Portal arrow Documents arrow Full Parroquial arrow Any 2011 · nº03
Email
Imprimir

Any 32, núm. 3, Diumenge Segon de durant l’Any, 16 de gener 2011

Proper dissabte 22 de gener

FESTA DE SANT VICENÇ

Sant Vicenç

A les 19.15 h:

MISSA SOLEMNE
presidida per Mn. Joan Obach, rector de la parròquia de Sant Oleguer

A continuació: Audició concert del

Rosari Pastoril

amb la participació de l’Orfeó Sarrianenc i de l’orquestra del CEMB

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM. Els dies feiners, de dilluns a divendres de 8,30 del matí a les 8 del vespre: adoració eucarística. Els diumenges, a les 19;15, mitja hora de pregària silenciosa davant Crist-Eucaristia pregant per les vocacions.

CATEQUESI DE CONFIRMACIÓ. Dimarts passat vàrem començar, a les 17’30h, a la casa rectoral. Per ara és un petit grup, però confiem que altres joves s’hi apuntin. Cal que es posin en contacte amb Mn. Carles. CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts 18 de gener, reunió al Centre Parroquial.

CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts 18 de gener, reunió al Centre Parroquial.

Setmana de pregària per la unitat dels cristians

(18-25 gener)

Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna”(Ac 2,42). Fa dos mil anys, durant els dies de la Pentecosta, els primers deixebles de Crist reunits a Jerusalem, aplegats en la unitat del cos de Crist, feren l’experiència de l’efusió de l’Esperit Sant. Els cristians de tot temps i d’arreu del món, conjuntament cridats a proclamar Jesucrist Senyor i Salvador, han vist en aquest esdeveniment l’origen de la seva comunitat de fidels. L’Església primitiva de Jerusalem passà moltes dificultats, externes i internes; els seus membres, però, perseveraren en la comunió fraterna, la fracció del pa i la pregària.Actualment les Esglésies a Jerusalem ens fan avinent què vol dir lluitar per la unitat amb dificultats. Ens mostren que la crida per la unitat pot anar més enllà dels mots i orientar-nos veritablement vers el futur que anticipa sobre la terra la Jerusalem celeste tot contribuint a construir-la.

La crida a la unitat arriba enguany a les Esglésies de tot el món des de Jerusalem, l’Església mare. Conscients de les pròpies divisions i de la necessitat de fer elles mateixes més per la unitat del Cos de Crist, les Esglésies de Jerusalem inviten els cristians a redescobrir els valors que sostenien la unitat de la primera comunitat cristiana de Jerusalem, constant a escoltar l’ensenyament dels apòstols, a la comunió fraterna, a la fracció del pa i a la pregària. Heus ací el repte que tenim. Els cristians de Jerusalem inviten els seus germans i germanes a fer d’aquesta setmana de pregària l’ocasió per renovar el seu compromís i el seu treball per un ecumenisme autèntic, arrelat en la mateixa experiència que féu l’Església primitiva. CELEBRACIÓ ECUMÈNICA A LA CATEDRAL: Dimarts 18 de gener, a les 20 h., presidida pel Sr. Cardenal Arquebisbe, i amb la participació de representants de les diverses confessions cristianes. A LA PARRÒQUIA: a totes les misses pregàries dels fidels per a aquesta intenció.

PETIT “DICCIONARI” DE LA VERBUM DOMINI (II)

Discapacitats: En aquest context, voldria també recordar que el Sínode ha recomanat prestar una atenció especial als qui, per la seva condició particular, tenen problemes per a participar activament en la litúrgia, com per exemple els discapacitats en els sentits de la vista i de l’oïda. Animo les comunitats cristianes que, en la mesura del possible, ajudin amb instruments adequats els germans i germanes que tenen aquesta dificultat, perquè també ells puguin tenir un contacte viu amb la Paraula de Déu (n.71).

Ecumenisme: Conscient que l’Església té el seu fonament en el Crist, Verb de Déu fet carn, el Sínode ha volgut subratllar el lloc central dels estudis bíblics en el diàleg ecumènic, amb vista a l’expressió plena de la unitat de tots els creients en Crist (n-46)

Homilia: S’han d’evitar homilies genèriques i abstractes, que amaguin la senzillesa de la Paraula de Déu, així com divagacions inútils que corren el risc d’atreure l’atenció més sobre el predicador que sobre el cor del missatge evangèlic. Ha de quedar clar als fidels que el que interessa al predicador és mostrar Crist, que ha de ser el centre de tota homilia. Per això es requereix que els predicadors tinguin familiaritat i tracte assidu amb el text sagrat; que es preparin per a l’homilia amb la meditació i la pregària, perquè prediquin amb convicció i passió (n. 59)

Internet: En el món d’Internet, que permet que milions i milions d’imatges apareguin en un nombre incomptable de pantalles d’arreu del món, haurà d’aparèixer el rostre de Crist i sentir-se la seva veu, perquè «si no hi ha lloc per a Crist, tampoc hi ha lloc per a l’home» (n. 113).

Judaisme i Antic Testament: Cal llegir el Nou Testament a la llum de l’Antic. La catequesi cristiana primitiva hi recorre constantment (cf. 1Co 5,6-8.10,1-11). És per això que els Pares sinodals han afirmat que «la comprensió jueva de la Bíblia pot ajudar al coneixement i a l’estudi de les Escriptures per part dels cristians». «El Nou Testament està amagat en l’Antic i l’Antic és manifest en el Nou.» (nn. 41 i 43).

Justícia: La Paraula de Déu impulsa l’home a entaular relacions animades per la rectitud i la justícia; dóna fe del valor preciós davant Déu de tots els esforços de l’home per construir un món més just i més habitable. La Paraula de Déu mateix denuncia sense ambigüitats les injustícies i promou la solidaritat i la igualtat. Per això, a la llum de les paraules del Senyor, reconeixem els «signes dels temps» que hi ha en la història i no defugim el compromís en favor dels qui sofreixen i són víctimes de l’egoisme. El Sínode ha recordat que el compromís per la justícia i per la transformació del món forma part de l’evangelització. Com ho va dir el papa Pau VI, es tracta d’assolir i transformar amb la força de l’evangeli els criteris de judici, els valors determinants, els punts d’interès, les línies de pensament, les fonts inspiradores i els models de vida de la humanitat, que estan en contrast amb la Paraula de Déu i amb el designi de Salvació (n. 100)

Lectio Divina: En els documents que han preparat i acompanyat el Sínode, s’ha parlat de molts mètodes per a acostar-se a les Sagrades Escriptures de manera fructuosa i en la fe. Això no obstant, s’ha prestat una major atenció a la lectio divina, que és veritablement «capaç d’obrir al fidel no només el tresor de la Paraula de Déu, sinó també de crear el trobament amb Crist, Paraula divina i vivent». Voldria recordar aquí breument quins són els passos fonamentals: es comença amb la lectura (lectio) del text, que suscita la qüestió sobre el coneixement del seu contingut autèntic: Què diu el text bíblic en si mateix? (…) Segueix després la meditació (meditatio), en la qual la qüestió és: Què ens diu el text bíblic a nosaltres? (…) S’arriba successivament al moment de la pregària (oratio), que suposa la pregunta: Què diem nosaltres al Senyor com a resposta a la seva Paraula? L’oració com a petició, intercessió, agraïment i lloança és la primera manera amb què la Paraula ens canvia. Finalment, la lectio divina conclou amb la contemplació (contemplatio), durant la qual acceptem com a do de Déu la seva mirada en jutjar la realitat, i ens preguntem: ¿Quina conversió del pensament, del cor i de la vida ens demana el Senyor? (…) Convé recordar, a més, que la lectio divina no acaba el seu procés fins que no s’arriba a l’acció (actio), que mou la vida del creient a convertir-se en do per als altres per la caritat (n. 87)

Llibertat religiosa: El Sínode recorda també «la necessitat que s’asseguri de manera efectiva a tots els creients la llibertat de professar la pròpia religió en privat i en públic, a més de la llibertat de consciència». En efecte «el respecte i el diàleg requereixen, consegüentment, la reciprocitat en tots els camps, sobretot pel que fa a les llibertats fonamentals i, en particular, a la llibertat religiosa. Afavoreixen la pau i l’entesa entre els pobles» (n. 120).

Litúrgia: En considerar l’Església com a «casa de la Paraula», s’ha de prestar atenció sobretot a la sagrada litúrgia. En efecte, aquest és l’àmbit privilegiat on Déu ens parla en la nostra vida, parla avui al seu poble, que escolta i respon. Tot acte litúrgic està per la seva naturalesa amarat de la Sagrada Escriptura (...) Exhorto, doncs, els pastors de l’Església i els agents de pastoral a esforçar-se per educar tots els fidels a assaborir el sentit profund de la Paraula de Déu que es desplega en la litúrgia al llarg de l’any, mostrant els misteris fonamentals de la nostra fe. L’acostament apropiat a la Sagrada Escriptura depèn també d’això (n.52).

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sarrià, 2010. © All rights reserved