1. Amb motiu de la pròxima
Jornada Mundial del Turisme, que se celebrarà el pròxim 27
de setembre, em plau adreçar-me a tots els qui exerceixen la seva
tasca en aquest sector de l'activitat humana, per tal d'oferir algunes
reflexions que destaquin els aspectes positius del turisme. Aquest, com
ja he indicat en altres ocasions, contribueix a incrementar la relació
entre persones i pobles, la qual, quan és cordial, respectuosa i
solidària, és com una porta oberta a la pau i a la convivència.
En efecte, moltes de les
situacions de violència que sofreix la humanitat en els nostres
temps tenen l'arrel en la incomprensió i fins i tot en el rebuig
dels valors i la identitat de les cultures alienes. Per això, és
per mitjà d'un més bon coneixement recíproc que es
podrien superar moltes vegades. En aquest context, penso també en
els milions d'emigrants que han de prender part en la societat que els
acull basant-se sobretot en l'estima i el reconeixement de la identitat
de cada persona o grup.
La Jornada Mundial del Turisme,
doncs, no tan sols ofereix una nova oportunitat d'afirmar l'aportació
positiva del turisme a la construcció d'un món més
just i pacífic, sinó també d'aprofundir les condicions
concretes que es creen i es practiquen.
Sobre això l'Església
no pot deixar de reiterar, una vegada més, l'essència de
la seva visió de l'home i de la història. En efecte, el principi
suprem que ha de regir la convivència humana és el respecte
a la dignitat de cada persona, creada a imatge de Déu i, per tant,
germana nostra.
Aquest principi hauria de
guiar tota l'activitat política i econòmica, com ha posat
en relleu la Doctrina Social de l'Església, i inspirar també
la convivència cultural i religiosa.
2. Enguany el tema de la
Jornada és «Esport i turisme: dues forces vitals per a la
comprensió mútua, la cultura i el desenvolupament dels països».
Esport i turisme fan referència, abans que res, al temps lliure,
en el qual s'han de fomentar activitats que ajudin al desenvolupament físic
i espiritual. Però hi ha moltes situacions en què turisme
i esport s'entrellacen de manera específica i es condicionen recíprocament,
com quan l'esport es converteix precisament en el motiu determinant per
desplaçar-se tant dintre del propi país, com a l'estranger.
En efecte, esport i turisme
estan estretament units en els grans esdeveniments esportius en els quals
participen els països d'una regió o de tot el món, com
en els Jocs Olímpics, que no han de renunciar a la seva alta vocació
d'avivar ideals de convivència, comprensió i amistat. Però
també en molts altres casos menys espectaculars, com en les activitats
esportives d'àmbit escolar o de les associacions del propi barri
o localitat. En altres casos, practicar un determinat esport és
precisament el que motiva a programar un viatge o unes vacances.
És, doncs, un fenomen que pertoca tant als esportistes d'elit, als
seus equips i seguidors, com a modests clubs socials, com també
a moltes famílies, joves i nens i, en fi, a tots els qui fan de
l'exercici físic un dels motius importants del seu viatge.
En tractar-se d'una activitat
humana que implica tantes persones, no és estrany que, malgrat la
noblesa dels objectius proclamats, es produeixin també en molts
casos abusos i desviacions. No es pot ignorar, entre altres fenòmens,
el mercantilisme exacerbat, la competitivitat agressiva, la violència
contra les persones i les coses, fins arribar fins i tot a la degradació
del medi ambient o l'ofensa a la identitat cultural de qui acull.
3. L'apòstol sant
Pau proposava als cristians de Corint la imatge de l'atleta per a il·lustrar
la vida cristiana, com a exemple d'esforç i de constància
(cf 1 Co 9,24-25). En efecte, la pràctica correcta de l'esport ha
d'anar acompanyada de la temperança i l'educació a la renúncia;
molt sovint requereix també un bon esperit d'equip, actituds de
respecte i d'estima de les qualitats dels altres, d'honestedat en el joc
i d'humilitat per reconèixer les pròpies limitacions. L'esport,
en fi, especialment en les seves formes menys competitives, convida a una
celebració festiva i a la convivència amistosa.
També el cristià
pot trobar en l'esport una ajuda per desenvolupar les virtuts cardinals
– fortalesa, temperança, prudència i justícia– en
la carrera per la corona “que mai no es marcirà”, com escriu sant
Pau.
4. Certament, el turisme
ha donat un poderós impuls a la pràctica de l'esport. Les
facilitats que ofereix, i fins i tot les moltes activitats que promou o
patrocina per iniciativa pròpia, han incrementat de fet el nombre
dels qui aprecien l'esport i el practiquen en el seu temps lliure. D'aquesta
manera, s'han multiplicat les ocasions de trobada entre pobles i cultures
diverses en un clima de bona entesa i d'harmonia.
Per això, sense deixar
de prestar la deguda atenció a les desviacions que lamentablement
es continuen produint, desitjo exhortar de tot cor i amb renovada esperança
a promoure «un esport que tuteli els febles i no exclogui a ningú,
alliberi els joves del risc de l'apatia i de la indiferència, i
susciti en ells un sa esperit de competició; un esport que sigui
factor d'emancipació dels països més pobres i ajudi
a eliminar la intolerància i a construir un món més
fratern i solidari; un esport que contribueixi a fer estimar la vida i
que eduqui al sacrifici, al respecte i a la responsabilitat, duent a una
valoració plena de tothom” (Jubileu dels esportistes, 29 d'octubre
de 2000, núm. 3)
Amb aquestes consideracions,
convido els qui estan relacionats amb l'esport des de l'àmbit del
turisme, els esportistes i tots els qui el practiquen en els seus viatges,
a prosseguir els seus esforços per assolir aquests nobles objectius,
alhora que invoco sobre cadascun d'ells abundants benediccions divines.
Vaticà, 30 de maig
de 2004, Solemnitat de Pentecosta
[traducció
al català: Sant Vicenç
de Sarrià]