Any 32, núm. 21, Diumenge V de Pasqua, 22 de maig de 2011
Com més l’Evangeli entra en la nostra vida, més vivim veritablement!
“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. Són tres paraules immenses. Jo sóc el camí: la via per arribar a casa, a Déu, al cor, als altres. Jo sóc la veritat: no en una doctrina, en un llibre, en una llei millor que les altres. És en un “jo” que està la veritat, és una vida, en la vida de Jesús, en la seva persona, que ha vingut per a mostrar-nos el veritable rostre de Déu. El cristianisme no és un sistema de pensament o de ritus, escrivia F. Mauriac, sinó una història i una vida. Només Jesús pot dir “jo sóc” sense arrogància, amb tendresa. Així és Jesús: encén ulls i mans, fa viure perquè és la Vida. La nostra vida s’explica amb la vida de Déu. En la nostra existència més Déu equival a més jo. Com més Evangeli entra en la meva vida, més sóc jo qui viu. En el cor, en la ment, en el cos. I s’oposa a la pulsió de mort, a la destructivitat que nodrim dins de nosaltres, amb les nostres pors, i s’oposa a l’esterilitat d’una vida inútil. Abans de la seva partença, Jesús asserena als seus deixebles. El torbament del cor no es refereix només a l’esfera emotiva i dels sentiments, sinó que indica una paràlisi de la voluntat i de la capacitat de prendre decisions, l’emboirament de la intel·ligència i del discerniment. Amb les paraules de l’Evangeli d’avui, Jesús desitja fer de la seva partença i del buit que ell deixa, una ocasió de re-naixement dels seus deixebles. Néixer de nou és el fruit pasqual per excel·lència!
EL CARDENAL VE A PREGAR AMB ELS JOVES
El proper dijous dia 26, a les 20h., hi haurà “L’Escola de Pregària” a la nostra Parròquia. La Missa s’avançarà a les 19’30. Aquesta pregària juvenil, que ha funcionat durant tants anys a la Catedral, ara és itinerant per tota la geografia de la diòcesi. En celebrar-se poc abans de la festa del Beat Pere Tarrés, es vol presentar el Beat com a model de pregària per als joves.
LA FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS. El dilluns 30 de maig és la festa del nostre Beat. L’Eucaristia, presidida pel Senyor Cardenal Arquebisbe se celebrarà a les 19’30h. En aquesta missa, a la qual hi participen tants sarrianencs i devots d’ arreu, el nostre Arquebisbe conferirà els Ministeris a un grup de seminaristes de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat.
L’ADORACIÓ EUCARÍSTICA. De dilluns a divendres, en torns d’una hora, de les 8:30 del matí a les 8 del vespre. DIUMENGES, A LES 19’15, EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM, pregant per les vocacions.
MES DE MAIG, MES DE MARIA. De dilluns a divendres, durant aquest mes de maig, a les 19’30, resem el Sant Rosari i les invocacions pròpies del Mes de Maria.
CONFIRMACIONS A LA PARRÒQUIA. El dia 11 de juny, a la missa de 19’15h., rebran el sagrament de la Confirmació els nois i noies que fins ara s’hi han estat preparant, un petit grup de 7 joves. Presidirà la celebració i administrarà el sagrament el Vicari Episcopal de la nostra demarcació Mn. Jesús Sanz. Aquest és l’últim dissabte de l’horari normal del curs, que hem celebrat la missa a les 19’15.
HORARI D’ESTIU. Comença el dissabte 18 de juny i el diumenge 19 de juny. Des d’aquestes dates i durant els mesos d’estiu la missa de les 19’15 es passarà a les 20’15, i se suprimirà, com cada estiu, la de les 8’30 dels diumenges. Ho diem amb temps suficient, perquè ens combinem bé les coses. Amb la mort de Mn. Frederic les dificultats seran més grans per a poder atendre degudament les misses dominicals.
LA BIOGRAFIA DE KAROL WOJTYLA D’ANDREA RICCARDI
El primer de maig hem viscut un esdeveniment extraordinari: la beatificació de Joan Pau II, només sis anys després de la seva mort per part del seu successor, el papa Benet XVI. Cal dir que en si mateixa la figura de Karol Wojtyla ja és extraordinària, però també la celebració ho fou per la clarificadora homilia del papa Benet, per l’assistència de més d’un milió i mig de pelegrins, i pel ressò que ha tingut en tot el món.
S’han escrit moltes biografies de Karol Wojtyla. Recordo haver llegit la tan voluminosa del norteamericà Weigel, una biografia que podríem titllar, positivament, de teològica, atès que proporciona les claus de comprensió del seu magisteri i de la seva acció. Ara s’acaba de publicar la d’Andrea Riccardi, fundador de Sant Egidi, i guardonat fa uns anys amb el Premi Internacional Catalunya, historiador i professor a La Sapientia de Roma. Riccardi ha escrit una magnífica biografia de Joan Pau II, en la qual s’entrellacen la dimensió humana personal, espiritual, forjada en uns temps de terribles experiències de sofriment com a polonès, i l’itinerari del seu fecund pontificat de prop de 27 anys. Riccardi aconsegueix apropar-nos la singularitat de la seva personalitat, que no solament no es desdibuixa una vegada elegit Papa, sinó que en conserva els trets originals, que transcendeixen l’àmbit pròpiament eclesiàstic. Les intuïcions, la capacitat de diàleg i d’escolta, la visió ecumènica, la seva indòmita oposició a l’antisemitisme, les continuades imploracions del perdó diví pels pecats dels cristians –pastors i fidels- al llarg de la història, el treball incansable en favor de la pau, i el diàleg interreligiós, la seva capacitat de lideratge, ens les presenta inseparablement lligades a la seva experiència personal, al seu món relacional, i ens en revela el sòl nutrici.
Les fonts estan ben documentades, i només hi afegeix la rica xarxa de contactes personals que li han permès la continuació de les trobades en “l’esperit d’Assís”, iniciativa inèdita de Joan Pau II l’any 1986, en convocar els líders de les principals religions del món en una gran pregària per la Pau. Hom pot resseguir fil per randa les seves accions en favor de la Pau, en els diferents conflictes i davant escenaris d’allò més variats –emblemàtica n’és la seva oposició a la guerra de l’Irak- anant més enllà de la capacitat –provada- de la tradicional diplomàcia vaticana. En Karol Wojtyla hi havia un compromís personal en favor de la pau i del diàleg entre els estats i les religions. M’han resultat interessants les pàgines dedicades a l’Islam, per la indubtable actualitat que posseeixen, i la seva posició sobre la Shoà, el judaisme, i en general sobre Israel i Palestina. Primer Papa en visitar una Sinagoga, la de Roma, i una mesquita, la de Damasc. La seva atenció a l’Israel bíblic fou constant, d’aquí que es referís als jueus com als nostres “germans grans”. Interessants els apunts sobre la relació del Papa amb la Cúria, Secretaria d’Estat, etc,, no sempre fàcils en una personalitat tan profundament carismàtica com la seva. És incontestable que fou un amic dels joves. Les Jornades Mundials de la Joventut són una iniciativa oportuna, inèdita. Riccardi també descriu el significat que el Papa volgué donar al Gran Jubileu del 2000, celebració amb la qual desitjà portar l’Església al Tercer Mil·lenni, donant-li un nou impuls.
Cal agrair-li a Riccardi que també incorpori les crítiques, les aparents o reals contradiccions, els desacords amb iniciatives concretes, però ajudant sempre el lector a no caure en l’etiqueta fàcil, en el simplisme, sinó subratllant les intencions profundes, la capacitat de síntesi superadora amb que Wojtyla va gestionar la complexitat. Crec que estem davant una història que ens introdueix en la personalitat real, molt rica humanament i cristianament, d’un Papa del que a vegades, des de no pocs mitjans de comunicació, ens n’han subministrat imatges deformades.
Mn. Manel Valls
