Any 25, n. 10: II Diumenge de Quaresma 7 de març de 2004 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Primera conferència quaresmal Consell Pastoral Donatiu al Centre Assís La normativa sobre el dejuni i l'abstinència Els bisbes davant les eleccions Telegrama del Papa a les víctimes de l'atemptat de Madrid PRIMERA CONFERÈNCIA QUARESMAL Dijous 11 de març, a les 8 del vespre, al Centre Parroquial: "Família, reptes i esperances". Presentació del Directori de Pastoral Familiar, a càrrec de Mn. Manel Valls. CONSELL PASTORAL. Dimarts 10 de març, a les 8 del vespre, tindrà lloc la reunió mensual a la casa rectoral. DONATIUS AL CENTRE ASSÍS. Al sopar penitencial de dijous passat, en el qual van participar només una vintena de persones, vam recollir 567 euros per al Centre Assís. L'explicació sobre la marxa del Centre que ens van fer la Clara Massip i l'Elisabet Guillén ens va ajudar a conèixer de primera mà la problematica humana dels seus usuaris. Cal agrair el servei dels voluntaris, entre els quals cal esmentar especialment, per la seva tasca generosa i ben feta, els de la nostra Parròquia. LA NORMATIVA SOBRE EL DEJUNI I L'ABSTINÈNCIA. Les normes del Codi de Dret Canònic i de la Conferència Episcopal obliguen a observar el dejuni i abstinència, a més del dimecres de cendra, el Divendres Sant, i l'abstinència només els altres divendres de Quaresma. El Dret Canònic afirma que tots els fidels, cada u a la seva manera, estan obligats per llei divina a fer penitència. Tots els divendres de l'any i el temps de Quaresma són dies penitencials en els quals cal dedicar-se de forma especial a la pregària, a fer obres de pietat, de caritat i actes de mortificació. Tots els divendres de Quaresma, a menys que coincideixin amb una solemnitat, s'ha d'observar abstinència de carn. El dejuni consisteix a fer un àpat al dia, però no es prohibeix ingerir alguna cosa al matí o a la nit. ELS BISBES DAVANT LES ELECCIONS. A continuació trobareu el text íntegre de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola. Pel que fa als bisbes de les diòcesis de la Tarraconense, en el seu comunicat de la reunió núm.169 del passat 25 de febrer es diu el següent: "Passades les eleccions autonòmiques, sobre
les quals van fer pública una nota en la reunió d'octubre
de 2003, els bisbes de Catalunya valoren positivament la normalitat democràtica
i el bon índex de participació amb què es van celebrar.
Reiteren la seva constant voluntat de servei al país, en la nova
legislatura, des de la fidelitat a la seva missió pastoral. Esdeveniments
posteriors que han agitat la vida pública els mouen també
a expressar la seva solidaritat amb les víctimes del terrorisme
i a reiterar la seva condemna de la violència terrorista, tant a
Catalunya com arreu de l'Estat espanyol. I expressen el seu desig d'una
convivència basada en "la veritat, la justícia, la llibertat
i l'amor", com postulava el beat Joan XXIII a l'encíclica Pacem
in Terris.
VOTAR ÉS UN DRET I UN DEURE
Votar en les eleccions és un dret que cal exercir i un deure que cal complir de manera responsable. Es tracta de quelcom tan important com encomanar el bon govem del país a legisladors i governants que hauran d'organitzar i promoure el bé comú, és a dir, unes condicions polítiques, socials i econòmiques que facin possible el desenvolupament de la vida de les persones de manera conforme amb la dignitat de cada una d'elles. La pau social és un element essencial del bé comú. Amb el nostre vot, els ciutadans contribuïm de manera decisiva a la consecució d'aquests objectius transcendentals. Votar és un dret. Ens congratulem que l'exercici d'aquest s'hagi consolidat, juntament amb l'Estat de dret emparat per la Constitució. Hem d'exercir aquest dret amb lucidesa i ponderant amb sentit crític les propostes i les promeses. Haurem d'esforçar-nos per conèixer la veritat de les persones i dels programes, amb el seu real sentit polític i ideològic. Els candidats i els mitjans de comunicació tenen l'obligació moral de facilitar als votants el coneixement de la veritat dels programes i dels propòsits dels diversos partits. Votar és un deure. És comprensible que alguns se sentin inclinats a abstenir-se d'emetre el seu vot quan comproven que cap partit ofereix el programa que ells desitjarien. Per bé que cap de les ofertes polítiques no sigui tampoc plenament conforme amb l'ideal evangèlic, ni tan sols amb la idea racional d'un ordre social cabalment just, tanmateix cal dir que unes ho són més i d'altres menys. És necessari fer un esfory i optar pel bé possible. Votar és un exercici de la caritat i
de la solidaritat. Tots hem de contribuir amb el nostre vot al bé
comú. Els cristians sabem que aquesta contribució la devem
al nostre país en virtut de la caritat, és a dir, de l'amor
que ve de Déu i ens impel-leix a cercar el bé de tots i de
cada un dels nostres germans, fins a costa d' alguns possibles sacrificis
personals (vegeu el Catecisme de l'Església Catòlica",
núm. 2239 i 2240). Davant les
2. El recolzament clar i decidit a la família, basada en la unió indissoluble de vida i amor d'una dona i un home, és a dir, en el veritable matrimoni. Un suport que s'ha d'expressar en la facilitació de l'accés a l' habitatge, en particular als joves; en el reconeixement --àdhuc econòmic-- del treball domèstic; en els beneficis fiscals, i d'altre ordre, amb atenció específica a les famélies nombroses; en una legislació civil que no alteri la veritable identitat de la família i del matrimoni, sinó que l'enrobusteixi i que n'afavoreixi l'estabilitat i la convivència harmònica. 3. El foment de la qualitat educativa en tots els centres d'ensenyament i la garantia efectiva del dret dels pares a elegir l'educació que triïn per als seus fills, garantia que exigeix un suport just als centres d'iniciativa social, i la regulació satisfactòria de l'ensenyament religiós escolar. 4. Polítiques socials i econòmiques respectuoses i promotores de la dignitat de les persones que afavoreixin la lliure iniciativa social, en l'economia i en la cultura; que propiciïn el treball per a tots i la justa distribució de les rendes; que prestin especial atenció als més desafavorits, com els immigrants, els ancians i els malalts; que atenguin la necessària solidaritat del nostre país amb els pobles subdesenvolupats o en via de desenvolupament. 5. Solucions als reptes de convivència
actual guiades per la recerca sincera de la pau i basades en el respecte
al dret nacional i internacional, i el consegüent refús incondicional
del terrorisme, com també la promoció de la comprensió
i de la solidaritat entre les cultures i els pobles, especi.lment, entre
els diversos pobles d'Espanya.
TELEGRAMA DEL PAPA A LES VÍCTIMES DE L'ATEMPTAT DE MADRID En conèixer la triste notícia dels execrables atemptats terroristes perpetrats aquest matí a les estacions d'Atocha, del Pozo del Río Raimundo i de Santa Eugènia de Madrid, que han causat tants morts i nombosos ferits entre els ciutadans que es dirigien als seus llocs de treball, i amb crueltat han sumit en dolor les seves a famílies i la societat espabyola en general, el Sant Pare vol reiterar la seva ferma i absoluta reprovació d'aquests actes injustificables que ofenen a Déu, violen el dret fonamental a la vida i minen la convivència pacífica, anhelada vivament per les comunitats eclesials i pel poble espanyol. Sa Santedat, alhora que ofereix sufragis pel descans etern dels morts, assegura la seva proximitat a les famñilies que ploren els seus éssers estimats i prega a Sa Eminència [Cardenal Rouco Varela] que els faci arribar el seu condol i expressa els seus millors desigs perquè els ferits es restableixin ben aviat. Encoratja l'estimat poble espanyol a prosseguir
amb constència i sense desànims en el camí d'una convivència
pacífica i serena, invoca sobre tots la protecció de la Verge
Immaculada i, en prova d'afecte i senyal d'esperaçza, li imparteix
la benedicció apostòlica.
[<]
|
|||||
|