Venerats germans en l’Episcopat,
Estimats germans i germanes!
1. A tots vosaltres “escollits per Déu
i sants per vocació, la gràcia i la pau de Déu, el
nostre Pare, i de Jesucrist Senyor Nostre” (Rm 1,7). Aquestes paraules
de l’apòstol Pau als cristians de Roma ens introdueixen en el tema
de la pròxima Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions:
“La vocació a la santedat”. La santedat! Aquesta és la gràcia
i la fita de tot creient, tal com ens recorda el Llibre del Levític:
“Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, Déu vostre, sóc
sant” (19,2).
A la Carta apostòlica Novo
millennio ineunte he invitat a posar “la programació pastoral
en el signe de la santedat”, per “expressar la convicció que, si
el Baptisme és un veritable ingrés a la santedat de Déu
a través de la inserció en Crist i la inhabitació
del seu Esperit, seria un contrasentit acontentar-se amb una vida mediocre,
viscuda a l’ensenya d’una ètica minimalista i d’una religiositat
superficial... És l’hora de tornar a proposar a tots amb convicció
aquesta «mesura alta» de la vida cristiana ordinària:
tota la vida de la comunitat eclesial i de les famílies cristianes
ha de portar cap aquesta direcció” (n. 31).
Un deure primari de l’Església és
acompanyar els cristians pels camins de la santedat, per tal que, il·luminats
per la intel·ligència de la fe, aprenguin a conèixer
i a contemplar el rostre de Crist i a redescobrir-hi la pròpia autèntica
identitat i la missió que el Senyor confia a cadascú. D’aquesta
manera aquests són “edificats sobre el fonament dels apòstols
i dels profetes, tenint com a pedra angular el mateix Jesucrist. En Ell
tota construcció creix ben ordenada per ser temple sant en el Senyor”
(Ef 2,20-21).
L’Església recull en si totes les vocacions
que Déu suscita entre els seus fils i ella mateixa es configura
com un reflex lluminós del misteri de la Santíssima Trinitat.
Com a “poble reunit per la unitat del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”,
porta en si el misteri del Pare que crida a tothom a santificar el seu
nom i a complir la seva voluntat; custodia el misteri del Fill que, enviat
pel Pare a anunciar el Regne de Déu, invita a tots a seguir-lo;
és dipositària del misteri de l’Esperit Sant que consagra
per a la missió aquells que el Pare ha escollit mitjançant
el seu Fill Jesucrist.
Justament perquè la comunitat eclesial
és el lloc on s’expressen totes les diverses vocacions que el Senyor
ha suscitat, en el context de la Jornada Mundial, que tindrà lloc
el proper 21 d’abril, IV Diumenge de Pasqua, se celebrarà el III
Congrés continental per les vocacions al ministeri ordenat i a la
vida consagrada a l’Amèrica del Nord. Em plau d’adreçar als
seus promotors i als participants la meva salutació de bons auguris
i d’expressar-los la meva viva complaença per una iniciativa que
afronta un dels problemes clau de l’Església d’Amèrica i
de la nova evangelització del continent. Invito tots a pregar perquè
aquesta important trobada pugui suscitar un compromís renovat al
servei de les vocacions i un entusiasme més generós entre
els cristians del “Nou Món”.
2. L’Església és «casa de
la santedat» i la caritat de Crist, vessada per l’Esperit Sant, en
constitueix l’ànima. En ella tots els cristians s’ajuden recíprocament
a descobrir i a realitzar la pròpia vocació en l’escolta
de la Paraula de Déu, en la pregària, en la participació
assídua als sagraments i en la recerca constant del rostre de Crist
en tots els germans. D’aquesta manera, cadascú, segons els propis
dons, avança sobre la via de la fe, té desperta l’esperança
i actua mitjançant la caritat (cf. Lumen gentium, 41), mentre
l’Església “revela i reviu la riquesa infinita del misteri de Jesucrist”
(Christifideles laici, 55) i fa que la santedat de Déu entri
efectivament en qualsevol estat i situació de vida, perquè
tots els cristians esdevinguin treballadors de la vinya del Senyor i edifiquin
el Cos de Crist.
Si tota vocació a l’Església és
al servei de la santedat, algunes, però, com la vocació al
ministeri ordenat i a la vida consagrada, ho són d’una manera del
tot singular. És vers aquestes vocacions que invito a tothom a adreçar
la mirada avui amb particular atenció, intensificant la vostra pregària
per elles.
La vocació al ministeri ordenat “és
essencialment una crida a la santedat, en la forma que es deriva del sagrament
de l’Ordre. La santedat és intimitat amb Déu, és imitació
de Crist, pobre, cast i humil; és amor sense reserves a les ànimes
i donació per al seu bé veritable; és amor a l’Església,
que és santa i ens vol sants, perquè aquesta és la
missió que Crist li ha confiat” (Pastores dabo vobis, 33).
Jesús crida els apòstols “perquè siguin amb ell” (Mc
3,14) en una intimitat privilegiada (cf. Lc 8,1-2; 22,28). No tan sols
els fa partícips dels misteris del Regne dels cels (cf. Mt 13,16-18),
sinó que s’espera d’ells una fidelitat més alta i conforme
al ministeri apòstolic al qual els crida. Els exigeix una pobresa
molt rigorosa (cf. Mt 19, 22-23), la humilitat del servent que es fa l'últim
de tots (cf. Mt 20,25-27). Els demana la fe en els poders que ha rebut
(cf. Mt 17,19-21), la pregària i el dejuni com a instruments eficaços
d’apostolat (cf. Mc 9,29) i el desinterès: “Gratuïtament heu
rebut, gratuïtament doneu” (Mt 10,8). D’ells s’espera la prudència
lligada a la simplicitat i a la direcció moral (cf. Mt 10,26-28)
i l'abandonament a la Providència (cf. Lc 9,1-3; 19,22-23). No els
ha de mancar la consciència de les responsabilitats que han assumit,
com a administradors dels sagraments instituïts pel Mestre i els treballadors
de la seva vinya (cf. Lc 12,43-48).
La vida consagrada revela la naturalesa íntima
de tota vocació cristiana a la santedat i la tensió de tota
l’Església-Esposa vers Crist, «únic Espòs seu».
“La professió dels consells evangèlics està íntimament
vinculada amb el misteri de Crist, i té la missió de fer
present d’alguna manera la forma de vida que Ell va escollir en primer
lloc, assenyalant-la com a valor absolut i escatològic” (Vita
consecrata, 29). Les vocacions a aquests estats de vida són
dons preciosos i necessaris que testimonien que també avui el seguiment
de Crist cast, pobre i obedient, el testimoniatge de la primacia absoluta
de Déu i el servei a la humanitat en l’estil del Redemptor representen
camins privilegiats vers una plenitud de vida espiritual.
La escassesa de candidats al sacerdoci i a la
vida consagrada, que es dóna en alguns contextos actuals, lluny
de portar a exigir menys i a acontentar-se amb una formació i una
espiritualitat mediocres, més aviat ha d’empènyer a una atenció
més gran a la selecció i a la formació dels qui, una
vegada constituïts ministres i testimonis de Crist, estaran cridats
a confirmar amb la santedat de la vida allò que anunciaran i celebraran.
3. És necessari activar qualsevol mitjà
perquè les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada, essencials
per la vida i la santedat del poble de Déu, estiguin contínuament
al centre de l’espiritualitat, de l’acció pastoral i de la pregària
dels fidels.
Els bisbes i els sacerdots són, en primer
lloc, els testimonis de la santedat del ministeri rebut en do. Que amb
la vida i l’ensenyament mostrin la joia de seguir Jesús, el Bon
Pastor, i l'eficàcia renovadora del misteri de la seva Pasqua de
redempció. Que facin visible amb el seu exemple, de manera particular
a les joves generacions, l'aventura entusiasmadora reservada a qui, seguint
les passes del Diví Mestre, escull pertànyer completament
a Déu i s’ofereix a si mateix perquè tothom pugui tenir la
vida en abundància (cf. Gv 10,10).
Els consagrats i les consagrades, que habiten
“al cor mateix de l’Església com a element decisiu per a la seva
missió” (Vita consecrata, 3), que mostrin que la seva existència
està fermament arrelada en Crist, que la vida religiosa és
“casa i escola de comunió” (Novo millennio
ineunte, 43), que en el seu servei humil i fidel a l’home bategui
aquella “fantasia de la caritat” (ibid., 50) que l’Esperit Sant manté
sempre viva en l’Església. Que no oblidin que en l’amor a la contemplació,
en la joia de servir els germans, en la castedat viscuda pel Regne dels
Cels, en la dedicació generosa al propi ministeri hi ha la força
de tota proposta vocacional!
Un paper decisiu per al futur de les vocacions
en l’Església estan cridades a jugar-lo les famílies. La
santedat de l’amor dels esposos, l'harmonia de la vida familiar, l’esperit
de fe amb què s’afronten els problemes quotidians de la vida, l’obertura
als altres, sobretot als més pobres, la participació a la
vida de la comunitat cristiana, constitueixen l'ambient adequat per a l’escolta
de la crida divina i per a una resposta generosa per part dels fills.
4. “Demaneu, doncs, a l’amo del sembrat perquè
enviï treballadors al seu sembrat” (Mt 9,38; Lc 10,2). En obediència
al manament de Crist, tota Jornada Mundial es caracteritza com un moment
de pregària intensa, que implica tota la comunitat cristiana en
una invocació incessant i fervorosa a Déu per les vocacions.
L’important és que les comunitats cristianes esdevinguin veritables
escoles de pregària (cf. Novo millennio
ineunte, 33), capaces d’educar en el diàleg amb Déu
i de formar els fidels perquè s’obrin cada vegada més a l’amor
amb què el Pare “ha estimat tant el món que hi ha enviat
el seu Fill unigènit” (Gv 3,16)! La pregària practicada i
viscuda ajudarà a deixar-se guiar per l’Esperit de Crist per col·laborar
a l’edificació de l’Església en la caritat. En aquest context,
el deixeble creix en el desig ardent que tothom trobi Crist i assoleixi
la llibertat veritable dels fills de Déu. Aquest desig portarà
el creient, seguint l’exemple de Maria, a posar-se disponible i a pronunciar
un «sí» ple i generós al Senyor que crida, entre
els homes del nostre temps, a ser ministre de la Paraula, dels sagraments
i de la caritat, o signe vivent de la vida casta, pobra i obedient de Crist.
Que l’amo dels sembrats faci que a la seva Església mai no li faltin
nombroses i santes vocacions sacerdotals i religioses!
Pare sant, esguarda aquesta humanitat nostra,
que fa els primers passos en el camí del tercer mil·lenni.
La seva vida encara està marcada fortament per l’odi, la violència,
l’opressió, però la fam de justícia, de veritat i
de gràcia troba encara espai en el cor de tants, que esperen a qui
porti la salvació, que tu has obrat per mitjà del teu Fill
Jesucrist. Es necessiten heralds coratjosos de l’Evangeli, servents generosos
de la humanitat que sofreix.
Envia a la teva Església, t’ho demanem,
sacerdots sants, que santifiquin el teu poble amb els instruments de la
teva gràcia. Envia nombrosos consagrats i consagrades, que mostrin
la teva santedat al mig del món. Envia a la teva vinya operaris
sants, que obrin amb l'ardor de la caritat i que, moguts pel teu Sant Esperit,
portin la salvació de Crist fins als confins extrems de la terra.
Amén.
Castel Gandolfo, 8 de setembre de 2001
IOANNES PAULUS PP. II