Carta d'inici de curs

“CALARÉ LES XARXES”

(Lc, 5,5)

La invitació de Jesús, després d’una nit de pesca sense resultats tangibles, sempre m’ha impressionat, així com la resposta de Pere: “Ja que tu ho dius, calaré les xarxes per pescar”. És l’hora, doncs, de tirar mar endins i de calar les xarxes, malgrat el cansament, els desànims, els defalliments que puguem experimentar. Benet XVI, successor de Pere, ens en dóna un magnífic exemple. Enmig de les proves que ha sofert l’Església –s’ha parlat d’una Església “humiliada”- ell segueix endavant i ens convida, encara que vivim uns temps de crisi i de torbació, a que també nosaltres “calem de nou les xarxes”. El Sant Pare ha afirmat recentment que els cristians “no es poden permetre el luxe de continuar com si no passés res, fent cas omís de la profunda crisi de fe que impregna la nostra societat, o confiant senzillament en què el patrimoni de valors transmès durant segles de cristianisme seguirà configurant el futur de la nostra societat”. Quan vivim lluny de suports humans, experimentem la veritat d’aquestes paraules: “La meva roca, la meva fortalesa, ets Tu”. El nostre risc és de faltar contra l’esperança, quan entre nosaltres hi ha signes prou clars que ens conviden a tenir-ne. Vegem-ne alguns de concrets.

La missa dels dissabtes a les 19:15 h.

Sé prou bé que d’aquesta decisió se’n poden fer lectures diverses, sobretot si ens aferrem al costum i a la fixació horària de cada u, però us convido a acollir-la en la seva intenció més sobresortint i rellevant: la d’oferir una celebració que podem anomenar “Missa de les famílies”, en la qual avis, pares, joves, infants, fins i tot els més petits –hi haurà servei de guarderia- puguin ser acollits i atesos com és degut i puguem projectar una seva participació més dinàmica en l’Eucaristia. Quan les famílies compreneu aquesta necessitat de viure junts la missa dominical, al costat d’altres famílies, aquest fet significa que, confiats en la paraula de Jesús, “caleu de nou les xarxes”. Dirigeixo una especial invitació a participar-hi a les famílies que ens confien els fills a “L’Esplai” i a la Catequesi. La Santa Missa és i ha de ser l’acte setmanal més important a les envistes de la seva vivència i formació cristianes. Pel Baptisme ells són i han de ser membres vius del Cos de Crist!

La Catequesi, L’Esplai i els Joves

Ambdues són institucions educatives ben vives a la nostra Parròquia, i encara que diferents, són complementàries. Comptem amb la incorporació de tres noies catequistes, i també amb els joves que porten l’Esplai. El treball de col·laboració –i programació- de les activitats respectives, i amb participació dels pares i els mossens és bàsic. És així com ha sorgit un grup de nois i noies de 16-17 anys, sortit del nostre Esplai. Aquesta realitat d’adolescents i joves demanarà projectar els itineraris educatius adients a aquestes edats, escoltar-los en els seus desigs, i proposar-los experiències que els facin créixer i madurar en tots els ordres. Tanmateix, l’associació laical JAS, continua les seves activitats al Col·legi del Sagrat Cor, i participen als “Cercles d’Estudi”, de llarga tradició entre nosaltres, en els locals de la casa rectoral, i Mn. Carles projecta fer un grup de formació cristiana per a joves de 20 a 30 anys!

L’adoració eucarística i la caritat

Instituïda el curs passat, s’inicià el dimarts de Pasqua. El meu agraïment als qui em van suggerir la iniciativa, i tots els qui us heu inscrit en els torns d’adoració. De dilluns a divendres, l’Església roman oberta des de les 7:30 a les 9 del vespre sense interrupció. Quin goig entrar al temple i contemplar un grup de persones adorant el Santíssim. Som una Església no només oberta, sinó en pregària, sumida en l’adoració. Us animo a inscriure’s en un torn d’hora a la setmana i a entrar així pels camins del diàleg íntim amb el Senyor. Si sabéssim adorar –diria Sant Francesc d’Assís- travessaríem el món amb la tranquil·litat dels grans rius. Tanmateix, l’adoració ens ha de portar a la caritat envers els malalts, els ancians, els immigrants, una caritat que hem d’alimentar en l’Eucaristia. Tinguem molt present “Càritas”: les peticions d’ajuda de gent necessitada augmenten cada vegada més. “Càritas Parroquial” atén moltes noies que cerquen treball i amb aquesta finalitat gestiona una “bossa de treball”. Si sabeu de feines de neteja per a aquestes persones, d’assistència a gent gran, de servei domèstic com a internes o externes, us agrairem que ho comuniqueu a l’assistenta social i ella us atendrà. També el “Centre Assís” és una realitat amb la qual la Parròquia col·labora mitjançant voluntaris i amb diners. I ambdues coses les necessita. Siguem generosos amb el nostre temps per al Senyor i amb els pobres!

L’alegria d’una vocació sacerdotal

Quan un jove de 29 anys et confia la seva vocació i demana entrar al Seminari, la joia que experimenta un rector de parròquia és molt fonda. En “Beto” Sols Lladós, d’una família ben coneguda i estimada de Sarrià, és el jove feligrès que ha ingressat al Seminari diocesà. Des d’ara us demano que pregueu per la seva perseverança, que l’encoratgeu, que l’ajudem en allò que pugui necessitar. Els caps de setmana, col·laborarà amb els mossens i conviurà amb la família. Que el Senyor el beneeixi! Hem de continuar pregant per les vocacions sacerdotals. A voltes és mortificant quan et trobes feligresos que se situen davant la manca de vocacions a manera de mers espectadors, com si el problema no els concernís. Preguem perquè hi hagi nombrosos i sants sacerdots els quals esdevinguin una presència sagramental de “Crist-Persona” enmig de la gent: que sàpiguen escoltar les confidències del cor, alleujar les càrregues morals, oferir consolació i repetir el manament de Senyor: “Tira mar endins, comença de nou, fes-ne novament l’intent, i gràcies a la teva xarxa hi haurà abundància de gràcia”.

El Centre Parroquial

Haig d’agrair tot el treball que s’hi està fent i que es farà, per bé que alguns dels projectes són costosos i la crisi econòmica pot retardar-ne la seva realització. El Centre és un perllongament de la Parròquia, i al mateix temps, és porta oberta al barri, a la seva gent, espai cultural, ofert des de la nostra fe cristiana, que abraça l’art i l’expressió, el pensament i la reflexió, el teatre i la música, l’esport, la dansa i el joc. Els vasos entre Parròquia i Centre són i han de ser comunicants en tots els ordres i han de propiciar i facilitar que al Centre hi hagi sempre un ambient sa, un microclima d’estimació, un esforç de tots els grups en una més gran cooperació encara en la marxa de la entitat i en l’aprofundiment i reforçament de la seva identitat.

La visita del Papa

Amb humilitat, amb mansuetud, i alhora amb paraula lúcida i clara, amb valentia, ell ve a nosaltres. També el seu gest és el de Pere: “Ja que tu ho dius, calaré les xarxes”. Acollim-lo amb amor, amb respecte, fins amb entusiasme. Ho demano a tots els grups, associacions i entitats de la nostra Parròquia i del Centre Parroquial. Escoltem els missatges que ens deixarà. Il·luminaran les nostres nits, aclariran els nostres dubtes, enfortiran la nostra fe, encendran l’esperança en els nostres cors.

Que la Verge del Roser ens acompanyi en el camí!

Mn. Manel Valls Serra, rector