Portal arrow Documents arrow Full Parroquial arrow Any 2011 · nº20
Email
Imprimir

Any 32, núm. 20, Diumenge IV de Pasqua, 15 de maig de 2011

La diferència entre el Bon Pastor i el mercenari!

Bon pastor

Aquesta pàgina de l’evangeli de Joan, en el diumenge anomenat del Bon Pastor, és un himne a la divinitat de Crist. La seva acció en relació amb les ovelles, és a dir, als seus fidels, és descrita per mitjà d’un teixit de verbs molt suggestius. Fixem-nos-hi. Ell “entra per la porta”, la qual cosa significa que té amb nosaltres una intimitat immediata. La seva és una crida personal: “les crida una a una”. Tanmateix el Bon Pastor té un missatge específic per cada una: “pel seu nom”. Hi ha un diàleg de paraula-escolta: “reconeixen la meva veu”. A continuació el Pastor diví les “fa sortir”, en un gran èxode envers pasturatges fèrtils. “Camina al seu davant”, com un guia, mentre que les ovelles el segueixen segures. “Seguir” en el llenguatge evangèlic és el verb del deixeble. I així les ovelles “tenen vida amb abundància”. En aquests verbs es configura el retrat perfecte de l’Església de Crist! Jesús no és un fals pastor, ni un lladre, no és un estrany a les ovelles, no és un mercenari. El ramat li pertany, perquè el coneix, l’acull i l’estima. Les ovelles en reconeixen la veu, l’autoritat, no temen ser abandonades en el moment del perill, no tenen por de ser venudes o que se’ls faci mal. Ell dóna la seva vida per elles. És per això que el segueixen, perquè saben que se’n poden fiar! Que n’és d’essencial de copsar la diferència entre el Bon Pastor i el mercenari! I així ens podem preguntar: ¿Quantes veus estranyes no hem seguit en la nostra vida, i els hem donat indegudament autoritat? I quin alt preu no n’hem pagat? Promeses no mantingudes, expectatives frustrades, falses il·lusions. Crist, per contra, ha donat la seva vida per mi!

L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA. De dilluns a divendres, en torns d’una hora, de les 8:30 del matí a les 8 del vespre. DIUMENGES, A LES 19’15, EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM, pregant per les vocacions.

MES DE MAIG, MES DE MARIA. De dilluns a divendres, durant aquest mes de maig, a les 19’30, resem el Sant Rosari i les invocacions pròpies del Mes de Maria.

PRIMERES COMUNIONS. Avui, a la missa d’una, un grup de nens i nenes de la nostra Catequesi rebran per primera vegada l’Eucaristia, Presidirà la celebració Mn. Manel, amb qui concelebrarà Mn. Carles, el seu consiliari. Al revers del Full podeu llegir l’homilia de Mn. Manel.

CONFIRMACIONS A LA PARRÒQUIA. El proper dia 11 de juny, a la missa de 19’15h., rebran el sagrament de la Confirmació els nois i noies que fins ara s’hi han estat preparant, un petit grup de 7 joves. Presidirà la celebració i administrarà el sagrament el Vicari Episcopal de la nostra demarcació Mn. Jesús Sanz. Aquest és l’últim dissabte de l’horari normal del curs, que hem celebrat la missa a les 19’15.

HORARI D’ESTIU. Comença el dissabte 18 de juny i el diumenge 19 de juny. Des d’aquestes dates i durant els mesos d’estiu la missa de les 19’15 es passarà a les 20’15, i se suprimirà, com cada estiu, la de les 8’30 dels diumenges. Ho diem amb temps suficient, perquè ens combinem bé les coses. Amb la mort de Mn. Frederic les dificultats seran més grans per a poder atendre degudament les misses dominicals.

UN LLAMP VA ATURAR EL RELLOTGE. La causa de que no funcioni el rellotge del campanar es deu a un llamp que va caure sobre la torre el dimarts 3 de maig sobre les 6 de la tarda. Com ja sabeu la responsabilitat sobre aquest rellotge és de l’Ajuntament. Nosaltres ens limitem a informar quan es produeix alguna avaria, que aquesta vegada no és menor. Pel que fa al toc de campanes, cal revisar-ne els mecanismes per poder tornar a sentir el toc de l’Àngelus.

FRATERNITAT FESTIVA. La Fundació creada pel jesuïta Pare París en favor dels minusvàlids, ens conviden aquest dijous 19 de maig, a la Festa d’enguany, que s’iniciarà a les 19’30, a la Missa en la Capella del Col·legi de Sant Ignasi.

Jesús ens té sempre la taula parada

Homilia de Mn. Manel en la Missa de les Primeres Comunions

Estimats infants, benvolguts pares: en aquest temps de Pasqua, hi ressona avui novament la súplica dels deixebles d’Emmaús: “Queda’t amb nosaltres”. Avui, diumenge del Bon Pastor, és també el nostre clam. Des d’aleshores, Jesús resta per sempre, si el desitgem, en l’Eucaristia. Jesús ens acompanya, ens guia i, sobretot, ens transforma. Perquè rebent-lo en la comunió res hauria de continuar com abans. Ell ens canvia –vol canviar-nos- tres coses: el cor, el camí, els ulls, és a dir, la mirada.

En primer lloc, el nostre cor. Per això rebre’l en l’Eucaristia, és un repte: ens convida a anar més enllà d’una fe viscuda com un costum o una devoció –en què la fe es dona per suposada- a una fe enamorada, a una amistat per sempre, a una decisió generosa, valenta, a una perseverança gran, a un renovat sentit d’Església. Per això la pregunta que la gent, el dia de la Pentecosta, adrecen a Pere i els apòstols –l’hem sentida en la primera lectura- és aquesta: “Germans, digueu-nos què hem de fer”. I ells responen dient: “Convertiu-vos”. És a dir, deixeu-vos canviar el cor de pedra per un cor de carn. Camineu rere Jesús, el Bon Pastor, aquell de qui Pere en la primera lectura afirma que “us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades (...) Tots vosaltres anàveu errants com un ramat que es dispersava, però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià”.

Ell vol canviar, doncs, el nostre camí. Ell sap prou bé com ens és fàcil perdre’ns, desorientar-nos, desviar-nos. Per això ell ens diu: “Jo sóc el camí”. Ell ens indica el camí a seguir, perquè ell és el “Bon Pastor”. L’Evangeli que acabem d’escoltar és molt bonic i carregat de simbolisme, per bé que potser molta gent d’ara no han vist un ramat sinó per televisió, o en alguna il·lustració. Aquesta pàgina de Sant Joan és un himne a la divinitat de Crist. La seva acció en relació a les ovelles, és a dir, als seus fidels, és descrita per mitjà d’un teixit de verbs “pastorals” molt suggestius. Fixeu-vos-hi bé. Ell “entra per la porta”, la qual cosa significa que té amb nosaltres una intimitat immediata. La seva és una crida personal: “les crida una per una”. Tanmateix té un missatge específic per cada una: “pel seu nom”. Hi ha un diàleg de paraula-escolta: “reconeixen la meva veu”. A continuació el Pastor diví les “fa sortir”, en un gran èxode envers pasturatges fèrtils. “Camina al seu davant” com un guia, mentre que les ovelles el segueixen segures. “Seguir” en el llenguatge evangèlic és el verb del deixeble. I així les ovelles “tenen vida en abundància”. En aquests verbs es configura el retrat perfecte de l’Església de Crist!

Pares estimats, per mitjà del Baptisme els vostres infants han esdevingut fills de Déu. Ara Jesús es vol donar a ells com aliment de vida en l’Eucaristia, i espera que els acompanyeu més endavant en la Confirmació, sagrament que completa la iniciació cristiana. Jesús entra per la porta de la vostra família i us diu tres coses: 1. Vull trobar-me amb el vostre fill, perquè alimentant-se del meu “Cos”, és a dir, de la meva Vida, de la meva Paraula, de la meva Persona, creixi en l’amor envers el Pare i els germans en el si de la gran comunió de l’Església. 2. Entro en la vostra casa per unir-vos en una comunitat d’amor i de fe, en l’esperança d’aplegar-nos definitivament entorn del nostre Pare del Cel. 3. No passo de llarg. Romanc en la vostra família, que desitjo unida a la meva Església, per compartir amb vosaltres les joies i els sofriments, els esforços, els treballs de cada dia. I nosaltres, ¿què li diem? Li diem, amb tot l’amor del nostre cor: “Queda’t amb nosaltres”, que et necessitem.

El Beat Pere Tarrés expressà així en uns versos el que ha de ser l’Eucaristia per tots nosaltres. Jesús diu: “T’estimo tan fermament que et voldria a tot moment al meu costat! / Car el meu desig seria que estant prop Meu nit i dia / arribéssim a ser u Jo i tu... / M’he fet humil i petit / perquè puguis acostar-te i sadollar-te del meu Amor infinit... / Jo em faré Eucaristia, tot per tu (...) Tindré sempre a punt la taula amb sant delit... / No em negueu vostra paraula d’assistir al meu convit! / Oh amics! Si estic ferit del foc d’amor em causa molt més dolor el pensar en un vostre oblit / que els turments i fins la mort”. Quina mirada la del beat Pere Tarrés! Hem d’aprendre a veure l’Eucaristia com ell la veia. El valor espiritual de la nostra vida depèn de l’agudesa de la nostra mirada, del nostre “grau de visió”. Tota la nostra vida ha de ser mirada i viscuda a la llum de la fe.

Per a vosaltres pares, és una ocasió preciosa. Us toca també ser “bons pastors”, com Mn. Carles, com les catequistes, com jo mateix, que estic disposat a ajudar-vos, i sostenir-vos, en aquesta vostra responsabilitat. Accepteu amb confiança les implicacions personals que se’n deriven, per tal que es produeixi en vosaltres una decidida inversió de tendència a tots els intents que experimenteu en l’ambient d’erosionar les vostres conviccions cristianes. Havent entrat en el Tercer Milenni del Cristianisme, de la mà del bon Pastor que fou Joan Pau II, ara beat, podeu prendre més clara consciència que si un no s’integra explícitament en la comunitat, tot es pot afeblir, adormir, falsejar. La fe necessita, la vostra i la dels vostres fills, ser celebrada, pensada i explicada personalment, acompanyada i sostinguda comunitàriament. Altrament, en la nit del món, el lladre i el bandoler són a punt, no a entrar precisament per la porta, sinó per la finestra, i posar-se a destruir, a robar, a destrossar. És un “estrany” al qual podem donar molts noms ( certs ambients, poders ideològics, mitjans de comunicació, consumisme, etc) i la veu del qual provoca por i desconcert, dispersió i abandonaments. Us encomano tots a la Mare del Diví Pastor!

Mn. Manel

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sarrià, 2010. © All rights reserved