1. La celebració de la Jornada
Mundial del Turisme, el proper 27 de setembre, sobre el tema "Ecoturisme,
clau del desenvolupament sostenible", m’ofereix l’agradable oportunitat
de fer algunes reflexions sobre el fenomen de la mobilitat humana, que
s’ha desenvolupat tant en els darrers decennis i que ara implica milions
de persones. El turisme permet dedicar part del temps lliure per contemplar
la bondat i la bellesa de Déu en la seva creació i, gràcies
al contacte amb els altres, ajuda a aprofundir el diàleg i el coneixement
recíprocs. El temps lliure i la pràctica del turisme poden
així satisfer les mancances d’humanitat, que sovint s’experimenten
en l’existència quotidiana.
La Sagrada Escriptura considera l'experiència
del viatge com una peculiar oportunitat de coneixement i de saviesa, perquè
posa la persona en contacte amb pobles, cultures, costums i terres diversos.
En efecte, afirma: “L’home que ha viatjat ha après moltes coses,
pel parlar intel·ligent es coneix el qui en té experiència.
Qui no n’ha passades moltes sap poques coses, però qui ha rodat
món té molts recursos. He vist moltes coses en els meus viatges
i he après molt més del que sabria dir" (Sir 34,9-12).
Al Gènesi i després en la visió
renovadora dels profetes, en la contemplació sapiencial de Jahvè
o de l’autor del llibre de la Saviesa, com també en les experiències
de fe testimoniades als salms, la bellesa del món creat constitueix
un senyals revelador de la grandesa i de la bondat de Déu. Jesús,
en les paràboles, invita a contemplar la natura que ens envolta
per aprendre que la confiança en el Pare del Cel ha de ser total
(cfr Lc 12,22-28) i la fe constant (cfr Lc 17,6).
El món creat és confiat a l’home
perquè, conreant-lo i tenint-ne cura (cfr Gn 2,15), proveeixi a
les seves necessitats i se’n procuri el "pa de cada dia", do que el mateix
Pare del Cel destina a tots els seus fills.
Cal aprendre a contemplar el món creat
amb ulls nets i meravellats. Succeeix, però, que a vegades minva
el respecte degut a la creació; tanmateix, quan en comptes de custodiar
la natura en som tirans, aquesta més d’hora o més tard es
rebel·la contra la incúria de l’home (cfr Joan Pau II, Homolia
per al Jubileu dels Agricultors, 12 de novembre de 2000).
2. Entre els nombrosos turistes que durant tot
l’any "volten pel món", no són pocs els qui emprenen el viatge
amb el propòsit explícit d’anar a la descoberta de la natura,
explorant-la fins als indrets més recòndits. Un turisme intel·ligent
tendeix a valorar les belleses del món creat i orienta l'home a
atansar-s’hi amb respecte, gaudint-ne però sense alterar-ne l'equilibri.
No podem negar, però, que avui la humanitat
està vivint una emergència ecològica. Un cert turisme
salvatge ha contribuït, i encara contribueix, a aquesta destrossa,
per mitjà d’instal·lacions turístiques construïdes
sense una planificació respectuosa envers l’impacte mediambiental.
Com observava al Missatge per a la Jornada Mundial
de la Pau de 1990, és "necessari retornar als orígens i afrontar
en conjunt la profunda crisi moral, un dels aspectes preocupants de la
qual és la degradació del medi ambiental " (n. 5: Insegnamenti
XII/2, 1466). El desastre ambiental, en efecte, mostra amb evidència
algunes de les conseqüències de les decisions que s’han pres
responent a interessos particulars, i no pas a les exigències pròpies
de la dignitat de l’home. Sovint preval l’avidesa desenfrenada d’acumular
riqueses, que impedeix escoltar el crit alarmant de pobresa de pobles sencers.
En altres paraules, la recerca egoista del propi benestar porta a ignorar
les expectatives legitimes de les generacions actuals i futures. La veritat
és que, quan hom s’aparta dels projectes de Déu sobre el
món creat, molt sovint minven l'atenció pels germans i el
respecte per la natura.
3. No manquen, però, raons per a l’esperança.
Moltes persones, sensibles a aquest problema, fa temps que s’estan comprometent
a posar-hi remei. Es preocupen sobretot de recuperar la dimensió
espiritual de la relació amb el món creat, gràcies
a la redescoberta del deure confiat originàriament per Déu
a la humanitat (cfr. Gn 2,15). L'"ecologia interior" afavoreix, de fet,
l'"ecologia exterior", amb conseqüències positives immediates
no tan sols per la lluita contra la pobresa i la fam dels altres, sinó
també per la salut i el benestar personals. És una tendència
que es mou amb la voluntat de fer emergir cada vegada més la cultura
de la vida i per vèncer la cultura de la mort.
Per tant, s’han d’afavorir formes de turisme que
siguin respectuoses del medi ambient, moderades en l’ús dels recursos
naturals i solidàries envers les cultures locals. Són formes
que impliquin, és clar, una forta motivació ètica
basada en la convicció que el medi ambient és la casa de
tots i que, per tant, els béns naturals estan destinats a tots els
qui actualment s’hi troben, com també a les generacions futures.
4. Així mateix, es va afirmant una nova
sensibilitat, comunament coneguda amb el nom d’"ecoturisme". En els seus
pressupòsit, és certament bona. Tanmateix, s’haurà
de vigilar perquè no es desnaturalitzi i esdevingui un vehicle d’explotació
i de discriminació. De fet, si es promogués la tutela del
medi ambient com a fi en si mateix, es correria el risc de veure néixer
formes modernes de colonialisme, que danyarien els drets tradicionals de
les comunitats residents en un territori determinat. Vindrien a obstaculitzar
la supervivència i el desenvolupament de les cultures locals i serien
sostrets els recursos econòmics a l’autoritat dels governs locals,
que són els primers responsables dels ecosistemes i de la rica biodiversitat
present en els seus territoris respectius.
Qualsevol intervenció en una àrea
de l’ecosistema no pot prescindir de considerar les conseqüències
que se’n poden derivar en altre àrees i, molt en general, els efectes
que tindrà sobre el benestar de les generacions futures. L'ecoturisme
porta, en general, les persones a llocs, ambients o regions amb un delicat
equilibri natural que necessita cures constants per no veure’s compromès.
Per tant, s’han de promoure estudis i controls rigorosos amb vista a combinar
el respecte a la natura i el dret de l’home a gaudir-ne per el seu desenvolupament
personal.
5. "Nosaltres esperem un cel nou i una terra nova"
(2Pt 3,13). Davant l’explotació desconsiderada de la creació,
originada per la insensibilitat de l’home, la societat d’avui no
hi trobarà una solució adequada si no revisa seriosament
el seu estil de vida i n’arriba a fonamentar les bases sobre "sòlids
punts de referència i d’inspiració: la consciència
clara de la creació com a obra de la saviesa oferta per Déu,
i la consciència de la dignitat i la responsabilitat de l’home
en el designi de la creació" (Joan Pau II, Discurs al Conveni "Ambiente
e salute", 24 de març de 1997, 6: Insegnamenti XX/1, 523).
El turisme pot ser l’instrument eficaç
per formar aquesta consciència. Una aproximació menys agressiva
al medi natural ajudarà a descobrir i a apreciar millor els béns
confiats a la responsabilitat de tots i de cadascú. Conèixer
de prop la fragilitat de molts aspectes de la natura conferirà una
major consciència de la urgència d’adequar mesures de protecció,
per posar fi a l’explotació desconsiderada dels recursos naturals.
L'atenció i el respecte per la natura podran afavorir sentiments
de solidaritats envers els homes i les dones, l’ambient humà dels
quals és agredit constantment per l’explotació, la pobresa,
la fam o la manca d’educació i d’higiene. Correspon a tots, però
sobretot als operador del sector turístic, actuar de manera que
aquests objectius siguin realitat.
El creient extreu de la fe una eficaç força
orientadora en la seva relació amb el medi ambient i en el compromís
a conservar-ne la integritat, en benefici de l’home d’avui i el de demà.
M’adreço, doncs, especialment als cristians, perquè converteixin
el turisme també en una ocasió de contemplació i de
trobament amb Déu, Creador i Pare de tots, i que així es
refermin en el servei a la justícia i a la pau, en fidelitat amb
Aquell que ens ha promès un cel nou i una terra nova (cfr. Ap 21,1).
Desitjo que la celebració de la pròxima
Jornada Mundial del Turisme ajudi a redescobrir els valors intrínsecs
d’aquesta experiència humana de contacte amb el món creat
i ens mogui a respectar l’hàbitat natural i les cultures locals.
Confio a la intercessió de Maria, Mare de Crist, a tots els qui
s'interessen per aquest sector específic de la vida humana, sobre
els quals invoco la benedicció de Déu omnipotent.
El Vaticà, 24 de juny de 2002
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]