“Estigueu en silenci davant meu”

(Is 41,1)

Déu es fa trobadís en el silenci

Enmig del brogit de les ciutats i dels sorolls que necessita la societat de consum, hi ha qui encara cerca més aldarull, potser per ofegar altres veus interiors. És en el silenci on podem trobar-nos amb nosaltres mateixos i amb Déu per reflexionar, pregar i trobar la pau necessària per al descans i l’activitat. Quan el silenci ens parla, la nostra vida es transforma.

Nosaltres tenim necessitat de trobar Déu, però no el trobarem enmig de l’agitació. Déu és amic del silenci. Fixeu-vos com la naturalesa –els arbres, les flors, l’herba- creix en el silenci; fixeu-vos en les estrelles, en la llum, en el sol; mireu com es mouen en silenci. Com més rebrem en el silenci de la pregària, més donarem en la nostra vida activa. Tenim necessitat del silenci per tocar les ànimes; la cosa més important no és allò que nosaltres diem, sinó allò que Déu ens diu... (Teresa de Calcuta)

Una Paraula parlà el Pare, la del seu Fill; i aquesta parla sempre en el silenci, i és en el silenci que ha d’ ésser escoltada per l’ànima. (Sant Joan de la Creu)

Tenim necessitat del silenci per arribar a les ànimes. El que diem no és tant essencial com allò que Déu ens diu i proclama per mitjà nostre. (Karl Rahner)

El silenci és el senyal més segur de la presència de Déu en una ànima.

Necessitem fer desert

Fer desert és sortir de les ocupacions habituals, de l’entorn de cada dia, fugir de moltes coses que s’acumulen en la nostra ment i en el nostre cor i enfrontar-nos amb nosaltres mateixos tot sentint-nos esguardats per Déu. Fer desert és estar disposat a enfrontar-nos amb la soledat, amb la nit fosca de l’ànima, amb les desolacions, tot albirant la Terra Promesa. Santa Teresa de Jesús deia que es sentia dolguda de tant parlar amb la gent...

Cal passar pel desert i estar-s’hi per rebre la gràcia de Déu. És allí que hom es buida, que hom fa fora de si mateix tot el que no és Déu, i que hom es buida, que hom fa fora de si mateix tot el que no és Déu, i que hom buida completament la caseta que és la nostra ànima. (Charles de Foucauld)

Tota vocació ha de passar pel desert... Cal, doncs, tenir en compte aquestes dificultats, i no pas com un obstacle, sinó com un estímul del Senyor, que exigeix una creació més despullada i més arrelada en la fe. Sant Joan de la Creu, en comptes del desert, parla de la nit. Per a ell, la primera nit és la nit dels sentits, de la sensibilitat, la dels que comencen. Pertany a l’època en què Déu comença a elevar a l’estat de contemplació. (Michel Lafont)

Les sorres llunyanes d’Egipte són la mare de tots els deserts. (Josep M. Ballarín)

Aleshores, Benet, retornà al lloc de la seva estimada solitud, i tot sol, sota les mirades de l’espectador celestial, va habitar amb ell mateix, va retrobar-se... (Sant Gregori el Gran)

Trobar-nos amb el Senyor

En la pregària cal trobar-se amb el Senyor, però no amb el Senyor que està en els núvols, amagat en el cel, sinó amb el Senyor present en el cor de cada persona, en el cor del món, per la transformació de la societat. (Michel Quoist)

Si els joves poguessin descobrir que Crist ve per a treure’ns de l’isolament i per ajudar-nos a descobrir aquest misteri de comunió que s’anomena Església! És important donar suport a allò que permet a l’Església ser el que és o reinventar sobretot una comunió d’amor en el que cada u es pregunta: ¿Com vull viure dia rere dia en la bondat del cor? (...) La plenitud d’una oració cantada i també un moment de silenci junts poden ajudar a la participació de tots (...) La comunió amb Déu es crea especialment a través de la bellesa del cant. Algunes paraules, pronunciades lentament o cantades, poden sostenir el nostre desig de comunió amb Ell (Roger Schutz)

En la intimitat...

L’autor d’aquesta pregària resava així davant el sagrari:

Senyor, Vós sou aquí i jo aquí...Vós em veieu a mi i jo us veig a Vós... Vós estimeu i jo procuro estimar-vos...

Senyor Jesús, amb tant de temps que ens tractem, vós ja em coneixeu i sabeu que sóc el vostre amic. I sabeu també que m’estic fent vell i lleig. He perdut la joventut, el valor, la salut, els amics... Ho he perdut quasi tot, menys a Vós. No m’oblideu, si us plau! (Aimé Duval, S.I)

Déu es fa trobadís en el silenci: Estigueu en silenci davant meu (Is 41,1). Israel per indicació de Moisès va fer silenci per escoltar Déu: Fes silenci i escolta, Israel...(Dt 27,9).

Necessitem fer desert per trobar silenci i poder trobar-nos amb el Senyor em la intimitat...per pregar sempre i pregar i així alliçonats per l’experiència, experimentar-lo dins nostre i del nostre món amb la fórmula més adient per a assolir els efectes de la pregària.