Portal arrow Documents arrow Full Parroquial arrow Any 2010 · nº04
Email
Imprimir

Any 31, núm. 4. Diumenge III de durant l’Any, 24 de gener de 2010

Imatge d'entrada

“TOTS TENIEN ELS ULLS POSATS EN JESÚS”

L’evangeli d’avui està compost de dos fragments: el pròleg, és a dir, l’inici del llibre redactat per Lluc, i l’inici de la predicació de Jesús. Col·locats l’un al costat de l’altra aquests dos textos ens fan comprendre com la Paraula de Déu ha esdevingut primer Sagrada Escriptura, i després, una vegada Jesús diu “Això que sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”, comprenem que està afirmant solemnement que “avui la paraula d’Isaïes s’ha fet carn”. Es tanquen els llibres i s’obre la Vida. De la lletra escrita es passa al respir viu de Déu en nosaltres. En el text d’Isaïes que llegeix Jesús a la sinagoga de Natzaret hi és representada la humanitat sencera en aquests quatre adjectius: pobra, presonera, cega, oprimida. Són els quatre noms de l’ésser humà. Adam ha esdevingut tot això, i per això Déu “es fa Adam”. Amb quatre objectius: portar joia, llibertat, ulls nous, alliberament. I encara un darrer objectiu, que dissenya un dels trets més formosos del rostre de Déu: “proclamar un any de gràcia del Senyor”: un any, un segle, mil anys, una història sencera feta no només de benvolença, perquè Déu no solament és bo, sinó exclusivament bo, incondicionadament bo. I els primers destinataris són els pobres. Déu s’inclina com una mare sobre el fill que sofreix, com a riquesa per al pobre, com a ulls per al cec, com a llibertat per a totes les presons, com increment de veritable humanitat.

Ajuda a Haití

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM. Cada diumenge, a les 19.15 h, a la Capella de la Puríssima, mitja hora de pregària i adoració a Crist Sagramentat. Oració per les vocacions sacerdotals.

ACCIÓ CATÒLICA. Dimarts 26 de gener, a les 18.00 h., a la sala de la planta baixa de la rectoria. Continuem aprofundint el “Compendi del Catecisme de l’Església catòlica”, guiats per Mn. Frederic. És obert a tothom.

TROBADA AMB L’ESPLAI. Pares responsables, equip de monitors, amb Mn. Manel i Mn. Carles, ens trobarem dissabte vinent, en acabar la Missa de les 20.15, a la sala de la rectoria.

DESPRÉS DE SANT VICENÇ, SANTA EULÀLIA. Divendres, la festa de Sant Vicenç, va ser molt participada. L’homilia de Mn. Manel la podeu llegir, íntegra, al dors. Tothom va sortir-ne content i animat, esperant viure amb la mateixa intensitat la festa de Santa Eulàlia, el divendres 12 de febrer. Enguany aquesta festa enllaçarà amb Sant Vicenç, pel fet de l’acte d’inauguració de les reproduccions de les taules de Jaume Huguet i el mestre de Castelsardo, que seran col·locades a l’Església parrroquial. Comptarem amb la presència de Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar i dels directius del MNAC, així com de Mn. Josep M. Martí Bonet, delegat diocesà del Patrimoni cultural i autoritats del Districte. A les 19.00, tindrà lloc l’acte d’inauguració. A les 20.15, la Missa de Santa Eulàlia, amb la participació de l’Agrupació de Cant Gregorià de Vilafranca.

LES TROBADES DE PREPARACIÓ AL MATRIMONI. Ja han començat aquest mes, i la programació la podeu trobar a la web. Cal inscriure’s en els dies de despatx parroquial, i abans de participar-hi es concerta una entrevista per explicar-ne l’objectiu i els continguts.

DE SANT VICENÇ AL BEAT JOSEP SAMSÓ

El fil d’or del martirologi cristià

La festa del màrtir Sant Vicenç, patró de la nostra parròquia, i tan estretament vinculat a la història de la vila de Sarrià, s’escau aquest any en la vigília de la beatificació d’un màrtir de casa nostra, el sacerdot Josep Samsó i Elias, rector de santa Maria de Mataró, afusellat l’1 de setembre de 1936. La celebració d’avui adquireix, doncs, el caràcter d’una vetlla espiritual a l’entorn d’aquest esdeveniment. El martirologi és com un fil d’or que travessa la història de l’Església, ja des dels inicis. És un fet tan inqüestionable, que quan hom estudia a fons la història dels màrtirs, resta enormement perplex que en l’imaginari social o cultural sobre l’Església, aquesta història no en sigui un element determinant, i sí en canvi ho siguin les ombres, els pecats, els aspectes considerats antipàtics, actes que quasi sempre es presenten com a contraris al progrés, a la ciència, i tantes altres coses que, avui, en un quadre més ampli, i amb menys lectura ideològitzada, comencen a ser jutjades més equànimement en la seva veritat, malgrat que aquesta no se sostreu al fang de no pas poques injustícies comeses per membres de l’Església, fins i tot de la jerarquia.

Aquests són dies de memòries martirials. Hem fet memòria de sant Sebastià, de santa Agnès. Hem fet memòria del martiri de Sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques Auguri i Eulogi, dels quals en conservem les actes autèntiques. També hem recordat el martiri de Jaume Puigferrer Mora, germà de La Salle, nascut a Manlleu. I que fou beatificat el 28 d’octubre del 2007 juntament amb altres 500 màrtirs de la persecució religiosa al nostre país al segle XX. I, ara, a l’endemà de la memòria del màrtir Sant Vicenç, la beatificació del Dr. Samsó, acte que és a les antípodes, com s’ha escrit, dels qui agiten la memòria històrica, però no per aclarir els fets, cosa sempre necessària, sinó per a reviure odis. Màrtir cristià diu només “amor”: de la vida com a possessió a la vida com a do. I això no s’improvisa.

Els martiris del diaca Vicenç i del prevere Josep Samsó

El nostre sant Vicenç, fou víctima dels edictes de persecució decretats per l’emperador Dioclecià, el qual envià al prefecte Dacià per executar-los. Camí de Saragossa, ja en passar per Barcelona sacrificà Sant Cugat i la nena Eulàlia, que la tradició fa conciutadana de Sarrià. I a Saragossa anà directe a detenir el diaca Vicenç, mà dreta del Bisbe Valeri. Les actes diuen que el mateix Dacià torturà cruelment Vicenç amb l’objectiu de fer-lo abjurar de la seva fe. Vicenç refusava les seves propostes: “T’enganyes, home cruel, si creus que m’afligeixes en destrossar el meu cos. Dintre meu hi ha un ésser lliure i serè que ningú no pot violar. Tu intentes destruir una gerra de terrissa, destinada a rompre’s, però és en va que t’esforçaràs per tocar el que porto a dintre, que només està subjecte a Déu”. La fortalesa i la serenitat de Vicenç s’estengué per tota l’Església d’Occident. Com Sant Llorenç, com sant Esteve, tots tres diaques. Les homilies de sant Agustí predicades en la seva festa acreixeren més encara la seva memòria.

Reprenc tot seguit el martiri del Dr. Samsó. Detingut el 30 de juliol de 1936, fou conduït a la presó, on passà tot el mes d’agost. Amb molta serenitat. “Déu sobre tot”, era la seva frase. Allí es trobà amb altres sacerdots i a feligresos de la seva parròquia. Resava el breviari, feia xerrades als seus companys, els confessava, feien torns per resar el rosari, i fins es distribuïa la comunió. Gent de Mataró li feia arribar aliments cada dia i també roba, amagant en els paquets la sagrada Eucaristia. L’ 1 de setembre fou portat al cementiri. No hi hagué procés. Res. La columna “Malatesta”, abans de marxar al front volia matar als sacerdots. I van escollir al rector, Mn. Samsó. El testimoniatge de la seva mort és impressionant: morí perdonant, i volgué abraçar els qui integraven l’escamot d’afusellament. El Dr. Samsó, demanà morir contemplant la seva ciutat, amb els ulls descoberts. L’autòpsia certificà només dues bales en el cap: o bé només un disparà o només un l’encertà. L’altra fou el tir “de gràcia”.

De l’ecumenisme dels màrtirs a la vida litúrgica

Ens trobem en plena Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Hi ha l’ecumenisme dels màrtirs. És impressionant, això. El fundador de Sant Egidi, l’historiador Andrea Riccardi, té un llibre, documentadíssim, sobre els màrtirs del Segle XX, de totes les confessions cristianes. No hi ha en el món cap altra religió en la qual s’hagi produït aquest fenomen. Fa pensar, i molt. La vocació del nostre Pere Casaldàliga, per exemple, es forjà en un ambient martirial. En el llibre d’homenatge amb motiu dels seus 80 anys, hom descobreix fins a quin punt el martiri esdevé una qüestió “clau” per entendre la seva persona i la seva trajectòria sacerdotal i de bisbe.

Contemplem ara les pintures d’en Josep Obiols i comprendrem d’on treuen la seva força els nostres màrtirs. De la Sagrada Escriptura –la Paraula de Déu- i de l’Eucaristia. A un costat contemplem l’ordenació diaconal de Vicenç, fet així partícip i col·laborador del ministeri episcopal i sacerdotal. De l’escolta a la predicació de la Paraula.. A l’altra, contemplem la darrera comunió eucarística de Vicenç. En els laterals, les escenes són eucarístiques: el mannà, la multiplicació dels pans i dels peixos. “Feu això en memòria meva” (Lc 22,19). L’Eucaristia és memorial. I tota memòria lluita contra l’oblit. La lectura aquests dies d’una reflexió sobre la litúrgia –és a dir de la pregària eclesial per excel·lència- del gran filòsof francès Paul Ricoeur, mort el 2005, m’ha impressionat. Serveixi de conclusió:“El meu reconeixement a la litúrgia rau en el fet que em sostreu a la meva subjectivitat i m’ofereix no les meves paraules, no els meus gestos, sinó els de la comunitat. Sóc feliç d’aquesta objectivació dels meus sentiments: quan entro en l’expressió del culte, jo sóc sostret a l’efusió sentimental; entro en la forma que em forma; reprenent i fent meu el text litúrgic esdevinc jo també text, un text que prega i canta. Sí, gràcies a la litúrgia sóc fonamentalment alliberat de la preocupació de mi mateix”. És per aquesta raó que l’Eucaristia ens introdueix en la dimensió del martiri, del testimoniatge, en “la forma que ens forma”, en la memòria viva, en la dinàmica de la Paraula i del Sagrament, que ens projecta envers l’amor lliurat als germans!

Mn. Manel Valls, rector

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sarrià, 2010. © All rights reserved