Any 31, núm. 49, Diumenge Segon d’Advent, 5 de desembre de 2010.
MARIA A L’ESCOLTA, FIGURA DE L’ESGLÉSIA
La Vetlla de la Immaculada a la Basílica de la Mercè, congrega cada any centenars de joves. Els animem a participar-hi! “Maria és la figura de l’Església a l’escolta de la Paraula de Déu que en ella es fa carn” comenta Benet XVI en la recent Exhortació “Verbum Domini” ( n. 27).
Una vegada reconeguda com a veritable la Paraula de Déu, Maria cregué en la concepció virginal de Jesús i cregué també en la voluntat de Déu de salvar els homes pecadors. La volgué i s’adherí a aquell pla deixant-se implicar: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). És així que de la seva fe en nasqué Jesús i també l’Església. Per això, cada generació, juntament amb Elisabet, la proclama benaurada: “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà”.
L’Església té la tasca de continuar en el món la missió maternal de Maria, la de comunicar el Salvador al món. En el revers d’aquest Full podeu llegir els nn. 27 i 28, dedicats a la Verge Maria, de l’Exhortació Apostòlica postsinodal “Verbum Domini” de Benet XVI.
DEMÀ ÉS EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ. Festa d’ordre cívic i polític, en la qual preguem per la bona convivència i enteniment entre tots els pobles d’Espanya, recuperant “l’esperit de la transició”. Litúrgicament és un dia ferial, però la missa del matí se celebrarà a les 8:30.
HORARI DE MISSES DE LA PURÍSSIMA
Dimarts, 7 de desembre: a les 19:15
Dimecres: 8:30; 10:00; 11:30; 13:00 i 20:15
VERBUM DOMINI. Podeu trobar la darrera Exhortació Apostòlica postsinodal del Papa Benet XVI, Verbum Domini, al web de la parròquia. És un text de màxima importància per a tots. El Papa ens ajuda a focalitzar magistralment quin és el lloc originari de la interpretació de la Sagrada Escriptura: la vida de l’Església! El document ens guia envers quina és la interpretació autèntica per tal de no caure en una “hermenèutica” secularitzada que llegeixi la Bíblia com un text només del passat.
EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT. Cada diumenge, a les 19:15, mitja hora de pregària davant el Santíssim exposat pregant per les vocacions a la Capella del Sagrat Cor.
DEL PESSEBRE A LA SOLIDARITAT. Aquest dijous proper els nens i nenes de la nostra Catequesi faran, ajudats pels catequistes, el pessebre del Centre Parroquial. També, s’afegiran a la donació d’aliments a benefici de Càritas que promou el CP Sarrià, on cadascú aporta aliments en l’anomenat Berenar Solidari que es farà el dia 17 de desembre, a les 19’30h.
ELS ACTES D’ADVENT. El dilluns, 13 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala de la planta baixa de la rectoria, conferència de Mn. Robert Baró “Dimensió sagramental de l’Església: «la forma que forma» la fe”, que es va haver de suspendre a la Quaresma per causa de la nevada. El dilluns, 20 de desembre, a les 8 del vespre, la Celebració Comunitària de la Penitència. No podem celebrar el Nadal sense purificar el nostre cor del pecat.
REPRESENTACIONS DE L’ESTEL DE NATZARET. 26 de desembre a les 18’30h., 29 a les 19h. (representació reduïda per a infants i joves). I al gener del 2011, els dies 2, 8, 9, 15 i 16, a les 17’30h.
Maria ‘Mater Verbi Dei’ i ‘Mater fidei’
27. Els Pares sinodals han declarat que l’objectiu fonamental de la XII Assemblea era «renovar la fe de l’Església en la Paraula de Déu». Per això cal mirar allí on la reciprocitat entre Paraula de Déu i fe s’ha complert plenament, és a dir, en Maria Mare de Déu, «que amb el seu sí a la Paraula de l’Aliança i la seva missió, compleix perfectament la vocació divina de la humanitat». La realitat humana, creada mitjançant el Verb, troba la seva figura perfecta precisament en la fe obedient de Maria. Ella, des de l’Anunciació fins a la Pentecosta, se’ns presenta com una dona enterament disponible a la voluntat de Déu. És la Immaculada Concepció, la «plena de gràcia» per Déu (cf. Lc 1,28), incondicionalment dòcil a la Paraula divina (cf. Lc 1,38). La seva fe obedient plasma cada instant de la seva existència segons la iniciativa de Déu. Verge a l’escolta, viu en plena sintonia amb la Paraula divina i conserva en el seu cor els esdeveniments del seu Fill, component-los com en un únic mosaic (cf. Lc 2,19.51).
Cal ajudar els fidels a descobrir d’una manera més perfecta el vincle entre Maria de Natzaret i l’escolta creient de la Paraula divina. Exhorto també els estudiosos perquè aprofundeixin més la relació entre mariologia i teologia de la Paraula. D’això se’n beneficiaran tant la vida espiritual com els estudis teològics i bíblics. Efectivament, tot el que la intel•ligència de la fe ha tractat en relació amb Maria és al centre més íntim de la veritat cristiana. En realitat, no es pot pensar en l’encarnació del Verb sense tenir en compte la llibertat d’aquesta dona jove, que amb el seu consentiment coopera de manera decisiva a l’entrada de l’Etern en el temps. Ella és la figura de l’Església a l’escolta de la Paraula de Déu, que en ella es fa carn. Maria és també símbol de l’obertura a Déu i als altres; escolta activa que interioritza, assimila, i en la qual la Paraula es converteix en forma de vida.
28. En aquesta circumstància, vull cridar l’atenció sobre la familiaritat de Maria amb la Paraula de Déu. Això resplendeix amb particular brillantor en el Magnificat. D’alguna manera, aquí es veu com ella s’identifica amb la Paraula, hi entra; en aquest meravellós càntic de fe, la Verge lloa el Senyor amb la seva mateixa Paraula: «El Magníficat —un retrat de la seva ànima, per dir-ho així— està completament teixit pels fils agafats de la Sagrada Escriptura, de la Paraula de Déu. Així es posa en relleu que la Paraula de Déu és veritablement la seva casa mateixa, de la qual surt i entra amb tota naturalitat. Parla i pensa amb la Paraula de Déu, la Paraula de Déu esdevé paraula seva, i la seva paraula neix de la Paraula de Déu. Així es posa de manifest, a més, que els seus pensaments estan en sintonia amb el pensament de Déu, que el seu voler és un voler amb Déu. En estar íntimament penetrada per la Paraula de Déu, pot convertir-se en mare de la Paraula encarnada.»
A més, la referència a la Mare de Déu ens mostra que l’obrar de Déu en el món implica sempre la nostra llibertat, perquè, en la fe, la Paraula divina ens transforma. També la nostra acció apostòlica i pastoral serà eficaç en la mesura que aprenguem de Maria a deixar-nos plasmar per l’obra de Déu en nosaltres: «L’atenció devota i amorosa a la figura de Maria, com a model i arquetip de la fe de l’Església, és d’importància cabdal per a fer també avui un canvi concret de paradigma en la relació de l’Església amb la Paraula, tant en l’actitud d’escolta orant com en la generositat del compromís en la missió i l’anunci.»
Contemplant en la Mare de Déu una existència totalment modelada per la Paraula, també nosaltres ens sentim cridats a entrar en el misteri de la fe amb què Crist ve a habitar en la nostra vida. Sant Ambròs ens recorda que tot cristià que creu, concep d’alguna manera i engendra el Verb de Déu en si mateix: si, pel que fa a la carn, només hi ha una Mare de Crist, pel que fa a la fe, en canvi, Crist és el fruit de tots. Així doncs, tot el que va passar a Maria pot succeir ara a qualsevol de nosaltres en l’escolta de la Paraula i en la celebració dels sagraments.
