PROMOURE LA NOVA EVANGELITZACIÓ EN L’ERA DIGITAL

Selecció de paràgrafs de la nota de reflexió dels bisbes de la comissió de comunicacions socials de la CEE amb motiu de la XLV Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Membres de la Comissió: Joan Piris, bisbe de Lleida i president; Joan-Enric Vives, arquebisbe, bisbe d’Urgell; Antonio Montero, arquebisbe emèrit de Mèrida-Badajoz; Raúl Berzosa, bisbe de Ciudad Rodrigo; José Ignacio Munilla, bisbe de San Sebastián; Ginés García, bisbe de Guadix

Preservar la relació directa i personal

El Sant Pare ha elegit com a lema del seu missatge: “Veritat, anunci i autenticitat en l’era digital” (...) El Papa adverteix que l’univers digital i les relacions interpersonals que s’hi estableixen a través de les xarxes incideixen en la imatge que els usuaris tenen d’ells mateixos, per la qual cosa «és inevitable que això faci plantejar-se no sols la pregunta sobre la qualitat de l’actuació pròpia, sinó també sobre l’autenticitat del propi ser». Davant d’això «és important recordar sempre que el contacte virtual no pot ni ha de substituir el contacte humà directe, en tots els aspectes de la nostra vida». El món digital no pot distreure’ns dels compromisos reals que neixen de les relacions personals i socials directes amb els altres, començant per l’entorn familiar. «La veritat, fins i tot quan es proclama en l’espai virtual de la xarxa, està cridada sempre» —segons ho assenyala el Papa— «a encarnar-se en el món real i en relació amb els rostres concrets dels germans i germanes amb qui compartim la vida quotidiana. Per això, continuen sent fonamentals les relacions humanes directes en la transmissió de la fe.» La reflexió del Sant Pare no sols posa en guàrdia davant els riscos o danys d’un mal ús de les xarxes socials, sinó que, com ho fa sempre amb el seu profund sentit de fe, apunta en el seu ensenyament sobretot el que hi ha, de positiu, per al cristià en la vida humana, també a Internet, i destaca a més que «hi ha un estil cristià de presència també en el món digital, caracteritzat per una comunicació franca i oberta, responsable i respectuosa de l’altre».

En aquest sentit les noves tecnologies de la comunicació estan promovent l’aparició d’unes noves formes de participació ciutadana i política, en definitiva, de nova ciutadania, que ha de ser il·luminada amb la perenne saviesa moral de la doctrina social de l’Església i que afecta també formes de participació eclesial, entre les quals caldria incloure l’aparició creixent de blogs de temàtica religiosa a la xarxa, que generen en no pocs llocs una vertadera i necessària opinió pública dins l’Església (cf. Ética en Internet, n. 6) quan s’observa l’estil de correcció desitjat al qual es referia abans el Papa, unit a una actitud de fidelitat i comunió amb el Magisteri de l’Església, segons aquesta ho estableix en el que concerneix al dret dels fidels de manifestar respectuosament el seu parer als pastors pel bé de la pròpia Església (cf. CIC, c. 212 §2 i 3). Internet no pot ser un terreny franc a una consideració ètica o moral de la comunicació humana, que dispensi de les més elementals normes de comportament adequat en les relacions personals i socials, basades en la dignitat de la persona i en la recerca del bé comú. El mateix cal dir de determinades seccions dels periòdics, com ara les pàgines d’anuncis per paraules, per la qual cosa donem el nostre suport als qui duen a terme la campanya de reivindicació d’una premsa lliure de reclams i anuncis de comerç sexual, ja que aquests no sols atempten contra la dignitat de la persona, especialment de la dona, sinó que també deterioren la dels qui els promouen o permeten, basant-se en una malentesa llibertat d’expressió i de mercat. No tot el que es pot s’ha de comunicar, ni vendre o comprar.

Anunciar que Déu existeix

Però l’atenció del Papa es dirigeix en el seu missatge fonamentalment a fer una crida a evangelitzar aquest nou espai (...) Aquesta crida a fer comprendre, en un món secularitzat com el nostre, la primacia de Déu i mostrar-la com a condició de la plenitud de l’home és la tasca essencial i urgent que Benet XVI intenta traslladar a tots els àmbits de l’acció dels catòlics, també en les xarxes socials i la resta de camps de la comunicació social, mitjançant la promoció de la nova evangelització. L’escenari ha canviat, però la missió és la de sempre: evangelitzar. La qüestió no és altra que, partint de la competència professional i de la coherència moral irrenunciable que neix de la fe, es tingui curi més de la identitat cristiana personal —com a comunicadors i usuaris— i la dels mitjans catòlics mateixos per a restablir en el món el sentit transcendent de la vida humana que només es troba en Déu i de la qual es deriva com a veritat suprema la vertadera llibertat i progrés de l’ésser humà i de la societat: «La vostra tasca és ajudar l’home contemporani a orientar-se a Crist, únic Salvador, i mantenir encesa en el món la flama de l’esperança, per a viure dignament l’avui i construir adequadament el futur», assenyalava Benet XVI en el seu discurs als participants en el Congrés de la Premsa Catòlica (7 d’octubre de 2010).

Per a dur a terme la nova evangelització, que refaci i revitalitzi l’entramat cristià de la societat, la comunitat catòlica necessita avui més que mai mitjans i professionals de la comunicació amb una inequívoca identitat catòlica per a restituir a la religió la seva presència en l’espai públic. Amb això l’Església reforçarà i actualitzarà als nous temps la seva històrica i benèfica significació, donant representació, amb tota la seva especificitat, varietat i riquesa, a la cosmovisió cristiana en la pluralitat d’ofertes de sentit que avui lliurement concorren al nostre país (...).

L’exemple del beat Joan Pau II

Totes aquestes intencions, sobretot la d’una animació de la tasca evangelitzadora de l’Església en el món de les comunicacions, les posem sota la intercessió del beat Joan Pau II. El nou beat no sols és un intercessor qualificat dels comunicadors, sinó un model excel·lent de comunicador cristià i un mestre que ha il·luminat amb la llum de l’evangeli i la veritat de l’home el treball comunicatiu per mitjà del seu extens (...) magisteri. Qui no recorda la seva estampa —més eloqüent que mai— a la finestra del Policlínic Gemelli o la de les seves últimes aparicions a la finestra de l’apartament pontifici davant els fidels congregats a la plaça de Sant Pere; o el seu seguiment del rés del via crucis del Divendres Sant de 2005 des de la seva capella privada abraçat al crucifix? No és possible més intensitat comunicativa! (...).