrument eficaç per formar aquesta consciència. Una aproximació menys agressiva al medi natural ajudarà a descobrir i a apreciar millor els béns confiats a la responsabilitat de tots i de cadascú. Conèixer de prop la fragilitat de molts aspectes de la natura conferirà una major consciència de la urgència díadequar mesures de protecció, per posar fi a líexplotació desconsiderada dels recursos naturals. L'atenció i el respecte per la natura podran afavorir sentiments de solidaritats envers els homes i les dones, líambient humà dels quals és agredit constantment per líexplotació, la pobresa, la fam o la manca díeducació i díhigiene. Correspon a tots, però sobretot als operador del sector turístic, actuar de manera que aquests objectius siguin realitat.

El creient extreu de la fe una eficaç força orientadora en la seva relació amb el medi ambient i en el compromís a conservar-ne la integritat, en benefici de líhome díavui i el de demà. Míadreço, doncs, especialment als cristians, perquè converteixin el turisme també en una ocasió de contemplació i de trobament amb Déu, Creador i Pare de tots, i que així es refermin en el servei a la justícia i a la pau, en fidelitat amb Aquell que ens ha promès un cel nou i una terra nova (cfr. Ap 21,1).

Desitjo que la celebració de la pròxima Jornada Mundial del Turisme ajudi a redescobrir els valors intrínsecs díaquesta experiència humana de contacte amb el món creat i ens mogui a respectar líhàbitat natural i les cultures locals. Confio a la intercessió de Maria, Mare de Crist, a tots els qui s'interessen per aquest sector específic de la vida humana, sobre els quals invoco la benedicció de Déu omnipotent.

El Vaticà, 24 de juny de 2002


JOAN PAU II 


[traducció al català: Sant Vicenç de Sarrià

1
© Parròquia de Sarrià, 2002. All rights reserved